ARRELS DE TORREDEMBARRA




Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra. Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. 

 DL: T-1576-2010

 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música?

Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics  de la carpeta Arrels de Torredembarra. Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots els alumnes dels centres educatius de la vila.

Si els voleu consultar en format digital els podeu consultar en aquests enllaços: 


Veieu el Diari de Tarragona, el Som-hi i el Diari de la Torre:




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l
Imatge

CONXITA MONRÀS CASAS I RAMON ACÍN

Conxita Monràs era de la Pobla de Montornès. Es va casar amb l'artista de Huesca Ramon Acín (1888-1936). La fotografia és de la Fundación Ramon Acín . Els dos van ser assassinats pels falangistes l'estiu de 1936.
Imatge

VARA PER TRES!

  “Altafulla” Paraula màgica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934.   El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes! -Vara per tres, vara per tres! Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen. -Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. -Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre! I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El Ramonet
Imatge

PERE GIBERT RECASENS DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  Pere Gibert Recasens (La Pobla de Montornès, 1888-Barcelona, 1966) va ser futbolista a principis de segle XX i va triomfar com a porter de l’Espanyol, amb qui va guanyar diversos campionats de Catalunya. El RCD Espanyol el considera el seu primer gran porter. La foto és del seu compte de twitter.
Imatge

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

VILA-SECA : 4 de juliol de 2020 CREIXELL: 20 d'agost de 2021 (La Fera, 20h) Aquest estiu repetim. L'any passat vam iniciar un viatge d'anada i de tornada amb Joseba Loinaz, de Torredembarra a Hondarribia, d'Euskadi a Catalunya. Petitíssim format. Guitarra i piano. Cançons d'allà i d'aquí i alguna de mig camí. L'any passat, la pandèmia ho va aturar. Vam ser, però, a Vila-seca , al Centru, a la Gastronoteca, al seu meravellós jardí. Enguany serem a Creixell, el 20 d'agost. Agraïts! www.elriu.cat --- Uda honetan errepikatzen dugu. Iaz Joseba Loinaz joan-etorria hasi genuen, Torredembarratik Hondarribira, Euskal Herritik Kataluniara. Oso formatu txikia. Gitarra eta pianoa. Han eta hemengo abestiak eta batzuk erdibidean. Iaz pandemiak geldiarazi egin zuen. Hala ere, Vila-seca, Gastronotekara, bere lorategi zoragarrira joan ginen.  Aurten Creixellen egongo gara, abuztuaren 20an.  Eskerrik asko! www.elriu.cat --- Un viatge musical en marxa Arran d'aquesta t
Imatge

QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?

Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem!   L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX al servei d’una elit espanyola que es beneficiava econòmicament de l’ocupació. Aquesta actitud bèl·lica permetia a Espanya creure’s que estava entre les grans potències internacionals. Les derrotes de 1898 van incrementar la seva ansietat.   D’aquella època més remota, recollim a la premsa que el fill del cirurgià de Torredembarra va degollar un soldat enemic quan se l’enduia presoner l’any 1860. [1]   El 1880 s’inicia oficialment la Guerra de l’Àfrica i el conflicte s’allargarà fins al final de les guerres del Rif, el 1927. Entre mig, els espanyols van patir dues derrotes especialment significatives, la del 1909 i la del 1921.   És clar que al capdavant de les guerres hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions q
Imatge

18 d'ABRIL: ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 90 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

David Morlà i Jordi Suñé, relat històric. Siscu Aguilera i Nando Taló, txalaparta. Guillem Anguera, acordió diatònic. Invitacions a cultura@torredembarra.cat Espai exterior del Patronat Antoni Roig, Torredembarra. 12h Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Torredembarra És un acte que es fa a l'aire lliure. Hem preparat una sorpresa que us farà posar la pell de gallina! Les fotos són del Twitter de l'Ajuntament de Torredembarra. @AjTorredembarra
Imatge

GIRA JULIVERT 2021!

3 de ABRIL: Hostalric, 18h 6 de JUNY: Sant Andreu (BCN) 23 de JUNY: El Pla de Manlleu 16 de JULIOL: Santa Eugènia de Berga 17 de JULIOL: l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) APLAÇAT 21 de JULIOL: Salou, plaça de la Pau 21:15h (Tarragonès) 22 de JULIOL: Tarragona (Parc Saavedra, 21:15h) 24 de JULIOL: Almoster,  Envelat, 23:30h (Baix Camp) 4 d'AGOST: Valls (Alt Camp) FORMAT DUET 7 d'AGOST: Pratdip (Baix Camp)  APLAÇAT 12 d'AGOST: Balaguer (La Noguera) 13 d'AGOST: Solivella (Conca de Barberà) 18 d'AGOST: Muro (Mallorca) 21 d'AGOST: La Granadella (Les Garrigues) 27 d'AGOST: Forès (La Conca de Barberà) Hi haurà gira de Julivert aquest any 2021? Sí! Obrim un any ple d'incerteses, tots ho sabem. Però tenim el Julivert ben regat i a punt de d'explosionar amb la primavera. Noves cançons, nous reptes, noves col·laboracions i intercanvis. L'any 2020 vam fer el que vam poder (12 concerts!) i vam consolidar un equip de treball rebonic: Músics, tècnic
Imatge

SANT JAUME DE CREIXELL

  “De Creixell en son bell temple, sigueu sempre protector.” Retall dels goigs a Sant Jaume escrits per R. Vives, 1970.   Va haver-hi un temps que el Mediterrani era ple de vaixells pirates que feien de les seves. La costa no era un lloc segur. Creixell va tenir sort. Sant Jaume va protegir la població en tot moment. La figura d’aquest sant, que encara es conserva, era col·locada a l’entrada del municipi i els pirates algerians fugien esperitats en veure la imatge. Cal dir que, per si de cas, Creixell disposava, almenys des del segle XVI, d’una torre de vigilància a tocar de la Via Augusta, amb vistes al mar i al nucli antic, per tal de protegir-se de les ràtzies dels professionals dels robatoris. Aquesta construcció de vigilància i de defensa –tenia matacans a la part superior, la porta era a tres metres d’alçada i tenia cisterna al seu interior- era coneguda com la Torre de l’Hostal. Al segle XVIII fou convertida en un hostal, anomenat “de la Figuereta”, que hem anomenat a l’apart