elriu.cat

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la

El dilluns 6 de maig de 2024 serem a Salomó, al Punt de Lectura, en el marc de la festa major. Explicarem històries de Salomó i dels pobles de la rodalia. No us ho perdeu!

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i ta

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque

(Aquest és el text que vaig llegir ahir dissabte 29 d'agost de 2015 a la plaça del Castell de Torredembarra en motiu de la Trobada de Mulasses de Catalunya. El text és un recull de les aportacions de les diferents colles, del refregit fet pel Dani Cañellas i les coses que he trobat per la xarxa. Si hi veieu cap error em podeu escriure a antropologiaimesARROBAgmail.com). TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA Benvigudes i benviguts a la Trobada de Mulasses de Catalunya celebrada en motiu del 20è aniversari de la Mulassa de Torredembarra. Aquesta Trobada és organitzada per l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra. La Trobada ha començat a les sis de la tarda amb la plantada que les colles participants han realitzat a la plaça Mn Joaquim Boronat. A continuació han fet la cercavila que els ha portat a les portes de la plaça del Castell. A continuació podrem gaudir dels balls de totes les m

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels pob

"Hemen duzue Zubi Zaharra ikastolak, El Vendrelleko CdA Pau Casalsarekin elkarkanean Txoria txori abestiaren katalanez egindako bertsioa. Bertan Maria Lazkanok ikasle ohiak eta gure beste ikasle batzuek hartu dute parte. Musikaren interpretazioa Julivert taldearen esku egon da. Eta nik… txoria nuen maite! Aqui teniu un videoclip versionant Txoria txori al català, realitzat per Zubi Zaharra ikastola, conjuntament amb el CdA Pau Casals del Vendrell. Hi ha participat l’ex-alumna de la ikastola Maria Lazkano i d’altres alumnes actuals. Musica interpretada pel grup Julivert. El que jo… estimava era l’ocell. Aquí tenéis una versión en catalan de Txoria Txori realizada por Zubi Zaharra ikastola junto con el CdA Pau Casals de El Vendrell. En él ha participado la exalumna de la ikastola Maria Lazkano y varios de nuestros alumnos y alumnas. La música ha sido interpretada por el grupo Julivert."

Va haver-hi un temps que, en aquests pobles, del Gaià l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir ente

El 7 de juliol de 2024 repetirem l'experiència de Creixell Crims. Serà un acte inclòs als actes previs del Festival Creixell Crims , el festival de novel·la criminal en català. Enguany serà la segona vegada que participo. Enguany tindrem vàries novetats. Caurà algun dels crims ja explicats i n'afegirem de nous. Això segur. A més a més, hi haurà altres novetats que ja explicarem.