Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

“Torredembarra va tenir moneda pròpia”, Fanzine de la Torre , episodio 2, 2026, pàg. 1 i 2.  

 Propers concerts: 10 de setembre: Julivert a Rocafort de Queralt  11 de setembre: Tot sol amb la guitarra a Torredembarra  11 de setembre: Julivert a Bràfim  12 de setembre: Tot sol amb la guitarra a la Riera de Gaià (festa particular) 26 de setembre: Julivert a la Nou de Gaià

Tenim a les mans el segon llibre de l'amic Lluís Virgili, amb qui compartim la passió per la història i la conversa al voltant d'un bon esmorzar. La Banya i l' Ajuntament nouenc encapçalen aquesta iniciativa editorial que rescata diferents històries escrites amb detall i passió. Aquest llibre s'inclou a la col·lecció de la Banya anomenada Gerardo Smaldone , on també trobareu un llibre signat per mi i un altre pel salomonenc Antoni Virgili . A l'origen d'aquest llibre hi ha un web que alimenta el propi autor i que ha servit per veure prèviament l'interès que despertaven els seus escrits. Ara, per fi, i amb alguna perla inèdita, podem resseguir aquestes històries en paper, com ens agrada. Felicitats a l'autor i als editors!  

Aquests mesos es parla molt de tornar a construir pisos. Hi ha una manca evident d'habitatge. Els tràmits es facilitaran i es reservaran espais per a pisos de protecció oficial.  La música sona bé però es tindrà en compte la necessitat de serveis públics de la població? I la necessitat de zones verdes? I necessitat de tenir recursos com aigua potable? Un dels espais destinats a pisos serà l'aparcament del costat del pont de Clarà, a tocar de la via de tren, l'antiga nacional 340. Seran pisos de protecció oficial.  Què comporta aquesta decisió? En primer lloc, perdre places d'aparcament. En segon lloc, situar els pisos de protecció oficial lluny del nucli, l'únic espai on és possible la necessària barreja social. En tercer lloc, situem a l'extraradi infants i joves que no gaudiran de la possibilitat de fer la vida a peu. La vila de Torredembarra necessita habitatge. Cal rehabilitar bona part de les cases antigues deshabitades, cal créixer de manera compacta i cal...

21 de març: Maldà, l'Urgell (Bar Centro) 22 d'abril: Tarragona, El Tarragonès 24 de juny: La Nou de Gaià, Baix Gaià (vespre) 24 de juliol: Torredembarra, Baix Gaià (AMB JOSEBA LOINAZ!) La imatge és de tots la colla que va resistir fins al final del concert! Gran nit d'estiu! 7 d'agost: Marçà, vespre 14 d'agost: El Pla de Santa Maria, Alt Camp, 23h 11 de setembre: Torredembarra (plaça de l'Església) 12 de setembre: La Riera de Gaià, Baix Gaià (festa privada)

 

 

Obrim una Setmana Santa plena d’activitats preparades amb cura durant mesos, que formen part d’unes tradicions transmeses de pares a fills des de fa generacions. És una setmana, que enguany arriba molt aviat, que ens obrirà les portes a la pasqua, al bon temps, a la primavera, al renaixement de la natura, aquest renaixement cíclic que endreça les nostres vides i la de la resta dels éssers vius. Cada cop costa més, però, saber on som. Ara que, amb el canvi climàtic, el fred no acaba d’arribar, i la calor ha esdevingut molt pesada a l’estiu. El consumisme empès per les noves tecnologies encara ha desdibuixat més aquest temps cíclic, que ens portava a hivernar, a cuinar amb els productes de temporada, a endreçar, apedaçar les coses, emblanquinar les cases, revisar la roba, a fer el canvi d’armari. Toca asserenar els cors i tornar a compartir places i carrers. Toca reflexionar i tornar a fer poble. Toca enfortir el nostre teixit associatiu, que té la virtut de lligar ànimes, fome...