La població més afectada per
l’epidèmia provocada pel còlera l’any 1885 fou Salomó. El 27 de juliol va començar a córrer el rumor que a Salomó
i Bràfim s’havia estès el brot.[1] El 3
d’agost es votava com a patró a Sant Roc de Salomó.[2] El 5
d’agost, les cròniques periodístiques explicaven que “no hay médico, ni
boticario, ni cura, ni recursos, ni nada. La gente huye espaventada (...)”.[3] Fins
aquell dia no ens consta que les administracions provincials iniciessin accions
per aturar el brot. Va ser llavors quan el governador civil va enviar-hi “el
infatigable joven médico” Joaquim Rovira i el farmacèutic Ribot.[4] Als
facultatius esmentats se’ls uniren el doctor Simó i el diputat provincial
Enrique Huguet, veí de Torredembarra que pagà les primeres despeses per atendre
els malalts. Es trobaren un poble desolat que havia deixat d’anar a treballar.[5] Els
veïns “imploraban misericordia”. Segons la comitiva, hi havia 300 malalts, 150
casos dels quals eren de còlera confirmats.[6] La
descripció que en fa el diari La Opinión
el 8 d’agost és demolidora: Salomó “está enclavada en un barranco de pésimas
condiciones higiénicas”. La comissió facultativa es va trobar “un pueblo cuya
totalidad estaba enferma, y el que no estaba atacado de la dolencia reinante lo
estaba de terror”. Com acostuma a passar amb les epidèmies, les dones van ser
les més afectades, deixant alguns lactants sense mare i morint també al cap de
poc. En aquell moment es racionava la carn, s’havien començat a desinfectar
diversos focus, s’havia clausurat el cementiri ubicat llavors al centre del
nucli, se n’havia obert un de nou a dos quilòmetres del poble i els cadàvers es
cobrien amb cal. El dia anterior s’havia donat una situació de tensió en “no
haver quien quisiera enterrar los cadáveres”.[7]
El 9 d’agost el doctor Rovira
publicava un article al Diario de
Tarragona on explicava que al cementiri “vell” era ple de cadàvers i que
ell havia disposat que s’hi aboqués clorur de cal sobre les fosses recentment
obertes. Ell mateix va indicar tot de mesures higièniques que afectaven cases,
carrers, femers i horts, que llavors estaven en molt males condicions. Cada dia
s’encenien fogueres amb herbes aromàtiques, on es cremava sofre, i es
desinfectaven les cases on hi havia morts per còlera.[8] Dos dies
després el doctor Ribot va llençar la idea de fer una recol·lecta solidària als
pobles de la rodalia. En aquells moments el rector de la parròquia estava
malalt i es trobava fora del municipi. Per tal motiu el bisbe de Barcelona hi
va enviar el capellà del regiment de Vizcaya Ramon Vilar.[9]
L’11 d’agost el doctor Joaquim Rovira
signava un article a la premsa on apunta les possibles causes que havien
provocat l’epidèmia. Salomó, amb uns 950 habitants, “carece de médico y Farmacéutico”.
Majoritàriament eren pagesos que “se alimentan casi exclusivamente de productos
de la tierra que comían crudos o mal condimentados, lo que juntamente con las
malas calidades del vino y lo riguroso de la estación, dió lugar á varias
gastroenteritis (...).” Pel que fa al subministrament d’aigua, hi havia alguns
pous en mal estat, “por incuria de sus dueños”. Però el còlera, definitivament,
no havia arribat per aquesta via, sinó que l’havia importat alguna família i havia
contagiat a la resta.[10]
El 14 d’agost escrivia a la premsa J.
Espasa, practicant de farmàcia designat per assistir als malalts de Salomó,
lloant la tasca del secretari municipal Rull i l’ajuda del bisbe de Barcelona,
que havia enviat 1.000 reals. En aquell moment estaven decreixent les
invasions.[11]
El 19 d’agost Salomó “va recobrando su
tranquilidad respecto a la salud pública”.[12]
Malgrat que l’epidèmia estava a punt
de desaparèixer ara aflorava “el estado de miseria que ha traido consigo una
calamidad tan grande como la que allí han sufrido.” És per això l’arquebisbe de
Tarragona va donar diners al mossèn Ramon Vilar i al diputat provincial Enrique
Huguet per tal que els distribuïssin entre els damnificats.[13]
A principis de setembre, Ramon Vilar
s’acomiadava de Salomó, lliure ja de l’epidèmia, amb una nota agraint l’esforç
de tothom i els donatius de la Diputació de Tarragona.[14]
A Salomó moriren 75 persones, el 8,32%
de la seva població i van emmalaltir 621 persones, més del 66,7% dels seus
habitants![15]
Al setembre, passada l’epidèmia,
Salomó va poder celebrar la festa religiosa en honor a Sant Roc, festa votada
el 3 d’agost, a l’inici de la crisi sanitària.[16] Com
toca i en agraïment, cada any celebren la corresponent festa major votiva, el
16 d’agost. Avui en dia, fan eucaristia a la plaça de Sant Roc, presidida per
la imatge del sant, processó pels carrers del poble i actes de caire lúdic.
Per sí o per no... visca sant Roc!
[1] Diario de Tarragona, 1-VIII-1885.
[2] Diario de Tarragona, 10-IX-1885.
[3] El Eco de la Provincia,
5-VIII-1885
[4] Diario de Tarragona, 6-VIII-1885.
[5] El Eco de la Provincia, 7-VIII-1885.
[6] Diario de Tarragona, 7-VIII-1885.
[7] La Opinión, 8-VIII-1885.
[8] Diario de Tarragona, 9-VIII-1885.
[9] La Opinión, 11-VIII-1885.
[10] Diario de Tarragona, 11-VIII-1885.
[11] Diario de Tarragona, 14-VIII-1885.
[12] Diario de Tarragona, 19-VIII-1885.
[13] Diario de Tarragona, 21-VIII-1885.
[14] Diario de Tarragona, 2-IX-1885.
[15] AADD
(1887): Boletín de estadística
sanitario-demográfica: cólera morbo asiático en España durante el año de 1885.
Madrid: Ministerio de la Governación.
[16] Diario de Tarragona, 10-IX-1885.
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
Comentaris