Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

  El dimecres 11 de febrer de 2026 vam viure una vaga històrica del sector de l'ensenyament públic a Catalunya. L'acció va fer visible un gran malestar de mestres i professors. Ensenyar al nostre país s'ha convertit en un tema ben complexe si és pretén aconseguir bons resultats. El sector de docents compromesos amb el país, els infants i el jovent ens vam plantar davant del Departament per dir prou. La diversitat de les aules i la burocràcia no es poden gestionar amb els recursos que tenim.  La resposta de la Generalitat de Catalunya ha estat frustrant. Diuen que tenen els recursos i que els posaran al disposició. No han entès res: fan falta molts mestres i especialistes. Ja no val mesures cosmètiques i publicitat. Hem tocat fons! L'ensenyament a Catalunya és com els rodalies. Fa anys que han deixat d'invertir.  Sembla que la nostra interlocució sigui amb funcionaris de Madrid que treballen a Barcelona. No alçaran la veu contra l'infrafinançament dels nostres se...

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

  1) 17 de FEBRER: festa privada  2) 23 de FEBRER:  EL CATLLAR / premis 19h 3) 1 de MARÇ: TORREDEMBARRA-Col·laboració presentació llibre Pep Puig  4) 6 d'ABRIL: ALMENARA ALTA (festa particular) 5) 22 d'ABRIL: REUS, biblioteca  6) 27 d'ABRIL: OLIUS 7) 28 d'ABRIL: TORDERA 8) 24 de MAIG: VACARISSES 9) 25 de MAIG: BALAGUER 10) 14 de juny: BELLVEI   11) 22 de JUNY: CAMBRILS 12) 29 de JUNY: HOSTAFRANCS, 12h 13) 5 de JULIOL: LA POBLA DE SEGUR  14) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 15) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 16) 12 de JULIOL: CONSTANTÍ 17) 13 de JULIOL: CREIXELL 18) 26 de JULIOL: L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, 13h 19) 13 d'AGOST: Querol  20) 14 d'AGOST: RODA DE BERÀ, 22h 21) 16 D'AGOST: LA RIBA 22) 17 d'agost: Mont-ral 23) 22 d'AGOST: Albinyana  24) 24 d'AGOST: Santa Oliva 25) 25 d'agost:  Torredembarra 26) 26 d'AGOST: Roda de Berà 27) 28 d'agost:  Torredembarra 28) 6 de SETEMBRE: VILOBÍ D'ONYAR 29) 11 de setembre: La Pobla de Mafumet,...

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...

  "NOU LLIBRE que presentarem el proper 21 de febrer a Altafulla, una obra que ens parla dels llinatges i families de nobles als municipis del Baix Gaià els darrers segles. Salvador-J. Rovira ens apropa els noms i escuts de tots ells, ens parla dels seus castells i desvetlla altres detalls. Properament en tindreu més informació però agendeu-vos el matí del 21 de febrer. Ja podeu comprar-lo a la nostra web  www.labanya.cat "

Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...

Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre , núm. 195, pàg. 24. Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc. A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...