VARA PER TRES!

El xilògraf Antoni Gelabert va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla, editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. Aquí us en resumeixo una (pàg. 41-53):

El Ramonet d’Altafulla es dóna compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins la barca tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici són respectuosos amb els veïns. Deuen ser bruixes! “Vara per tres, vara per tres!” Les veus eren femenines. L’encanteri no funciona. La barca no es mou del lloc. Cada nit els funcionava. Cridaven les paraules màgiques i la barca sortia en mar. Les dones discuteixen. Què està fallant? Som tres, diuen. I no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! “Vara per quatre!” I la barca arrenca. Després d’hores de viatge la barca arriba a la sorra. El Ramonet es queda sol i decideix baixar a investigar. És un lloc desconegut i ignot. Fins i tot les plantes li són estranyes. En sentir les bruixes s’amaga de nou sota les xarxes, arrencant, abans unes quantes fulles d’aquelles plantes. En tornar a la platja d’Altafulla les bruixes desapareixen. Mai ningú va creure el que el Ramonet explicava. I això que ensenyava unes exòtiques plantes que mai ningú havia vist!

Comentaris