La tradició associativa de pobles com La Nou ve de força lluny. En aquest article descobrirem quines van ser les primeres, qui les van encapçalar i de quin tipus eren. A través de les entitats ens endinsarem una mica més en la vida quotidiana d’aquest municipi pagès d’abans de la Guerra Civil.
Les entitats del primer terç del segle XX es van poder desenvolupar gràcies a la legislació iniciada amb la llei d’associacions del 1887 i que es va anar completant amb altres més sectorials com la llei de sindicats agrícoles de 1906.
D’abans d’aquest període tenim constància de l’existència de la confraria Santíssim Nom de Jesús de 1685, la confraria del Roser de 1865 i la confraria del Sagrat Cor de 1870.
A partir del 1887, trobem entitats de diferent tipus. Per un costat hi havia les d’ajuda mútua, que eren molt importants per la manca de la seguretat social, tal i com la coneixem avui en dia. La Germandat del Gloriós Patriarca Sant Josep (1887) era una d’elles. L’any 1900 tenia 29 socis i era presidida per Josep Virgili. I l’Associació d’Assistència Mèdica, que va ser creada l’estiu de 1931.
L’església va continuar sent un actiu i un promotor de l’associacionisme. En destaquen la confraria del Carme (1901), la confraria dels Dolors (1915) i les Filles de Maria (1922).
L’associacionisme vinculat al treball va ser protagonitzat, com no podia ser d’altra manera a La Nou, pels pagesos. En aquest sentit ens consten la Societat Agrícola (1904), amb Pere Virgili, Josep Virgili i Joan Tomàs, i la Societat d’Agricultors Rabassaires (1931), amb Pau Virgili Serramià i Martí Rovira Martí al capdavant.
Pel que fa a l’esport només hem localitzat el club de futbol, l’any 1935. Es tracta d’una breu referència d’un partit disputat contra el Salomó, que va visitar el camp de La Nou i es va emportar la victòria.
A nivell polític els republicans federals els hem localitzat organitzats des del 1890. Un dels seus líders era Ramon Dalmau. Els seguidors del partit carlista tenien una Junta Local a La Nou el 1895. El Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana de Rovira i Virgili, es va crear el 1933, fent de president el Josep Duch (pare). Aquell mateix any també es va crear la secció local d’ERC, segurament amb l’adhesió del Centre Republicà Català Federal fundat el 1931.
Quan va esclatar la Guerra es van crear nous sindicats i partits que van tenir molt de protagonisme durant el conflicte bèl·lic. A La Nou va ser el Sindicat d’Obrers del Camp i Oficis Varis, adherit a la UGT i que va arribar a tenir 108 socis, qui va centralitzar l’activitat i el conflicte. També es va crear una secció de la CNT. Entre els nous partits, a La Nou hem localitzat el PSUC i el POUM.
És possible que hi hagi més entitats però no les coneixem. Amb aquest article voldria fer una crida per tal de trobar imatges, llibres d’actes, estatuts, carnets o altres documents d’aquestes associacions per tal de reconstruir la seva història. Resto a la vostra disposició a través de la revista El Nou Gaià.
Comentaris