EL RINCÓN DEL POETA

José Ángel Barrera. Hi ha discs de música que són llevantada. Porten força, rauxa i marxen deixant el record de la platja feta un nyap. Hi ha treballs musicals que són pluja que dura dies, abundant, que humiteja les cases per dins, que es fan escoltar de manera repetida. Hi ha CDs que són mullina. Cauen com una pluja fina, sense estridències. Les notes de les seves cançons flueixen i omplen els racons de la llar. Si vas conduint el cotxe, el vehicle levita i llisca sense tocar terra fins al destí. És el cas del primer disc en solitari del torrenc José Ángel Barrera, “El Rincón del poeta”. Home del poble, humil i treballador que ha parit vuit temes rodons. És un disc ple de llum (Luz eterna, ... y amaneció, etc.) i d’emoció (Con el alma en vilo, Sueño en la tarde, etc.). Barrera toca la guitarra clàssica dominant a la perfecció tots els “palos” flamencs. Autodidacta de formació, obrer dels escenaris i, ara, compositor que supera les cotilles dels estils que ha après amb passió els darrers anys. L’acompanya una flauta travessera que ajuda a perfilar les melodies que dibuixa amb la guitarra. Les percussions, discretes i encertadíssimes, són vàries. Les palmes ajuden a identificar el so amb el flamenc. El baix dóna la precisió i la base a la música. La resta d’instruments –violí, piano, mandolina, guitarra elèctrica i saxòfon- treballen al servei del grup, sense prendre el protagonisme a la guitarra de Barrera. M’agraden especialment els moments d’emoció que aconsegueixen amb la introducció d’una veu mesurada en tres temes (...y amaneció, Sueño en la tarde i Luz eterna-versión chill). Us recomano “El Rincón del Poeta”. Si voleu saber-ne més sapigueu que podeu trobar el disc en diferents comerços de Torredembarra.

Josep Maria Garcia-Llort (Barcelona 1921-2003) va ser un artista que va desenvolupar la seva obra pictòrica després de la guerra. Va tenir un ampli ressò arreu del món. Va exposar a França, Brasil, Estats Units, etc. Feia quadres figuratius amb una clara influència abstracta. M’han sorprès els colors vius que utilitza. El sorprenent del cas és que aquest pintor va sovintejar Torredembarra. Entre les ciutats que el van inspirar hi ha la nostra vila i no ho amagava. És curiós que algú amb el seu bagatge esmentés sempre la Torre. Va viure a Barcelona, París, Louisiana i Nova York. Tingué relació amb Torredembarra a partir del 1956, on vingué a estiuejar. Va poder viure els canvis del paisatge arran de l’arribada del turisme i l’abandonament del camp. Fins a finals de juny tenim l’oportunitat de descobrir aquest autor amb l’exposició “García-Llort observant com va el món (1921-2003). Barcelona, París, Louisiana, Torredembarra”, al Museu d’Art Modern de Tarragona i amb un llibre editat per a l’ocasió. L’exposició està comissariada per Àlex Mitriani i el llibre és una edició de Viena i la Diputació de Tarragona.

Grop. L’exposició “Conversos”, del col·lectiu d’artistes per a la difusió de l’art contemporani Grop, es podrà visitar a Roda de Berà, després d’haver passat per l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona aquest hivern. La mostra ha estat inclosa dins la XXX Setmana Cultural de l’Associació Cultural les Monges que també comptarà amb actes tant interessants com la conferència del jutge Santiago Vidal.
"El rincón del poeta", Diari de la Torre, núm. 207, maig de 2015, pàg. 24.

Comentaris