Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...

Morera presenta “TARDORAL” al nucli antic de Torredembarra L’artista torrenc Jordi Morera exposarà els seus nous treballs a l’Auca Taverna. La inauguració tindrà lloc el proper divendres 26 d’octubre Morera sorprendrà als que coneixen el seu recorregut artístic. Membre de Grop, l’associació per la difusió de l’art contemporani, ensenyarà les seves darreres pintures que es caracteritzen per un apropament força figuratiu i l’ús de la tècnica de l’oli. “Conscientment vaig fer una regressió a una tècnica i a uns temes que em varen acompanyar quan m’iniciava a l’art pictòric.” El públic podrà reconèixer espais propers a nivell geogràfic. “Com  que els apunts que sovint faig de racons, carrers de pobles són un bon stock per començar a treballar.” Lluny de la nostàlgia, Morera vol recuperar aquella llum de la tardor gravada als seus records de quan va viure un any al camp. “És una llum especial i que dóna un toc a tot allò que il·lumina: les persones, la natura, les cases......

Fa un parell d'anys, Morera visitava el museu Toulouse Lautrec, a l'antic palau episcopal d'Albí, a l'Albigès, a Occitània. En sortir va fer allò que acostuma a fer, entrar a una llibreria a remenar. És allí on va descobrir el llibre L'art de la lecture. Livres et lecteurs dans l'art de pompéi à nos jours , de David Trigg. Aquest és el punt de partida de l'exposició que hem pogut gaudir aquest mes de juliol al Centre Cultural de la Nou de Gaià.  En el llibre esmentat, l'artista hi troba un recull de quadres on els llibres són els protagonistes, de diferents estils i èpoques. A partir d'aquí, amb retalls de materials reutilitzats, Morera basteix els seus quadres fets a base de collage. Art visual i llibres. Si a aquest casament artístic hi afegim el lloc i el poble on ha estat l'exposició el plaer suggerent és màxim.  La premsa d'olives per fer oli, la mola, els cubs per a fer vi, les botes i la sortida al carrer d'on es pot observar la Pl...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

  "NOU LLIBRE que presentarem el proper 21 de febrer a Altafulla, una obra que ens parla dels llinatges i families de nobles als municipis del Baix Gaià els darrers segles. Salvador-J. Rovira ens apropa els noms i escuts de tots ells, ens parla dels seus castells i desvetlla altres detalls. Properament en tindreu més informació però agendeu-vos el matí del 21 de febrer. Ja podeu comprar-lo a la nostra web  www.labanya.cat "

Les arrels ens ajuden a pujar amunt. Les arrels ens aferren a la terra. Les arrels més antigues s'amaguen a les obagues. Les arrels treuen el cap entre les fulles del sòl. Totes les arrels són diferents. Un conjunt d'arrels ens captivaran i ens suggeriran històries. Morera, el nostre Jordi Roig Morera , està de gira. De Vimbodí a Torredembarra. Arrelats és la seva darrera exposició. Natura, ànima, recerca, descoberta. Us recomano la visita a la Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra on trobareu la seva darrera obra.  Aquí teniu una breu entrevista de fa uns 4 anys:  I veieu dues entrades en aquest web que parlen del Jordi: " Morera a l'Auca " i " Escampant l'art ". I el vídeo que vaig fer el 2011 de la seva exposició Embalum: MORERA - EMBALUM from JORDI SUÑÉ on Vimeo .

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...

Aquest article és la segona entrega per al Regió7 d'una sèrie de 12 articles que vaig per aquest diari. Sant Joan de l’Erm Vell Aquest mes de gener de 2013 hem acabat de revisar el pdf del llibre per a enviar a la impremta. Tots els que hi han participat han fet una bona feina. Em sento afortunat. Jo estic molt content del resultat. Ja tinc ganes de veure amb paper el llibre El Riu de les Dones . A més, tenim confirmats alguns pobles on aniré a presentar el treball. Serà un plaer. Fa un mes us vaig parlar de Vila-rubla, Biscarbó i Solans. En aquesta entrega escriuré sobre Sant Joan de l’Erm Vell. Es tracta d’un nucli abandonat en mig del Parc Natural de l’Alt Pirineu, prop de dos poblets encantadors: Romadriu i Montenartró. Jo hi arribo caminant des de Sant Joan de l’Erm Nou. És una passejada. Al refugi de la Basseta de Sant Joan de l'Erm s’hi pot fer nit i menjar bé. L’espai és acollidor. Hi ha cavalls, boletaires i escoltes que travessen el Pirineu. Jo hi vaig conèi...

  Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...