Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

L'estiu de l'any 2020 vam gaudir d'un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català van fer una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat vam tenir el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Cançons basques i cançons catalanes. "Va ser un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES - i en molts projectes musicals -com algunes gires amb Javier Muguruza-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és membre de Julivert , el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira va passar per Vila-seca, Creixell i les xarxes. Per culpa de la pandèmia es van...

Ho vam dir pel micro, a la Torre, per la festa major. Que la gent havia de col·laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho feien cada dia, tot l'any 2025. Llavors els mpulsors ho van saber i ens van trucar. Per què no pugeu? Som-hi! Ho vam anunciar i els Escoltes els Salats s'hi van sumar. Va ser el  el diumenge 9 novembre pel matí. Brutal! Una gentada de por! Visca! Diari Més  I veieu la notícia al Torredembarra Actualitat !

El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià . El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.

  Dijous 20 d'abril serem amb Julivert en un dels actes que organitza l'INS Torredembarra en motiu de l'intercanvi amb un centre educatiu de Lituània.  Dissabte 22 d'abril seré a la presentació del nou llibre de David Morlà (Biblioteca de Baix a Mar de Torredembarra, 11h).  A les 12h del dissabte 22 d'abril cantaré amb la guitarra a la inauguració del local electoral de la CUP de Torredembarra, a la plaça de la Vila. Diumenge pel matí seré a Creixell, que farem un acte amb el llibre Creixell fa memòria (11:30h). Veieu la crònica de Tarragona21 . I diumenge per la tarda signaré llibres a la parada que promou cada any la Biblioteca d'Altafulla a la fira de llibres d'aquest poble (17h) i també seré a la plaça Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra (18h) i a Ona la Torre (18:30h). 

 

Avui acaba el treball de camp, encara que continuaré en contacte amb l'Alt Pirineu. El procés de redacció ha començat. A l'estiu, cap el juliol, seré a Farrera per explicar l'experiència. Fins llavors queda feina, posar ordre a les idees, revisar i revisar el text. --- Avui hem estat a Sorri, Anàs, Bonestarre i Estaon. Per arribar-hi cal apropar-se a Ribera de Cardós i just abans d'arribar-hi trenqueu a l'esquerra per una carretereta que s'enfila cap una vall preciosa. Des d'Estaon podreu contemplar la vall sencera. Els pobles són un encant encara que fa mal veure tantes cases abandonades, tants records cremats per alguna mala sort o per un destí que no ha tingut en compte la gent que vivia de la terra. ---- Ah! Abans de marxar, iogurts d'Ainet de Cardós. Imprescindibles!

Tenim a les mans el segon llibre de l'amic Lluís Virgili, amb qui compartim la passió per la història i la conversa al voltant d'un bon esmorzar. La Banya i l' Ajuntament nouenc encapçalen aquesta iniciativa editorial que rescata diferents històries escrites amb detall i passió. Aquest llibre s'inclou a la col·lecció de la Banya anomenada Gerardo Smaldone , on també trobareu un llibre signat per mi i un altre pel salomonenc Antoni Virgili . A l'origen d'aquest llibre hi ha un web que alimenta el propi autor i que ha servit per veure prèviament l'interès que despertaven els seus escrits. Ara, per fi, i amb alguna perla inèdita, podem resseguir aquestes històries en paper, com ens agrada. Felicitats a l'autor i als editors!  

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Rif. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres ...

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...