Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Martí Royo va ser un artista que va fer escultura i ceràmica. Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat i es va instal·lar a Altafulla amb la seva família quan tenia 4 anys. Morí a Altafulla el 1997. El Museu d'Art Modern de Tarragona va editar un llibre l’any 2012 sobre aquest autor escrit per Assumpta Rosés Cavallé. La terra i el foc van ser les dues forces inspiradores més important al llarg de la seva vida. Va estudiar la tècnica de la ceràmica i va renovar les seves formes inspirant-se amb la natura. La seva obra està escampada per Altafulla, Ardenya, Tamarit, Vespella de Gaià, Barcelona, València, Tarragona i Torredembarra, entre d’altres indrets.  A Torredembarra es poden visitar els següents murals: La sardana, instal·lat al rebedor del Casal, al carrer Capella (és la imatge de dalt de tot). És de l'any 1993. Cep instal·lat a la façana de la Bodega Bon Vi, als Munts, a l'avinguda Montserrat. 1990. Façana de la joieria Borràs, al carrer Pere Badia. 1984-1988...

Hi tornem!  L'estiu de l'any 2020 vam iniciar un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català van fer una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat vam tenir el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Cançons basques i cançons catalanes. "Va ser un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES - i en molts projectes musicals -com algunes gires amb músics com Javier Muguruza, Aran Saiz, Maider Zabalegi, Leire Project, Lisi Quartet, etc-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és membre de Julivert , el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira...

“Cooperativisme. La història d’una alternativa”, Catalunya , núm. 83, febrer de 2007, pàg. 3 i 4. Aquest article també es va traduir a l'esperanto.

  Diari de Tarragona , 8 de juliol de 1936. Diari de Tarragona , 1 de desembre de 1936. El 18 de juliol de 2026 vam fer dos passis d'una ruta teatralitzada per la Canonja sobre els primers dies de la Guerra Civil. Veieu tots els detalls previs a infocamp.com I veieu la crònica de Tarragona21 . La fotografia és de Sergi Florent.

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer   23 de juny: Tàrrega  1 d'agost: Vic 21 d'agost: Campelles Retall del diari . 23 d'agost: Alió  24 d'agost: El Catllar (Coneix l'artista) 24 d'agost: Albinyana  11 de setembre: 26 de setembre: La Nou de Gaià  11 i 12 d'octubre: Alcover  17 d'octubre: Barcelona  20 de desembre:

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...

 

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

  Aquest 2024 hem desenvolupat un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva a Figuerola del Camp per celebrar els 100 anys de la seva Cooperativa Agrícola de Sant Jaume. Hem estat enregistrant entrevistes a tots els seus expresidents vius, hem rellegit els llibres d'història i hem estudiat la revista local El Diabló . El dissabte, 23 de novembre vam fer una ruta teatralitzada pel nucli explicant la seva història i el seu significat. L'Ajuntament de Figuerola i la Cooperativa Agrícola han estat les que han impulsat aquesta celebració. Teatralitzat és la companyia que ha fet tot el muntatge teatral de la ruta. Sergi Clofent, amb el suport tècnic de Pau Josa, ha coordinat les accions i ha produït el documental. Veieu la crònica del Vallenc . Aquí teniu un retall de la meva intervenció: "Bona dia a tothom, autoritats, veïns, president i antics presidents, Sóc el Jordi Suñé i, tot i que sóc de Torredembarra, he dedicat bona part del meu temps a investigar i escriur...

“A Renau, el llop hi jau. A Peralta, la guineu hi salta.” Dita popular.   Aquesta és una dita que he extret de l’article de Josep Veciana “Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau”. [1] Ens servirà per introduir una història d’un llop i una guineu que va tenir lloc a Peralta. L’Albert Manent va escriure La memòria del llop al Camp de Tarragona l’any 2000, un recull etnogràfic i d’històries explicades per diferents testimonis i llibres. [2] Una de les llegendes fou explicada, precisament, per Josep Veciana de Renau i Josep M. Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta història ens parla d’això.   Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau, avui en dia abandonat, reconvertit en un hotel-restaurant fantàstic. L’any 1897 tenia 39 habitants! La guineu  explica al llop un pla per dinar un plat suculent en tal dat...