Nou llibre! 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ. A les llibreries de Torredembarra, Cal Serent i l'Àgora.

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...

 

“A Renau, el llop hi jau. A Peralta, la guineu hi salta.” Dita popular.   Aquesta és una dita que he extret de l’article de Josep Veciana “Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau”. [1] Ens servirà per introduir una història d’un llop i una guineu que va tenir lloc a Peralta. L’Albert Manent va escriure La memòria del llop al Camp de Tarragona l’any 2000, un recull etnogràfic i d’històries explicades per diferents testimonis i llibres. [2] Una de les llegendes fou explicada, precisament, per Josep Veciana de Renau i Josep M. Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta història ens parla d’això.   Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau, avui en dia abandonat, reconvertit en un hotel-restaurant fantàstic. L’any 1897 tenia 39 habitants! La guineu  explica al llop un pla per dinar un plat suculent en tal dat...

Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra . Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra.  DL: T-1576-2010 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música? Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics  de la carpeta Arrels de Torredembarra . Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots...

  Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...