Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

 Propers concerts: 10 de setembre: Julivert a Rocafort de Queralt  11 de setembre: Tot sol amb la guitarra a Torredembarra  11 de setembre: Julivert a Bràfim  12 de setembre: Tot sol amb la guitarra a la Riera de Gaià (festa particular) 26 de setembre: Julivert a la Nou de Gaià

Aquests mesos es parla molt de tornar a construir pisos. Hi ha una manca evident d'habitatge. Els tràmits es facilitaran i es reservaran espais per a pisos de protecció oficial.  La música sona bé però es tindrà en compte la necessitat de serveis públics de la població? I la necessitat de zones verdes? I necessitat de tenir recursos com aigua potable? Un dels espais destinats a pisos serà l'aparcament del costat del pont de Clarà, a tocar de la via de tren, l'antiga nacional 340. Seran pisos de protecció oficial.  Què comporta aquesta decisió? En primer lloc, perdre places d'aparcament. En segon lloc, situar els pisos de protecció oficial lluny del nucli, l'únic espai on és possible la necessària barreja social. En tercer lloc, situem a l'extraradi infants i joves que no gaudiran de la possibilitat de fer la vida a peu. La vila de Torredembarra necessita habitatge. Cal rehabilitar bona part de les cases antigues deshabitades, cal créixer de manera compacta i cal...

Aquests dies de festa major hem pogut viure com podria ser el carrer Eduardo Benot del nucli antic de Torredembarra sense cotxes. Ha estat un plaer respirar aire pur, més fresc, gaudir de la pau del silenci i veure xiquets jugant al carrer. El futur del carrer passa per urbanitzar l'espai amb arbres i bancs. Que els veïns puguin entrar en cotxe a descarregar la compra o a guardar el vehicle als aparcaments privats i prou. En tot cas, traient les places d'aparcament gratuïtes que hi ha a l'asfalt, evitarem l'entrada contínua de vehicles per veure si hi ha lloc on estacionar. Evitarem fums, perills innecessaris i sorolls. Parlem-ne.

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...

Veieu la notícia d' Ona la Torre . Veieu la notícia a Tac 12 .  

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer   23 de juny: Tàrrega  1 d'agost: Vic (22h) 21 d'agost: El Baell, 21:30h (El Ripollès) Retall del diari . 23 d'agost: Alió, 21h, al pati de l'escola VEIEU LA CRÒNICA DEL VALLENC ! 24 d'agost: El Catllar ( Coneix l'artista ), 19h, Sala Polivalent  APLAÇAT PER L'AIGUAT! 24 d'agost: Albinyana, 22:30h 28 d'agost: Cambrils  30 d'agost: Miramar (dinar de poble) Amb Carles Belda! 10 de setembre: Rocafort de Queralt, 23h, a la pista 11 de setembre: Bràfim, 20:30h 26 de setembre: La Nou de Gaià 10 d'octubre: Alcover , 22h 17 d'octubre: Barcelona 12 de desembre: Tàrrega, 20:30h 13 de desembre: La Selva del Camp

Escolteu la presentació de la revista a Ona la Torre en aquest enllaç . "Les sínies de Torredembarra", Platea , agost de 2026, pàg. 70-73. Jordi Suñé Morales http://antropologiaimes.blogspot.com En aquest número m’estreno a Platea . I m’agradaria començar convidant-vos a descobrir Torredembarra des d’un punt de vista diferent a l’habitual. No passejarem pel nucli antic, ni resseguirem les restes de la seva muralla medieval. No anirem a la recerca dels vestigis romans ni anirem a guaitar pel Roquer. Deixem estar la gastronomia i les platges per dirigir-nos a un lloc ben humil. Calceu-vos les bambes, que caminarem. Abans hem de fer un petit exercici d’imaginació. Traslladem-nos 75 anys enrere. Quasi res del que veieu al voltant hi era. Torredembarra tenia poc més de 2.000 habitants i constava de tres espais construïts compactes: Baix a Mar, Clarà i l’actual nucli antic de Torredembarra. La resta, eren camps de conreu, algunes masies disperses i fàbriques tèxtils i de cables elè...

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les ...

“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el  1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carre...