Llegint els resultats electorals

“Llegint els resultats electorals”, Diari de la Torre, 197, juliol de 2014, pàg. 24.
Us imagineu que els ciutadans tornéssim a votar a representants de la pròpia classe social per tal de defensar els nostres interessos a les institucions? Fins ara, els grans partits han estat molt hàbils arreplegant vots a cabassos amb arguments identitaris, religiosos i moralistes que l’endemà de les eleccions oblidaven per dedicar-se plenament a la gestió en favor de les grans empreses i dels seus negocis ocults. No parlo dels partits que es presenten a nivell local. Un dia en parlem. Estic pensant amb les candidatures que es presenten al Parlament i al Congrés. Quina jugada! Els partits que defensen els interessos de les minories més riques reben milions de vots de les classes populars.

Amb els resultats de les darreres eleccions europees aquests partits han començat a tenir por amb fenòmens com Podemos. Els votants s’han fixat en opcions polítiques que denuncien la corrupció i que aposten per una democràcia real. A Catalunya cal afegir-hi la lectura en clau sobiranista, ja que ens trobem a pocs mesos del referèndum d’autodeterminació.

Llegim, a tall d’exemple, els resultats a Torredembarra. ERC ha guanyat les eleccions amb el 25,24% dels vots. CiU ha quedat segona amb el 20,37%. El PP és la quarta força a les eleccions europees, amb menys del 10% de vots. A aquest percentatge cal sumar-hi els vots dels altres partits monàrquics: Ciutadans, que ha obtingut el 7,58% dels sufragis, la Rosa Díez, que ha tret menys vots que el Partit Animalista amb l’1,17%, i el Vidal Quadras que ha obtingut el 0,23% de les paparetes (11). El PSC ha quedat tercer amb el 20,37%, ICV-EUiA sisè amb el 7,55%, Podemos setè amb el 4,74%, el Partit Animalista vuitè amb l’1,47%, Escons en Blanc novè amb el 0,72%, etc.

És un resultat que marca tendència? Ho sabrem ben aviat. I en cas de canvi polític, veurem, per fi, als banquers estafadors i als polítics corruptes a la presó? La nova legislació posarà fi a l’evasió fiscal cap a paradisos fiscals de les grans empreses catalanes i espanyoles? Se seguirà donant la gestió dels serveis públics a grans empreses que evadeixen els seus beneficis i paguen sous de misèria als seus treballadors? O es repartirà la riquesa donant les feines a les empreses petites (que són les que més llocs de treball ofereixen)? Pagarem el deute de l’Estat generat arran del rescat dels bancs privats?

Llibres. Joan Rovira Marquès va néixer a Altafulla el 1884. Amb la crisi de la fil·loxera la seva família migrà a Barcelona. Allí treballà d’obrer tèxtil i arribà a ser president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, substituint a Miquel Mestre Avinyó. Cossetània Edicions i la Fundació Roca i Galès acaben d’editar la seva biografia escita per Ivan Miró i Marc Dalmau. D’Altafulla ens arriba una altra novetat literària. Es tracta del volum 38 dels Estudis Altafullencs. En aquesta ocasió és un monogràfic sobre l’ermita de Sant Antoni, arran del tricentenari de la seva construcció. Entre els articles hi trobareu un del torrenc Joaquim Gras “Sant Antoni d’Altafulla i Torredembarra. Records d’infant”.

Edu Comelles. L’Edu (www.educomelles.com) és un antic membre de l’Agrupament Escolta els Salats. Es dedica a experimentar amb el so i ho fa a través de concerts ben curiosos com les Audiotalaies. Aquests dies enrere ha estat al Caixafòrum amb el seu "Last Days, Réquiem per les Glòries”, exposant, amb molt de ressò mediàtic, els seus enregistraments de la vida quotidiana a l’antiga anella viària de les Glòries de Barcelona.

Comentaris