Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

21/11/2025 Casa Tarradellas "Bon dia, Soc el Jordi Suñé de Torredembarra. Us escric perquè l'altre dia vaig comprar a un Spar del meu poble un dels vostres productes, una pizza amb massa de fermentació lenta (boníssima!), i em vaig fixar que no estava etiquetada en català. Em va sorprendre perquè els valors que transmet la vostra marca (proximitat, familiaritat, productes de la terra, etc.) casarien molt bé amb la llengua catalana. Just aquests dies hem sabut que la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística ha declarat l’emergència pel descens d’ús social del català. Tots hi podem fer alguna cosa per tal que la nostra llengua no es perdi. Potser vosaltres podeu emprar el català als vostres productes. Ho podríeu valorar. Aprofito l'avinentesa per saludar-vos atentament, Jordi Suñé"  09/09/2024 Espuña "Bon dia, Soc client vostre, de diversos productes. Tinc a la nevera, ara mateix,  "Hilos de jamón curado". Us felicito pel sabor i la qualitat. Seguiré c...

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...

Les llums del matí són espectaculars. Les coses van a poc a poc. A mig matí la gent de Barcelona, amb els seus cotxes 4 x 4, ja et comencen a adelantar per tots costats. S'han despertat. Ahir vaig estar amb 4 àvies encantadores: la Ramona, la Blanca, l'Angelina i la Lola. També vaig rebre un correu de l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, que també col·labora amb el meu projecte. Una joia. Una notícia torrenca: Ahir em va comentar la Raquel que havien emès la primera part de la passejada pel Baix Gaià que vam fer. Vam estar en diferents refugis de la darrera Guerra Civil.

  Florenci Ciuró va ser un torrenc que va treballar a de bomber a Barcelona. Va ser mobilitzat durant la guerra i va aconseguir jubilar-se el 1965 exercint aquest ofici a la capital catalana. Va néixer el juny de 1898, els seus pares eren Francesca i Josep. El seu germà Francisco era pagès i vivia al carrer de la Muralla. Florenci va entrar al cos de bombers el 1928. Va morir el 1987. Hem pogut recuperar la seva memòria gràcies al web Bombers en Guerra . 

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...

Va haver-hi un temps que, en aquests pobles del Gaià, l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir ente...

El Camp de Tarragona a debat La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a ...

Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius.

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...