Les coques de Sant Blai és mengen el 3 de febrer. és una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries.
Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia.
Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cobertes de sucre o fruits secs.
A molts pobles i ciutats, aquestes coques es porten a beneir abans de ser consumides, amb la creença que, menjant-les, es prevé el mal de coll durant l’any.
Avui dia, la tradició de les coques de Sant Blai continua viva i molts forns les ofereixen durant els primers dies de febrer. Aquest costum, que combina la gastronomia amb la devoció popular, és un exemple més de com la cultura i la cuina es fonen en les festes tradicionals.
Ja sigui per devoció o simplement per gaudir d’un dolç especial, les coques de Sant Blai són una delícia que val la pena tastar!
Jo, enguany, les he comprat a Cal Nicasi, a la plaça de la Vila de Torredembarra. Boníssimes!
Comentaris