Sadurní (2000, pàg.328) va recollir la llegenda de la princesa de Pinyana. Resulta que en aquest antic castell, situat dalt d’una roca, visible des de la carretera que uneix el Pont d’Armentera i Querol, hi vivia una princesa molt bonica. La pobra noia tenia un gran problema de difícil solució: estava encantada! Algunes nits de lluna plena se l’havia vist oferint una pinya d’or i altres tresors als galants que s’hi apropaven. Vet aquí que els nois amb ganes de prendre-la, tot i ser forts i valents, eren derrotats per dragons que custodiaven a la dama. Encara hi deu ser amagada dins les runes del castell.
GIRA JULIVERT 2025!
Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons. Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Comentaris