Nou llibre! 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ. A les llibreries de Torredembarra, Cal Serent i l'Àgora.

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Us podeu descarregar totes les cançons en aquest enllaç del drive . Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits,...

Ja són diversos els articles que ens han apropat a diferents episodis succeïts al Baix Gaià al voltant de la Guerra del Francès, que va tenir lloc a principis del segle XIX. Ara ens arriba una nova entrega escrita per l’Adam Quigley als Estudis Altafullencs 39 , publicat enguany. L’agost de 1813 toparen les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles-portugueses comandades pel duc de Wellington. Torredembarra i Altafulla foren testimonis de la batalla i de l’anar i venir de soldats. Recordeu el testimoni, esmentat en aquesta columna i en diferents articles d’altres autors, del mossèn de la Torre, l’Anton Boni, el 1808, que aconseguí escapar cap a la Pobla després d’haver estat greument ferit pels soldats francesos que saquejaven. Recordeu també l’amenaça dels francesos establerts a Tarragona, el 1811,  de cremar Torredembarra si no es pagaven  els tributs de guerra. En el mateix volum trobem articles ben interessants. Salvador-J. Rovira i Gómez rescata els noms dels alta...

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...

A principis de la dècada de 1920 s’estenien per tot el país nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa de l’escriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i gràcies a l’ampli ressò de la revista d’En Patufet. Es tractava d’associar a les noies joves per tal de formar-les en els valors catòlics i catalanistes. Les seves activitats combinaven actes culturals, com la representació obres de teatre o el recital de poesies, i “obres piadoses” per tal d’ajudar gent propera tot seguint l’ideari esmentat. La seva estètica és recordada per les seves caputxes blanques. La seva vida fou efímera perquè fou prohibida per la Dictadura de Primo de Rivera. A la Pobla de Montornès es creà un Pomell el desembre de 1921, amb el nom de Pomell Roses de la Verge de Montornès. La seva primera presidenta fou l’Adela Muñoz. A la junta l’acompanyaren l’Antònia Rovira, l’Adela Olivé i la Maria Mercadé. A l’arxiu Folh i Torres, ubicat al castell del Palau-Solità i Plegamans s’hi conserva un full amb...

Acaben de sortir 31 treballs de recerca per conèixer millor la història, la gent, les tradicions, la flora i la fauna del Baix Gaià. Poca broma: és una xifra molt important! Aquests 31 articles els trobareu repartits entre les tres miscel·lànies que es publiquen al Baix Gaià i que acaben de sortir al carrer. El BOI és la revista que edita el Centre d'Estudis Rodencs. Aquest número 40 és un monogràfic sobre el tricentenari de l'ermita de Berà. Els Estudis Altafullencs , editats pel Centre d'Estudis d'Altafulla, arriben al número 42. I el Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, al 18. Hi trobareu escrits sobre Roda, Altafulla i Torredembarra però també sobre la Riera, el Catllar i Tamarit. Una nova oportunitat per fer una immersió al Baix Gaià. ---- “ RECULL 18 ” Editat en color . PVP: 10€. ELS SOCIS PODEN RECOLLIR EL SEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA MIQUEL. Disponible a: Llibreria Miquel C/Pere badia, 43 Llibreria Àgora C/...

Molí de Vent del carrer Molí de Vent.  Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris.  Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...

He acabat de llegir el llibre La seducció de l'antropologia , una selecció d'articles de Joan Prat , catedràtic emèrit d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili. He gaudit, he après i he reflexionat relaxadament al llarg de les seves quasi 500 pàgines en paper amb un llapis a la mà, per subratllar tot allò que m'ha cridat l'atenció. Si li voleu donar un cop d'ull a la versió digital podeu clicar aquí . Abans, però, deixeu-me compartir com he gaudit de la lectura, tal i com vaig gaudir de les seves classes, quan cursava la llicenciatura d'antropologia a la URV i el màster d'antropologia urbana. Hi trobareu temes relacionats amb el parentiu, la cultura popular, l'etnologia dels pobles d'Espanya, les religions i les noves espiritualitats, els mites més nostrats, les històries de vida i una reflexió divertidíssima sobre el camí de Sant Jaume. Prat domina com ningú la bibliografia publicada. Aprofundeix en els temes i fa treball de camp. Despr...

“Sant Antoni, gran Doctor: D’Altafulla, que us venera, sigueu sempre el protector.” Retall dels goigs, lletra de Mn. Isidre Saludes, 1984.   L’ermita de Sant Antoni es va començar a construir el 1714 gràcies als béns que va donar el pescador Baltasar Rabassa. En acabar-se els seus fons, l’octubre de 1716, els administradors i els jurats van impulsar un impost als pescadors corresponent a la catorzena part de la venda del peix. Aquesta iniciativa es va allargar un any. El quadre de Sant Antoni era d’aquella època. Va sobreviure els atacs dels francesos de principis del segle XIX, que el van llençar i trepitjar amb els seus cavalls. Sant Antoni va salvar als altafullencs de l’epidèmia que afectava al poble l’any 1820 després de patir una cruenta sequera. Altafulla li va dedicar un vot de poble. En parlarem al següent capítol. La qüestió és que avui en dia se celebra la festa votiva al voltant de l’11 de setembre, recordant el dia que van baixar el quadre cap al nucli,...

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...

" Rar", Diari de la Torre , núm. 191, gener de 2014, pàg. 24. Amb aquest nom tant estrany es presenta un nou grup musical liderat pel torrenc Manel Gris. Els seus trets d’identitat s’allunyen de la moda carrinclona de melodies kumbaiàs i lletres costumistes. Els agraden els efectes de guitarra, les rodes d’acords rebuscades i amagades entre dibuixos marcats per notes greus i distorsionades. La veu és melòdica i té referents entre els clàssics del rock setanter i les orquestres actuals que es passegen pel país. La seva posada en escena és contundent i enèrgica. Bateria –Xavier Painous-, baix –Xavi Pomar- i guitarra es projecten de manera cohesionada per l’ofici de cadascun d’ells i pel fet de tenir unes temes molt treballats. Algunes d’aquestes cançons estan penjades a internet i es poden escoltar gratuïtament (reverbnation.com/rarestrany ). Darrerament han estat notícia per haver enregistrat el videoclip de la cançó “T’ho direm saltant” a la plaça de la Vila i al carrer Ma...