Sant Roc


Escriu l’antropòloga Rosa M. Canela (2011) que la pesta de l’any 1885 afectà a diversos municipis del Gaià com la Riera de Gaià, el Catllar, Salomó o Vilabella. Aquests dos darrers municipis van fer un vot de poble a sant Roc... i els va funcionar! Després de la salvació, com toca i en agraïment, se celebra la corresponent festa major votiva, el 16 d’agost.
A Salomó, avui en dia (2019), fan eucaristia a la plaça de Sant Roc, presidida per la imatge del sant, processó pels carrers del poble i actes de caire lúdic.
A Vilabella, Sant Roc ja era festa més antigament. El 1589 es va votar per lluitar contra la pesta però la tradició es va perdre. El 1885, es va tornar a votar. Ho explica Jaume Aguadé al llibre Vilabella. Història i vida d’un poble (1990). Actualment (2019), Vilabella celebra una “missa d’intercessió de Sant Roc pels difunts del poble”, solemnes completes en honor al sant, processó, ofici solemne i altres actes festius.
A Roda de Berà també se celebrava una festa votiva a sant Roc per haver salvat el poble d’una pesta. La celebració es va perdre el 1936 i també la imatge del sant que hi havia a la parròquia. Ho explica l’Ernest Nogués a la revista BOI del Centre d’Estudis Rodencs (2014). Probablement, el seu origen es remunti a l’onada de pesta de 1885. Fixem-nos que a Roda de Berà hi havia la Germandat de Sant Roc, almenys des de 1886. El 1932 era presidida per Ramon Pujol Martorell. L’entitat socorria als socis en cas de malaltia. Estava vinculada a la parròquia de Sant Bartomeu.
A Bonastre se celebrava el vot de poble a sant Roc. Es cuidaven de la festa els Sagristans de Sant Sebastià. Portaven el tabernacle amb el Sant a la processó quatre joves confrares. Aquesta celebració l’ha recollit Joan Vilaseca (2015) a la ponència “A propòsit de la CONSUETA de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre del rector, Mossèn Francisco Figueras Parareda (1899- 1905)” que va ser presentada a les Jornades Arnau Estella.
L’advocació a sant Roc més antiga de la rodalia és la que té lloc a l’Argilaga, d’on és patró almenys des del segle XVI. “El dia 15 d’agost és festa assenyalada i l’endemà, sant Roc, festa major de l’Argilaga”, diu la dita. L’Argilaga conserva un ball parlat hagiogràfic que es representa ocasionalment per la festa major.
Al pati de Mas Rabassa, a l’antic terme de Tamarit, a tocar de Monnars, hi ha una capelleta dedicada a sant Roc. Allí anaven a buscar els veïns del carrer del Cós del Bou de Tarragona l’aigua que beneïen per les festes de sant Roc, que és el seu patró. Ho he llegit al llibre Onomàstica del terme antic de Tamarit de Ramon Amigó i Anglès, M. Teresa Muntanya i Montserrat Sanmartí, publicat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 2017.

Per sí o per no... visca sant Roc!


Comentaris

Entrades populars

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

ACTIVITATS MUSICALS PER INFANTS

CAGANT MELODIES

Santa Creu de la Riera de Gaià

Ermites, tradicions i devocions a la rodalia

NO CUINO: UNA PROPOSTA CULTURAL I GASTRONÒMICA

LA GUERRA DEL FRANCÈS

CASA NOVA, NOU DISC DE TRES