DIA 38

Abans els llocs de pas tenien un aire especial. Davant la monotonia dels indrets apartats, els camins que unien valls eren nius d'històries. Per cobrir distàncies llarges, calien punts on fer parada, abeurar els animals i fer nit en algun lloc pla. Sant Joan Vell va complir aqueixa funció fins que es va cremar l'any 1935. Quantes batalles deurien haver sentit explicar l'Elvira d'Esterri i el Joan de Montesclado (els darrers encarregats de l'hostatgeria)! Ara els llocs de pas com els aeroports són "no llocs", com diu el Marc Augé. Qui et coneix? Qui vol saber res de tu? Pressa. 
A poc a poc. Tres hores de ruta circular. A Sant Joan Vell he conegut dos boletaires molt simpàtics. M'han convidat a veure vi. Són de Sant Feliu de Llobregat. Ceps no sé si n'hauran trobat, però de vi sí que n'han begut prou.
Els camins del Parc Natural de l'Alt Pirineu estan molt ben senyalats i dóna gust de caminar. Els cartells instal·lats a Sant Joan Vell estan molt bé i superen la funció del típic museu de poble difícil de mantenir (i de trobar obert). Les explicacions estan molt ben fetes i les imatges antigues són espectaculars.
Us recomano fer parada al refugi de la Basseta. Amb els coordinadors del refugi parlem del meu treball de camp i de les padrines que podria anar a veure per la vall de Castellbò. Queda apuntat!