Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

Aquests mesos es parla molt de tornar a construir pisos. Hi ha una manca evident d'habitatge. Els tràmits es facilitaran i es reservaran espais per a pisos de protecció oficial.  La música sona bé però es tindrà en compte la necessitat de serveis públics de la població? I la necessitat de zones verdes? I necessitat de tenir recursos com aigua potable? Un dels espais destinats a pisos serà l'aparcament del costat del pont de Clarà, a tocar de la via de tren, l'antiga nacional 340. Seran pisos de protecció oficial.  Què comporta aquesta decisió? En primer lloc, perdre places d'aparcament. En segon lloc, situar els pisos de protecció oficial lluny del nucli, l'únic espai on és possible la necessària barreja social. En tercer lloc, situem a l'extraradi infants i joves que no gaudiran de la possibilitat de fer la vida a peu. La vila de Torredembarra necessita habitatge. Cal rehabilitar bona part de les cases antigues deshabitades, cal créixer de manera compacta i cal...

 Propers concerts: 10 de setembre: Julivert a Rocafort de Queralt  11 de setembre: Tot sol amb la guitarra a Torredembarra  11 de setembre: Julivert a Bràfim  12 de setembre: Tot sol amb la guitarra a la Riera de Gaià (festa particular) 26 de setembre: Julivert a la Nou de Gaià

“Torredembarra va tenir moneda pròpia”, Fanzine de la Torre , episodio 2, 2026, pàg. 1 i 2.  

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...

Veieu la notícia d' Ona la Torre . Veieu la notícia a Tac 12 .  

Escolteu la presentació de la revista a Ona la Torre en aquest enllaç . "Les sínies de Torredembarra", Platea , agost de 2026, pàg. 70-73. Jordi Suñé Morales http://antropologiaimes.blogspot.com En aquest número m’estreno a Platea . I m’agradaria començar convidant-vos a descobrir Torredembarra des d’un punt de vista diferent a l’habitual. No passejarem pel nucli antic, ni resseguirem les restes de la seva muralla medieval. No anirem a la recerca dels vestigis romans ni anirem a guaitar pel Roquer. Deixem estar la gastronomia i les platges per dirigir-nos a un lloc ben humil. Calceu-vos les bambes, que caminarem. Abans hem de fer un petit exercici d’imaginació. Traslladem-nos 75 anys enrere. Quasi res del que veieu al voltant hi era. Torredembarra tenia poc més de 2.000 habitants i constava de tres espais construïts compactes: Baix a Mar, Clarà i l’actual nucli antic de Torredembarra. La resta, eren camps de conreu, algunes masies disperses i fàbriques tèxtils i de cables elè...

Aquests dies de festa major hem pogut viure com podria ser el carrer Eduardo Benot del nucli antic de Torredembarra sense cotxes. Ha estat un plaer respirar aire pur, més fresc, gaudir de la pau del silenci i veure xiquets jugant al carrer. El futur del carrer passa per urbanitzar l'espai amb arbres i bancs. Que els veïns puguin entrar en cotxe a descarregar la compra o a guardar el vehicle als aparcaments privats i prou. En tot cas, traient les places d'aparcament gratuïtes que hi ha a l'asfalt, evitarem l'entrada contínua de vehicles per veure si hi ha lloc on estacionar. Evitarem fums, perills innecessaris i sorolls. Parlem-ne.

Tenim a les mans el segon llibre de l'amic Lluís Virgili, amb qui compartim la passió per la història i la conversa al voltant d'un bon esmorzar. La Banya i l' Ajuntament nouenc encapçalen aquesta iniciativa editorial que rescata diferents històries escrites amb detall i passió. Aquest llibre s'inclou a la col·lecció de la Banya anomenada Gerardo Smaldone , on també trobareu un llibre signat per mi i un altre pel salomonenc Antoni Virgili . A l'origen d'aquest llibre hi ha un web que alimenta el propi autor i que ha servit per veure prèviament l'interès que despertaven els seus escrits. Ara, per fi, i amb alguna perla inèdita, podem resseguir aquestes històries en paper, com ens agrada. Felicitats a l'autor i als editors!