Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

21/11/2025 Casa Tarradellas "Bon dia, Soc el Jordi Suñé de Torredembarra. Us escric perquè l'altre dia vaig comprar a un Spar del meu poble un dels vostres productes, una pizza amb massa de fermentació lenta (boníssima!), i em vaig fixar que no estava etiquetada en català. Em va sorprendre perquè els valors que transmet la vostra marca (proximitat, familiaritat, productes de la terra, etc.) casarien molt bé amb la llengua catalana. Just aquests dies hem sabut que la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística ha declarat l’emergència pel descens d’ús social del català. Tots hi podem fer alguna cosa per tal que la nostra llengua no es perdi. Potser vosaltres podeu emprar el català als vostres productes. Ho podríeu valorar. Aprofito l'avinentesa per saludar-vos atentament, Jordi Suñé"  09/09/2024 Espuña "Bon dia, Soc client vostre, de diversos productes. Tinc a la nevera, ara mateix,  "Hilos de jamón curado". Us felicito pel sabor i la qualitat. Seguiré c...

  Florenci Ciuró va ser un torrenc que va treballar a de bomber a Barcelona. Va ser mobilitzat durant la guerra i va aconseguir jubilar-se el 1965 exercint aquest ofici a la capital catalana. Va néixer el juny de 1898, els seus pares eren Francesca i Josep. El seu germà Francisco era pagès i vivia al carrer de la Muralla. Florenci va entrar al cos de bombers el 1928. Va morir el 1987. Hem pogut recuperar la seva memòria gràcies al web Bombers en Guerra . 

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Maribel SERRA i Jordi SUÑÉ (2015): "Riu avall: caminant per les Terres del Gaià". Cultura i Paisatge , núm. 8. Pàg. 104-113 US PODEU DESCARREGAR L'ARTICLE SENCER DE LA REVISTA EN FORMAT PDF AQUÍ. Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les preses, deixar que les cames facin la seva, avall. Un passeig pel territori, conèixer-lo serà estimar-lo. Anar fent camí per recuperar la memòria del patrimoni i del paisatge. Fer reviure un riu de cabal segrestat per la presa del Catllar. Aquesta ruta que us proposem ha estat dibuixada any rere any, i ja en fa cinc, pels participants a la Marxa per les Terres del Gaià. La ruta ressegueix el Gaià, des del naixement simbòlic a la Font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins al mar, a la desembocadura, si la podem anomenar així, a la platja de Tamarit. Resseguim el riu, redescobrim plantes, la toponímia, admirem el paisatge i les construccions rurals. Tradicionalment, el recorregut que proposem s’ha co...

Jordi SUÑÉ (2008): La Torredembarra republicana i federal . Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura. DL T-82-2008 "La proclamación de  la República  fue recibida aquí con grandes vítores y aplausos, desbordándose el entusiasmo popular. Por la noche del día 14, se constituyó el Ayuntamiento, siendo nombrado alcalde provisional el consecuente republicano federal y maestro de obras, don Pedro Cañellas Arbós. Acto seguido fue izada la bandea tricolor en el balcón principal de la casa de la villa con colgaduras de los colores de la bandera catalana, estando dicho balcón espléndidamente iluminado.  (Text publicat al diari Las Noticias l'abril de 1931 i recollit al llibre  La Torredembarra republicana i federal ). Veieu el Plecs d'Història Local , la notícia de El Punt , la resenya per les revistes de La Pobla de Montornès , La Nou de Gaià , Altafulla i La Riera de Gaià . Mireu la referència de la Viquipèdia . El podeu demanar ...

Entrevista al suplement dominical del Segre , el 21 de juliol de 2013. Aquesta entrevista es va fer arran de la publicació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu .

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels...