Jordi SUÑÉ (2008): La Torredembarra republicana i federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (1890-1939). Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.
La història no només es dibuixa a través dels grans fets que marquen una època. Les petites històries personals, que gràcies a la memòria oral perviuen, esdevenen imprescindibles. És el cas del llibre que ens ocupa. Jordi S. és l’autor de La Torredembarra Republicana i Federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (1890-1939), la primera monografia sobre republicanisme que es publica en aquest municipi de les comarques tarragonines. El llibre, tot i que s’emmarca dins un espai geogràfic concret, serveix, també, per entendre tot el moviment polític i cultural de l’època en un context més ampli.
L’autor localitza la primera manifestació republicana a Torredembarra l’any 1868 i l’any següent un grup organitzat ja guanya les eleccions municipals. El 1890 es funda el Centre Republicà Federal, que farà d’entitat aglutinadora i que serà capaç de crear una “cultura republicana”. Aquesta “cultura” arribarà a arrelar amb força a la vila gràcies a la creació d’un entramat d’associacions, espais i símbols identitaris propis. Una d’aquestes entitats és la “Joventut Torredembarrense”, que va desenvolupar les seves activitats -sobretot lúdiques i festives- al voltant del seu local social, “El Sabó”, centre neuràlgic de les activitats culturals vilatanes de l’època (carnaval, festa major, ball, cinema, ...). Des del 1902 al 1934 els republicans no perden cap de les eleccions municipals. Aquests, aglutinats a partir del 1917 al voltant de les idees del polític Marcel·lí Domingo, de qui es declaraven fervents seguidors, van viure els seus moments de màxim esplendor durant la II República. La data del 18 de juliol del 1936 marcà l’inci del final. La guerra, l’exili, la repressió i la destrucció de tots els símbols republicans, com la sala de ball del Sabó, posen punt i final a la història.
L’autor ha realitzat un exhaustiu treball de recerca basat en material d’arxiu i hemeroteca. Cal destacar, però, l’esforç per a recollir la memòria oral amb més d’una cinquantena de testimonis. El llibre ens parla d’esdeveniments, dates, moviments polítics i socials però, sobretot, parla de persones amb noms i cognoms. Un excel·lent treball, doncs, que ens endinsa en aquest apassionant període de la nostra història des d’una perspectiva més localista però no per això menys interessant i que felicitem i recomanem.
Comentaris