El Montmell

Va haver-hi un temps que, en aquests pobles, del Gaià l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir enterrar-la formant el Montmell. Aquesta altra versió indica que –atenció pista!- només hi ha un punt, dalt d’aquesta muntanya de 781 metres d’alçada, des d’on es veuen els set campanars esmentats: és allí on s’amaga enterrada la campana famosa! Si hi aneu i no la trobeu aprofiteu per visitar l’entorn: l’església vella, les restes del castell i l’ermita de sant Marc, darrera la muntanya.
Per cert, ai els campanars!, la Rosa M. Canela (Llegendes de la Conca de Barberà. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2007, pàg. 16) va recollir, tal i com li va explicar el Galo de Santa Coloma de Queralt, que en aquest municipi, que un dia concret i a una hora exacta l’ombra del campanar marca el punt on s’amaga un bot de vi ple d’or. La febre de l’or!
I parlant d’or...! A Pontils també en trobareu. El Galo també li ho va explicar a la Rosa M. Canela (2007: 18). Resulta que el prior del santuari de Sant Magí va aconseguir escapar i amagar-se a casa d’un germà seu que vivia a Pontils quan van matar els religiosos del lloc. Un dia de nit hi tornà per recuperar l’or i el tresor. Va carregar el ruc tant com va poder. El pobre animal es va morir a mig camí després de l’esforç que va fer. Allí entrà el ruc i l’or que no es va poder endur. Encara hi deu ser.
Més or! Diuen que hi ha una campana enterrada al mas de la Campanera (Pla de Manlleu) i una altra al castell de l’Albà.Ho explica la Rosa Canela al seu llibre Llegendes de l’Alt Camp.

Comentaris

Entrades populars

4 d'ABRIL: NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

Estudis Altafullencs 41

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

GIRA JULIVERT 2024!

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

LES ÀNIMES DE TAMARIT

NUMEN MESTRE