DIA 37

Avui m'he escapat fins a Sant Joan de l'Erm. Hi ha un refugi acollidor, cavalls, boletaires i escoltes. He conegut dos malaguenys -el Miguel i el Chivi- que fan la ruta de Llançà fins a Navarra. Déu ni do! M'han explicat que estan xalant molt. He passat per Castellbò (parada obligatòria!). He comprat fruita la colmado-càming-fonda i hem parlat de la crisi: "La gent està morta de por". M'he enfilat cap a Turbiàs on un gos blanc i gegant m'ha observat tranquil·lament des de la barana de pedra del seu jardí. El campanar té un intent de rellotge de sol. És curiós. He conegut un dels dos darrers habitants del poble. Va marxar tothom, primer les dones. "I ben fet que van fer", me diu. No sé, jo. "No cal plantar pins, que ja surten sols, després vénen els incendis". Jo d'això no puc opinar però veig que ell en sap un niu. De la migració femenina en vam parlar a Farrera la vigília de sant Joan. I, sí. Va existir. Que li ho preguntin al meu amic de Turbiàs. Demà, més.

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN RESUM D'AQUESTA ENTRADA CLIQUEU AQUÍ . ES TRACTA D'UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A FRONTISSA.CAT. 0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell,
Imatge

GIRA JULIVERT 2024!

  1) 17 de FEBRER: festa privada  2) 23 de FEBRER:  EL CATLLAR / premis 19h 3) 1 de MARÇ: TORREDEMBARRA-Col·laboració presentació llibre Pep Puig  4) 6 d'ABRIL: ALMENARA ALTA (festa particular) 5) 22 d'ABRIL: REUS, biblioteca  6) 27 d'ABRIL: OLIUS 7) 28 d'ABRIL: TORDERA Entrades disponibles ! 11 de MAIG: BONASTRE, migdia (aplaçat!) 17 de MAIG:  24 de MAIG: VACARISSES, nit, després del correfoc 25 de MAIG: BALAGUER 14 de JUNY: BELLVEI 22 de JUNY: CAMBRILS  23 de JUNY:  29 de JUNY: HOSTAFRANCS, 12h 5 de JULIOL: LA POBLA DE SEGUR (nit) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 7 de JULIOL:  13 de JULIOL: CREIXELL 26 de JULIOL: L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, migdia 28 de JULIOL:  14 d'AGOST: RODA DE BERÀ 15 d'AGOST: TARRÉS 6 de SETEMBRE: VILOBÍ D'ONYAR, nit 10 de SETEMBRE: 13 d'OCTUBRE: ALCOVER 14 de SETEMBRE:  5 o 6 d'OCTUBRE:  12 o 13 d'OCTUBRE Julivert hi torna, amb més força que mai, carregat de cançons i històries per explicar. Amb moltes ganes de compartir p
Imatge

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

  El 21 d'abril a les onze del matí va tenir lloc la conferència sobre els relats tradicionals que hi ha darrera moltes de les festes populars i de les tradicions que celebren a Bonastre i als pobles de la rodalia. Vam parlar de vots de poble, ermites, llegendes, advocacions, balls parlats, goigs i festes majors. La fotografia és de l'ajuntament de Bonastre.
Imatge

9 D'ABRIL: BANC DE LA SALUT

  Dimarts a les set i quart del vespre, a la plaça mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra, farem algunes cançons amb l'acordió del Gerard.
Imatge

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque
Imatge

23 d'ABRIL de 2024

DIUMENGE, 21 D'ABRIL 11h Bonastre, conferència 13h Creixell: Signatura de llibres a la plaça. DIMARTS 23 D'ABRIL De 12 a 13h seré a la plaça Mn Joaquim Boronat de Torredembarra, a la parada de llibres de la regidoria de Cultura de l'ajuntament de Torredembarra. A les 12:30h m'escaparé un moment a la carpa d'Ona la Torre, a la  mateixa plaça. A les 16:45h seré al programa de ràdio del Camp de Tarragona "Carrer Major". De 17h a 18h seré a la fira de Sant Jordi d'Altafulla, a la parada de la Biblioteca signant llibres.  A partir de les 18:30h seré a la parada del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, a Torredembarra. Us hi espero!