Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de
Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar
la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que
els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren
tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble.
Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts
mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc
cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell
dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer
més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII,
la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell.
Era el segon grup laboral després dels pagesos.[1] Gràcies
als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests
mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon, Gaspar, Pere
Pau, Jaume i Joan Rovira, Josep Castells, Josep i Pau Guasch, Joan Fuster, Joan
Oller, Jaume Nin i Pau Roca, entre d’altres. A finals del segle XVIII es va consolidar un petit
assentament de pescadors a la platja com va passar amb el barri marítim de
Torredembarra. D’aquesta manera es van anar instal·lant en petites botigues a
la platja, on podien guardar els seus ormejos.
Del Diari de Tarragona de l’any 1809, recollim els noms
d’Andreu Rovira, que duia un llaüt català, Joan Porta, que tenia un falutx, i
Pau Roca, que anava amb una xàvega mallorquina. Al 1829 hi havia el Pau
Fontanilles que feia de mariner. De la dècada de 1840 hem localitzat a Jaume,
Pau i Josep Guasch, Joan Lluís, Pau i Anton Pujol, Pelegrí i Joan Rovira, Pau
Gatell, Jaume Roca, Salvador Huguet, Josep Hugas, Joan Farré, Josep Martí,
Joaquim Solé i Pau i Pere Solé. A la dècada de 1870 hi havia Joan Rovira Alberich,
Josep i Joaquim Rovira Recasens, Joan Gibert, Salvador Guasch Mercader i Josep
Solé Rovira. Al 1880 hi havia el Cosme Salvat Sabater que feia de pescador.
Estava casat amb Francisca Gibert Mercadé.
L’any 1900 Creixell tenia «varies botiges per los pescadors que se
dedicant a la pesca ab l’art y algunes barques, y abans al contrabando, per
quin motiu hi ha instal·lat en aquell lloch un departament de carrabiners.»[2] Al 1909
moria el mariner Joan Gibert Mercadé a l’edat de 50 anys. Al 1925 el Joan
Toldrà Sanmartí feia de pescador. El cronista de La Vanguardia afirmava
el 1926 que «dicha costa es
abundantísima en pescado» i que es veien «multitud de pesqueros» que feien
arribar el seu peix a Tarragona i Barcelona.[3] Encara
hi va haver alguns pescadors que vivien a Creixell però anaven a treballar a
Baix a Mar de Torredembarra, com el Joan “Mariner” -que també tenia un gussi a
la platja de Creixell- i el Salvador Pérez.
A Creixell es salava la sardina pescada i s’havia arribat a
transportar fins a Tremp per a vendre. La Leonor Mercadé recorda que
avantpassats seus havien anat a vendre sardines ben lluny de Creixell. Les
compraven als pescadors, carregaven el carro i passaven per diferents pobles de
l’interior. «Els meus besavis anaven a vendre sardines, amb la sàrria i el
ruc.»
El Joan Guasch ens va explicar que els pescadors de Creixell van
anar desapareixent a finals del segle XIX
quan el tren ja va ser una realitat. Uns van anar cap a la Torre i altres cap a
Calafell, Tarragona o Vilanova. Les fotografies ens recorden que a les dècades
de 1940 i 1950 encara hi havia quatre barques varades damunt de la sorra de
Creixell, gussis amb vela i rem i un llaüt, potser un sardinal. Dues d’elles es
deien Carmen i Salvador. El pagès Salvador Arall Solé tenia un gussi a la
platja. A l’hivern el guardaven en una de les cases de primera línia de mar. I
a l’estiu, amb l’ajuda del Joan de la Marina, que treballava a cal Pastoret,
sortia a pescar de tant en tant. «Va ser dels primers de per aquí de comprar
una xarxa de nylon i ma mare havia venut peix fins a Creixell. A vegades
fotia una caixa de peix i no ens la podíem menjar. I anava a Creixell i, ves,
peix acabat de pescar, el venia de seguida.» (Salvador Arall Jansà)
La pesca encara viuria uns anys de molta feina a les dècades de
1940 i 1950. Va ser el moment de la pesca a la llum. «En aquella època hi havia
la pesca de la sardina. Que a la nit hi havia tot de llumetes al fons. Des del
llit, per la finestra i vèiem les llumetes de la pesca de la sardina.» (Rosa Maria
Bertran).
[1]
Salvador-J. ROVIRA
(2012): Història del Baix Gaià. Edat Moderna. Valls: Cossetània
Edicions, pàg. 115.
[2]
Emili MORERA, Emili (dir.) (1909): Província
de Tarragona: Geografia General de Cataluña. Barcelona: Establiment
Editorial d’Albert Martín.
[3]
La Vanguardia, 08-01-1926.
IMATGE CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSELL.
SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ, CONSULTEU EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA.
Comentaris