Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

  4 DE SETEMBRE DE 2025 Salutacions des de la plaça del Castell de Torredembarra, davant del Palau dels Icard, l’actual seu de l’Ajuntament, en un dia molt especial per als torrencs i les torrenques. Són dies que fem plaça, fem poble, ballem, cantem i compartim àpats. Són dies que acollim els veïns dels pobles de la rodalia. Són dies que Torredembarra demostra que, malgrat el seu creixement poblacional, és poble, és vila i té ganes de seguir-ho sent. LA VIRGÍLIA És un drac, una bèstia de foc, que representa que és d’origen marí. Va néixer el 1998 sota l’impuls de membres del Ball de Diables i dels Nois de la Torre . El 2023 va celebrar els seus 25 anys . El seu naixement va venir acompanyat de l’edició del conte Vigília, Virgília , escrit per la Montserrat Palau. I aquesta història ha esdevingut la llegenda que expliquem als més petits sobre l’origen de la Virgília. Torredembarra gaudeix d’una versió infantil de la Virgília, és la Virgilieta , que actua amb el seguici infantil els...

  Aquest passat Sant Jordi, un dels llibres locals més comentats va ser el signat pel poeta i veí del Freginal Josep Lleixà i l'amic Jordi Morera , autor de les il·lustracions. Es tracta d'una obra editada per Sagrada Esparta, de Torredembarra. El nostre poeta de capçalera, d'arrels ebrenques, continua amb l'ànima creativa a l'orient, sempre reivindicat la llengua catalana, la natura, el mar, l'amor, els somnis, el records i la vida quotidiana. Pel que fa a Morera, reconeixerem el seu traç, a color, sobretot a l'estil d'aquests dibuixos costumistes que ens regala a través de les xarxes, aquests esbossos on podem reconèixer el paisatge humà de la Torre. El lector podrà llegir els dibuixos i pintar mentalment les poesies breus de cada pàgina. De nou, felicitats als autors i bona lectura!

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...

Veieu la notícia al web de Torredembarra Actualitat . L'acte tindrà lloc a les 19h, al canal de youtube del diari. Intervindran la Raquel Martínez, el Joan Gibert, el Nil Bartolozzi, el Jordi Salvat, l'Albert Jansà i nosaltres cantarem un parell de cançons.

Jordi SUÑÉ (2008): Els inicis del catalanisme al Baix Gaià", Estudis Altafullencs , núm. 32, Pàg. 119-144 El podeu llegir sencer al Raco.cat . Llegiu l'article ampliat al llibre 10 retalls de Baix Gaià .

 

El dissabte 8 de setembre de 2018 es va presentar  al local del Centre d'Estudis d'Altafulla el llibre   El Baix Gaià al segle XX , escrit pel mestre i antropòleg Jordi Suñé. L'acte va ser conduït pel Hble. Sr. Josep Bargalló, conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.  La Baix Gaià al segle XX és un llibre que explica el passat més recent dels 11 pobles situats al nord del Tarragonès, a tocar del riu Gaià, i de l’antic terme de Tamarit. Es tracta d’un període de canvis polítics, demogràfics, urbanístics, econòmics, culturals i socials marxats per la guerra i la postguerra. Més enllà del conflicte bèl·lic, l’autor tracta temes ben diversos que van des de l’arribada de l’electricitat fins a la instal·lació dels càmpings, des dels Pomells de Joventut fins a als aplecs de sardanes del dilluns de Pasqua. Els protagonistes d’aquest treball són dones i homes cooperativistes, caramellaires, emprenedors, artistes, mestres, pagesos, boters, pescad...

Dècada de 1970. Plaça de la Vila. Torredembarra. Compartida a les xarxes pel Juan Garcia.

El Nou Gaià , núm. 13, febrer 2010, pàg. 25-26. La tradició associativa de pobles com La Nou ve de força lluny. En aquest article descobrirem quines van ser les primeres, qui les van encapçalar i de quin tipus eren. A través de les entitats ens endinsarem una mica més en la vida quotidiana d’aquest municipi pagès d’abans de la Guerra Civil. Les entitats del primer terç del segle XX es van poder desenvolupar gràcies a la legislació iniciada amb la llei d’associacions del 1887 i que es va anar completant amb altres més sectorials com la llei de sindicats agrícoles de 1906. D’abans d’aquest període tenim constància de l’existència de la confraria Santíssim Nom de Jesús de 1685, la confraria del Roser de 1865 i la confraria del Sagrat Cor de 1870. A partir del 1887, trobem entitats de diferent tipus. Per un costat hi havia les d’ajuda mútua, que eren molt importants per la manca de la seguretat social, tal i com la coneixem avui en dia. La Germandat del Gloriós Patriarca...