EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU


Podeu comprar el llibre a la TRADILLIBRERIA!

EL RIU DE LES DONES
CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

El 30 de març de 2013 va tenir lloc la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN de Recerca 2011 concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales.

El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des del present. És un testimoni cosit a partir de moltes experiències i anys viscuts. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà.

Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Algunes encara treballen amb afany el seu hort i viuen en cases antigues amb el terra de fusta. D’altres van abandonar fa temps el paisatge que les va veure créixer i s’han traslladat a llocs urbans, ben a prop dels serveis sanitaris i de les comoditats modernes.

A través del llibre podem conèixer una societat en transició, una societat que fa molts anys que és en procés de transformació i que diu adéu a marxes forçades a aquella manera de viure ancestral, on les famílies treballaven per l’autosuficiència, on els productes es collien i s’elaboraven a l’entorn del nucli més proper. Les mirades nostàlgiques s’entrecreuen amb les valoracions positives dels avenços tecnològics i de benestar. Les seves paraules ens trencaran els esquemes dels que veiem la muntanya amb romanticisme. Parlarem de nosaltres, en definitiva, de com ens ha canviat les nostres vides la globalització, el progrés i els canvis accelerats que comporta.

L’edició del llibre ha estat possible gràcies al suport dels Amics del Centre d’Art i Natura, Garsineu Edicions, l’Institut pel Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Diputació de Lleida, l’Institut d'Estudis Ilerdencs i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El PNAP
El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’any 2003 i està situat entre la Vall d’Aran i Andorra. Els municipis que aporten terrenys al Parc són del Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós) i de l’Alt Urgell (Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira). A la seva àrea d’influència hi viuen 8792 habitants (2010). És el Parc Natural més gran de Catalunya amb un total de 69.850,38 hectàrees. Entre els seus valors patrimonials destaquen els geològics (87 estanys i 94 estanyets), els botànics (1590 espècies de flora vascular), faunístics (268 espècies de vertebrats catalogades), d’hàbitats (6 hàbitats d’interès comunitari prioritaris), culturals (arquitectura popular i art romànic, etc.). La seva seu administrativa és a Llavorsí (Carrer de la Riba, 1, 25595 Llavorsí, Lleida, Tel: 973 622335).


El Centre d’Art i Natura
El Centre d’Art i Natura de Farrera és una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Situat al cor dels Pirineus Catalans, al Pallars Sobirà, el poble de Farrera (25 habitants i 1360 m) gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Sigui individual o en grup, al CAN s’hi pot trobar bon ambient de treball i condicions adequades per a la realització de projectes creatius o d'investigació. El Centre d’Art i Natura (CAN) programa beques i intercanvis, cursos i seminaris, exposicions del seu fons d’Art, publicacions i edicions originals, i espectacles i presentacions. 

El CAN de Farrera és una iniciativa pública de desenvolupament local al servei de la creativitat i la recerca des de l’any 1996. De titularitat municipal, el CAN es gestiona a través de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i Natura de Farrera. La seva seu és a La Bastida s/n, 25595 Farrera (Pallars Sobirà), telf. 973 62 21 06, artinatura@farreracan.cat, www.farreracan.cat.


L’autor

Jordi Suñé ha publicat diversos llibres de caire històric com la biografia del cooperativista Miquel Mestre Avinyó (2009), etnogràfic com Costums i Tradicions de Castellvell del Camp (2010) i pedagògic com Visca Santa Rosalia! (2011).


Contacte:
 antropologiaimes@gmail.com // www.elriu.cat 

Les dades del llibre 
Edita: Centre d’Art i Natura // Col·lecció: La Llosera // Direcció i coordinació de l’edició: Lluís Llobet // Disseny gràfic: Lluís Sabadell Artiga + Oriol Piferrer // Fotografia de la coberta: Felipe Valladares // Impressió: El Tinter // ISBN: 978-84-96779-88-4
Article del Josep Santesmases al suplement CULTURA del Punt Avui del divendres 2 de maig de 2013.
Entrevistes
Maneres de viure (La Xarxa) http://programes.laxarxa.com/audio/72540
SurtdeCasa.cat http://surtdecasa.cat/camp/llibres/jordi-sune-m-ha-sorpres-descobrir-un-pirineu-viu-amb-una-cultura-ancestral-i-en-proces-de-ca
Lectura http://antropologiaimes.blogspot.com.es/2013/07/entrevista-lectura.html
Núvol 
La primera pedra (Rac1) http://antropologiaimes.blogspot.com.es/2013/07/diumenge-dia-7-de-juliol-rac1.html
La Nit dels Ignorants (Catalunya Ràdio)  www.catradio.cat/audio/742097/La-nit-dels-ignorants-20-2a-hora (minut 21)
Entre Hores (Ràdio 4) www.rtve.es/alacarta/audios/entre-hores/entre-hores-rachid-jordi-sune/1895765/
Roda de Berà Ràdio http://podcast.rodadebera.cat/programes/aMigMati/130517_JORDI_SUNE.mp3
Ràdio La Seu d’Urgell
Ràdio Matadepera
Ràdio Cubelles
Ràdio Premià de Mar
Ràdio Sarrià de Ter
Alcover Ràdio
Sants Ràdio
Ràdio Sallent
Ona la Torre

Presentacions realitzades
Farrera del Pallars (30-III-2013)
Barcelona (28-IV-2013, BioCultura)
Altafulla (17-V-2013, Biblioteca Municipal)
Roda de Berà (23-V-2013, Biblioteca Municipal)
Torredembarra (28-V-2013, a l'Auca Taverna)
Sapeira (10 d'agost, a l'Estudi)
Vaquèira (16 d'agost, al BB*ART)
Farrera del Pallars (17 d'agost, al CAN)
Esquerra de l'Eixample (1-X-2013, Llibreria Horitzons)
Esterri d'Àneu (2-XI-2013, Ecomuseu)
Tírvia (7-XII-2013, al Forn Vell)
Sort (21-XII-13, a la Biblioteca)
Banyeres del Penedès (4-III-2014, Centre Cívic Ernest Lluch)







Roda de Berà. Biblioteca Municipal. 23-V-2013. La M. Fe es va encarregar de presentar el llibre. Vaig gaudir d'allò més. Vaig saludar a tots als amics de Roda i vaig conèixer a la Rosa i al Pere, fills de Gerri de la Sal i instal·lats al litoral des de fa molts anys. (La fotografia és del Llorenç)


Farrera del Pallars
Torredembarra. Vam passar una bona estona, vam compartir tertúlia i vam conèixer l'experiència de vàries famílies torrenques amb arrels al Pirineu. L'acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas. L'Albert Bonet, el seu president, va obrir l'acte amb unes reflexions sobre la importància de la recerca local. Després vaig explicar per damunt al llibre, aturant-me amb el màking off. El Josep, la Marina, la Teresa, la Raquel, l'Àngels, la Maria Rosa i el Saül, entre d'altres, van amenitzar una interessant tertúlia sobre les fires, els festejos, els animals i tantes altres coses. La foto és de l'Àlex. Molt agraït!
Esterri d'Àneu

Vaquèira

Sapeira

El diumenge 7 de juliol de 2013 vaig estar a la "Primera pedra", a Rac 1. 


SurtdeCasa.cat













Tírvia

El riu de les dones from JORDI SUÑÉ on Vimeo.
Etnologia.cat, agost de 2013
Al Pèsol Negre (http://issuu.com/el-pesol-negre/docs/62/19?e=0/5285167), publicació periòdica i llibertària de l'Alt Llobregat i Cardener, hi podeu trobar una ressenya del Riu de les dones (pàgina 19).

Al Plecs d'Història Local, juliol de 2013









El Centre de Documentació de l'Institut Català de les Dones recomanava el juliol del 2014 el llibre "El riu de les dones".

BAIXGAIA.CAT, maig de 2013.

Roda de Berà

Roda de Berà

Altafulla

Més Tarragona

La Plaça del Pou


Mandongo.cat, agost de 2013

Viure als Pirineus, agost de 2013

Llavorsí, agost de 2013

Sort, desembre de 2013

Barcelona, octubre de 2013

Al 80grams.blogspot.com, juliol de 2013

L'Helena és directora de redacció de la revista musical Enderrock. Ha descobert el llibre El riu de les dones arran de la seva estada al CAN de Farrera. Resulta que va pujar al Pallars pel rodatge del documental "Bikimel D.O. La construcció d’una veu". Espero que us agradin les seves reflexions!

Deixeu-me que us expliqui que la Bikimel també va guanyar una beca CAN, com jo. La seva, però, era la de creació. Ara ha sortit al carrer el disc inspirat amb Farrera i tot el seu entorn. Una petita joia. Us el recomano!

Presentació del llibre El riu de les dones, converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Col·labora: Col·lectiu de Dones "El Farcell". Organitza: Centre Cívic Ernest Lluch Banyeres del Penedès. Dimarts, 4 de març de 2014 a les 19h. A la biblioteca del Centre Cívic Ernest Lluch de Banyeres del Penedès. Mireu el SurtdeCasa.cat.


Presentació del riu de les dones el 4-III-2014 al Centre Cívic Ernest Lluch de Banyeres del Penedès. "A la taula m'han acompanyat l'alcaldessa, la Núria Figueras, i la regidora Joana Josepa Fernández. He tingut l'ocasió de parlar amb la Conxita, el Siscu, la Manoli -que s'ha encarregat que no faltés de res-, el Josep, la Lourdes i altres veïnes amb ganes de compartir anècdotes i bon humor. M'emporto un bon record cap a casa. Tornaré! Moltes gràcies!"


www.revistacaramella.cat, gener de 2014

El Segre, 23-XII-13.

I Concurs Instagram del Parc Natural de l'Alt Pirineu (2014)


Entrades populars

Imatge

EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  https://www.pessebreviventpoblamontornes.cat/ Un any més, ja són 48 edicions!, torna el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Ho fa amb tots els elements que els visitants de la rodalia esperem trobar. L'organització va a càrrec de l'Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Hi trobareu servei de bar, xurreria, aparcament, merxandatge i munt de voluntaris que fan possible que es mantingui viva la tradició.
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

El Cafè de Dalt: 156 anys d’història torrenca

Som a l’any 1868, al novembre. Està sent un any mogut. Josep Arnalich Solé i Teresa Trèmul Bertrull han comprat una finca darrere el carrer Nou. Hi volen construir un cafè, un habitatge i un teatre. Ja n’hi d’altres a la Torre però aquest serà ostentós, elegant i atraurà les famílies amb més propietats de la vila. Les obres han anat ràpid i la inauguració ha estat un èxit. Els homes hi fan la partida i fumen tabac sense parar. Hi ha tertúlies i en una taula un home llegeix en veu alta el diari que acaba d’arribar de Tarragona. Una colla para l’orella i de tant en tant van opinant. Diuen que el jovent prepara una obra de teatre per la Festa Major. Hi haurà ball, això segur. El 1880 es funda la societat recreativa Círculo el Recreo, amb el gerent de l’exportadora de vins de la família Huguet, Joan Ferrer Guimerà, com a president. La seva seu social és al Cafè de Dalt. El carrer Santa Rosalia esdevindrà una de les vies més importants de Torredembarra. Hi ha tallers, el cafè, la fàbrica de...
Imatge

Una idea per l’Ordenança General de Subvencions que vol elaborar l’Ajuntament de Torredembarra

"Bon dia, Us escric en relació a la consulta pública per tal de recollir idees per a la futura ordenança de les ajudes municipals a projectes d’interès públic o social . En el context d’emergència língüística que vivim a Torredembarra i al conjunt del país, amb un clar retrocés de la llengua catalana pel que fa al seu ús social, proposo: Que a l’hora de concedir subvencions es tingui en compte que les entitats i els projectes emprin com a mínim la llengua catalana (cartelleria, monitoratge, xarxes socials, pàgines web, etc.). Hem de promoure la llengua catalana en tots els àmbits, oferir suport a les entitats, mostrar als nouvinguts que el català és una llengua necessària per a viure a casa nostra, que el català és llengua d’acollida, que acollir no és esborrar la nostra llengua. Calen cursos sectorials de llengua catalana: a famílies amb infants a les escoles, per a treballadors del sector serveis, per a la policia, etc. No n’hi ha prou amb el que s’està fent a l’Escola d’Adults....
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

23 de NOVEMBRE: 100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP

  Aquest 2024 hem desenvolupat un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva a Figuerola del Camp per celebrar els 100 anys de la seva Cooperativa Agrícola de Sant Jaume. Hem estat enregistrant entrevistes a tots els seus expresidents vius, hem rellegit els llibres d'història i hem estudiat la revista local El Diabló . El dissabte, 23 de novembre vam fer una ruta teatralitzada pel nucli explicant la seva història i el seu significat. L'Ajuntament de Figuerola i la Cooperativa Agrícola han estat les que han impulsat aquesta celebració. Teatralitzat és la companyia que ha fet tot el muntatge teatral de la ruta. Sergi Clofent, amb el suport tècnic de Pau Josa, ha coordinat les accions i ha produït el documental. Veieu la crònica del Vallenc . Aquí teniu un retall de la meva intervenció: "Bona dia a tothom, autoritats, veïns, president i antics presidents, Sóc el Jordi Suñé i, tot i que sóc de Torredembarra, he dedicat bona part del meu temps a investigar i escriur...
Imatge

LES ÀNIMES DE TAMARIT

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels...
Imatge

MIQUEL MESTRE AVINYÓ

Jordi SUÑÉ (2009): Miquel Mestre Avinyó . Valls: Cossetània Edicions i Fundació Roca i Galès. Ressenya a Cooperació Catalana escrita per l'historiador Joan M. Thomàs, Juliol-Agost de 2010 (núm. 334, pàg. 28-29). Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Revista Cooperació , agost de 2009. El Temps. El Punt , 10-VII-2009. Som-hi , agost de 2009. El Periódico . Pobleviu.cat. Tottarragona. Altafulla Ràdio. Mailing Cossetània Presentació del llibre a Barcelona. Retall de  Punt Coop , una revista molt interessant. Retall de l'espai  Memòria Antifranquista del Baix Llobregat. Retall del butlletí electrònic del Centre d'Informació i Documentació Europea d'Economa Pública, Social i Cooperativa,amb seu a la Universitat de València. Catàleg de Cossetània del juny de 2010. Presentació del llibre a Barcelona. 20 de novembre de 2009. Cafès dels Divendres de la Fundació Pere Ardiaca. La Sínia ,...