CONXITA MONRÀS CASAS I RAMON ACÍN


Conxita Monràs era de la Pobla de Montornès. Es va casar amb l'artista de Huesca Ramon Acín (1888-1936). La fotografia és de la Fundación Ramon Acín. Els dos van ser assassinats pels falangistes l'estiu de 1936.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

Les 8 millors revistes de música en català

Enderrock www.enderrock.cat LaTornada.cat www.latornada.cat Viasona www.viasona.cat/revista Clàssica www.enderrock.cat/quiosc/revista/8 Caramella www.revistacaramella.cat Revista Musical Catalana www.revistamusical.cat Revista Catalana de Musicologia https://raco.cat/index.php/RevistaMusicologia Anuari de la Música https://www.arcatalunya.cat/anuari-de-la-musica/ N'afegiríeu alguna més?
Imatge

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

La societat tarragonina d'abans de la Guerra Civil era més moderna i interessant del que no ens pensem. Es tracta d'un període de la nostra història més propera apassionant i plena de personatges ben formats i amb idees transformadores. Una d'aquestes personalitats va ser el vilallonguí Josep Mestres, que ara acaba de rescatar de l'oblit la historiadora Pilar Riera i que jo he conegut gràcies al company Ricard Ramon. Mestres va exercir de metge però va ser un apassionat de l'agricultura. Va experimentar i va socialitzar els seus coneixements. Va ser un republicà convençut. El localitzem a la sopa de sigles de l'època (UFNR, PRC, etc.) intentant bastir una alternativa política de país que ajudés a progressar a les classes populars. En aquest context, Mestre serà diputat provincial, president de la Diputació de Tarragona i impulsor de la Mancomunitat de Catalunya. Des de les institucions, liderarà accions a favor de la pagesia, dels serveis socials i de la moderni
Imatge

GIRA JULIVERT 2021!

3 de ABRIL: Hostalric, 18h 6 de JUNY: Sant Andreu (BCN) 23 de JUNY: El Pla de Manlleu 16 de JULIOL: Santa Eugènia de Berga 17 de JULIOL: l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) APLAÇAT 21 de JULIOL: Salou, plaça de la Pau 21:15h (Tarragonès) 22 de JULIOL: Tarragona (Parc Saavedra, 21:15h) 24 de JULIOL: Almoster,  Envelat, 23:30h (Baix Camp) 4 d'AGOST: Valls (Alt Camp) FORMAT DUET 7 d'AGOST: Pratdip (Baix Camp)  APLAÇAT 12 d'AGOST: Balaguer (La Noguera) 13 d'AGOST: Solivella (Conca de Barberà) 18 d'AGOST: Muro (Mallorca) 21 d'AGOST: La Granadella (Les Garrigues) 27 d'AGOST: Forès (La Conca de Barberà) 10 de SETEMBRE: Rocafort de Queralt (La Conca de Barberà) 18 de SETEMBRE: Balaguer (La Noguera) 26 de SETEMBRE: L'Espluga de Francolí (La Conca de Barberà) 1 d'OCTUBRE: Tarragona Hi haurà gira de Julivert aquest any 2021? Sí! Obrim un any ple d'incerteses, tots ho sabem. Però tenim el Julivert ben regat i a punt de d'explosionar amb la prim
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una d
Imatge

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

Gràfica amb les ràtios d'endeutament publicades per la premsa. En verd, la projecció per al 2020. Del 2011, no tinc dades. Les dades que presento en aquest estudi estan recollides de la premsa, butlletins municipals i de partits polítics. És per això que, en general, les dades són poc fiables. La fiabilitat de les dades sembla que vagi en augment, sobretot a partir del 2008, quan el web d’hisenda publica el deute municipal de cada consistori. Si voleu compartir les dades que vosaltres tingueu o qualsevol reflexió, no dubteu a fer-ho per aquí sota. L’estudi ens permet apropar-nos a l’evolució del deute municipal d’una vila com Torredembarra, caracteritzada pel seu ràpid creixement poblacional a principis del segle XXI, el monocultiu del turisme i la construcció i l’impacte de les crisi del 2008 (econòmica) i del 2020 (sanitària i econòmica). Any per any Torredembarra va tancar el  2020  amb un 47,16% del ràtio d'endeutament (Torredembarra.cat, març de 2021). Segons el web d
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. EDAT MITJANA Torre de la Vila, antic castell (cal Serafí), restes de la muralla, portal de la Bassa i portal de padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). Masia de cal Ratxet (no sé posar-hi data, s'hauria de consultar). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal Cal Maiam (es podria posar al segle XX perquè el seu origen és la Sociatat la Unió, ent
Imatge

LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA POBLA DE MONTORNÈS

En aquests temps d'individualisme exagerat i de triomf del neoliberalisme em sorprèn que encara es mantingui a tots els pobles algun patrimoni que sigui col·lectiu. Aquest matí he peregrinat fins la Cooperativa de la Pobla per agafar forces i seguir creient en el món comú que descriu la filòsofa Marina Garcés al seu darrer llibre. Una cooperativa agrícola com aqueixa no és només vi i oli, adobs i tractaments. És la coral lo Pensament, cinema, ball, cafè... Aquesta cooperativa serà la mateixa que tinc documentada el 1902? Avui, precisament, hem parlat amb el Ricard de les cooperatives del tombant de segle, sorgides moltes d'elles arran de la crisi de la fil·loxera. De totes les coses que es poden recollir en un llibre d'història del segle XX tinc especial predilecció per aquelles que són construïdes per la col·lectivitat, per cercar el bé comú.
Imatge

SALVEM EL GAIÀ!

SALVEM EL GAIÀ! UNA CRÒNICA DE LA LLUITA PEL CABAL ECOLÒGIC Jordi Suñé Morales www.elriu.cat 1.- Problemàtica i situació del riu El Gaià és un riu mediterrani d’uns 85 quilòmetres. Neix a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, i desembocava a Tamarit. Actualment, el seu curs està interromput completament a l’alçada del Catllar. Allí es va construir un embassament el 1975. El seu cabal és emprat majoritàriament per a usos industrials. Repsol gaudeix d’una concessió que acabarà el 2050. Una petita part de l’aigua és destinada a regar camps de conreu a través del dret d’ús de les comunitats de regants de la Riera de Gaià i del Catllar. Actualment, el cabal ecològic, aconseguit després de molts anys de lluita, permet veure l’aigua com arriba fins Ardenya de manera esporàdica. La degradació del tram final, d’una llargada d’11 quilometres, és evident, no només per la desaparició del cabal i del bosc de rib