Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Veieu l'article de Carles Marquès ! Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius. I veieu la notícia al Ona la Torre !

Imatge publicada a L'Abans (Xavier Garcia i David Morlà, 2009) que va ser realitzada a la dècada de 1950 per Josep Farré Moran.                                                Retall del diari Mediterráneo del desembre de 1977. Imatge publicada al Diario Español el 1978. La Trini Huguet i l'Oriol Juan fent barrera al carreró de Sant Antoni l’any  2011. Imatge realitzada per l’Àngels Mercadé al carrer Antoni Roig l'any 2018. Dues xiquetes, veïnes del nucli antic de la vila, fent barrera el 28 de desembre de 2019 al carrer "Nou". El Xavier Ramírez i la seva filla fent barrera amb mascareta i un caçapapallones per cobrar a distància l'any 2020. Cinc infants fent barrera al capdamunt del carrer Antoni Roig l'any 2021. Imatge extreta de les xarxes socials de l'Ajuntament de Torredembarra, 2024. Portada del Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinib...

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

“Pere Cañellas Arbós, un alcalde republicà”, El Timbal , núm. 50, gener de 2003. Podeu trobar la informació actualitzada sobre Pere Cañellas al llibre La Torredembarra Republicana .

Títol: La Pobla de Montornès, un viatge pel record Autors: Jordi Suñé Morales Gènere: Història / Fotografia ISBN: 978-84-09-75161-7 Pàgines: 376 Mides: 170×240 Any: 2025 Idioma: català Preu: 25 € Aquest llibre recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. És un treball és testimoni de la transformació d’un municipi que conserva la seva pròpia identitat i que té història. Hi trobareu moltes cares conegudes, els carrers com eren abans, les botigues, el cinema, el sindicat, els carros, l’estació de tren, els antics oficis, les festes populars, les colles d’amigues i d’amics, les entitats, la fàbrica, les escoles, l’ermita i la Mare de Déu de Montornès, la parròquia, fets històrics i diversos personatges que han tingut una vida destacada fora de la Pobla. Teniu entre les mans l’oportunitat de submergir-vos al passat de la Pobla i d’explicar en veu alta les històries que hi ha al darrere de cada imatge. Jordi Suñé Morales (Torredembarra, 1975) és mestre, músic, llicenciat en ant...

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

La Dolors Palma ha adaptat la llegenda de les dents de Bernat Calbó recollida al Legendarium de Domènec Ribes. La llegeixo al seu blog http://senseanarmeslluny.blogspot.com.es i us la resumeixo aquí sota:  L’Abat de Santes Creus  Bernat Calbó era un home afable i intel·ligent. Pel que es veu les dones el trobaven ben atractiu. Un dia, en sentir unes dones que lloaven les seves boniques dents, s’hi acostà i se les destrossà amb una pedra tot demanant que només admiressin les coses bones de l’ànima. Les dones van quedar garratibades. Es veu que no van poder superar l’ensurt i que van decidir ingressar en un convent. El pobre Abat no podia fer vida normal ni predicar per culpa de les lesions que s’havia provocat. Sembla ser que Déu va intercedir i obrà el miracle: un dia es despertà amb totes les dents restaurades.

Els espais on compartir recursos educatius s'han transformat. Les noves tecnbologies van permetre compartir espai en pàgines web. Això va ser tota una revolució. Darrerament hem viscut un nou canvi: instagram acull el pefil de col·lectius i de persones que comparteixen amb els seus seguidors idees per a desenvolupar a l'aula de música. Hi ha perfils en català? Sí! Quins són els que tenen més segudidors (gener de 2021)? Aquí els teniu: 1. instagram.com/sonsipolisons   4636 seguidors 2. instagram.com/ambmoltderitme 1039 seguidors 3. instagram.com/racomusical   995 seguidors 4. instagram.com/musicaifamilia   654 seguidors 5. instagram.com/lasenyoretajulia   509 seguidors 6. instagram.com/auladealaodia 308 seguidors 7. instagram.com/recursosmusicals 163 seguidors No dubteu a escriure'm si en descobriu d'altres que també són interessants.