50 ANYS D'ARMATS A TORREDEMBARRA: TENS INFORMACIÓ?

David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2010): "50 anys d'Armats a Torredembarra", Opuscle de Setmana Santa de Torredembarra 2010, Confraria de la Creu- Armats de Torredembarra, pàg. 82-83.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

LA GENT DE MAR DE CREIXELL

  Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...
Imatge

SANT BLAI

Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...
Imatge

ON S'HA DE CONSTRUIR L'HABITATGE SOCIAL?

L'habitatge socials s'ha de construir on ara hi ha un aparcament? Ja no calen serveis i zones verdes a les àrees urbanes del país? El litoral s'ha d'omplir de pisos? Els pocs espais no construïts han de desaparèixer per la necessitat d'habitatge? Quan quedem per parlar de la Catalunya buida, de les comarques que es buiden? Hem avaluat què comporta deixar sense oxigen a les poblacions que ja estan densificades? Quines conseqüencies socials tindrà aquest moviment de ciment?
Imatge

100 anys del naixement de Francesc Llorach Balsells

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...
Imatge

"CREIXELL FA MEMÒRIA"

  El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

Societat de Socors Mutus de Torredembarra (1866-1869)

La gent de Torredembarra de finals de segle XIX i principis del XX vivia preocupada per la manca de seguretat social. Literal. No hi havia cap prestació estatal per a les persones que es posaven malaltes. D’aquesta manera, es van organitzar tota mena d’entitats de caire local per tal de protegir als associats. Algunes de les confraries vinculades a les parròquies tenien entre els seus objectius assegurar als seus socis davant les malalties que no els permetessin treballar. La Societat de Socors Mutus de Torredembarra (SSMT) és l’entitat més antiga creada exclusivament amb aquesta finalitat. Coneixíem fins ara de l’existència de la Congregació de la Sang del Nostre Senyor Jesucrist (1873), la Societat de Sant Antoni de Pàdua (1872), la Societat de Sant Joan Baptista (1877), la coral la Veu del Poble (1901), la Societat sota l’Advocació de Sant Blai (1905) i la Societat Obrera de Socors Mutus del Roser (1924). Ara podem afegir la SSMT gràcies a les troballes de l’amic David Morlà. Ci...
Imatge

CANÇONS DE TAVERNA

Cançons de taverna Gabriel Comes ha recollit amb llibre-CD les cançons que es cantaven abans a les tavernes com a l’Astut, sota la cooperativa, a cal Santoro, a cal Jan, a ca l’Estable, etc. Ha estat una feina llarga en el temps i que ha comptat amb la col·laboració de diferents persones com ara antics membres dels Roca Forada, el grup de folk torrenc dels anys 70 del segle XX. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas ha editat el volum, amb el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra, l’Institut Ramon Muntaner, la Fundació Privada Mútua Catalana, la URV i la Diputació de Tarragona. Les cançons han estat agrupades per la seva tipologia –contra la classe política, esdeveniments històrics, fets de l’entorn, aspectes torrencs, picants, gresca i amoroses. Entre els cantaires que es recorden especialment hi ha el “Xaveia”, el Manuel Ciuró Gatell, nascut el 1870. El “Man”, el Joan Figuerola Ximenis (1881), era un altre cantaire habitual. Sovint enfilava les melodies...
Imatge

FEBRER

Aquest article és la segona entrega per al Regio7 . Si cliqueu l'enllaç veureu la sèrie de 12 articles que vaig per aquest diari. Sant Joan de l’Erm Vell Aquest mes de gener de 2013 hem acabat de revisar el pdf del llibre per a enviar a la impremta. Tots els que hi han participat han fet una bona feina. Em sento afortunat. Jo estic molt content del resultat. Ja tinc ganes de veure amb paper el llibre El Riu de les Dones . A més, tenim confirmats alguns pobles on aniré a presentar el treball. Serà un plaer. Fa un mes us vaig parlar de Vila-rubla, Biscarbó i Solans. En aquesta entrega escriuré sobre Sant Joan de l’Erm Vell. Es tracta d’un nucli abandonat en mig del Parc Natural de l’Alt Pirineu, prop de dos poblets encantadors: Romadriu i Montenartró. Jo hi arribo caminant des de Sant Joan de l’Erm Nou. És una passejada. Al refugi de la Basseta de Sant Joan de l'Erm s’hi pot fer nit i menjar bé. L’espai és acollidor. Hi ha cavalls, boletaires i escoltes que travessen el...