Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

El divendres 20 de març de 2026 al vespre, al pati del Palau dels Icard de Torredembarra, presentem la lectura teatral enregistrada per ser emesa per la ràdio Es fa llarg esperar . Es tracta d'un text inèdit dels escriptors Pep Puig i Saïd El Kadaoui. Carles Marquès ha impulsat aquesta iniciativa i Ona la Torre l'ha acollit i acompanyat. L'elenc està format per Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles, Carles Marquès i jo mateix. El procés d'assaig i enregistrament es va iniciar ara fa un any i tot just ara es presenta. Us convido a assistir a l'acte i a gaudir de la lectura en directe d'un dels actes. Veieu l'article del Carles Marquès al Diari Més . Escolteu l'entrevista a Carles Marquès emesa a Ona la Torre . Veieu la notícia del Torredembarra Actualitat .

21 de març: Maldà, l'Urgell (Bar Centro) " La primavera la sang altera. Totes ho sabem, oi? Nosaltres us volem ajudar a domar-la posant-la tota al ventre paint un fantàstic tec de jabalí. Així us proposem celebrar l'entrada a l'equinocci de la primavera aquest 21 de març! Fent un tec i cantant i ballant cançons de taverna de les companyes de Julivert. Perquè ens mereixem celebrar que iniciem un nou cicle de vida, i no se'ns ocorre millor manera de fer-ho que compartint-ho en comunitat. Reserva! 973331114 #urgell #ponentinament " 22 d'abril: Tarragona   24 de juny: La Nou de Gaià, Baix Gaià (vespre) : El Pla de Santa Maria, Alt Camp : Tamarit, Baix Gaià : Garcia, la Ribera d'Ebre : Torredembarra, Baix Gaià

Jordi SUÑÉ (2008):  La Torredembarra republicana i federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (1890-1939). Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.    La història no només es dibuixa a través dels grans fets que marquen una època. Les petites històries personals, que gràcies a la memòria oral perviuen, esdevenen imprescindibles. És el cas del llibre que ens ocupa. Jordi S. és l’autor de La Torredembarra Republicana i Federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (1890-1939), la primera monografia sobre republicanisme que es publica en aquest municipi de les comarques tarragonines. El llibre, tot i que s’emmarca dins un espai geogràfic concret, serveix, també, per entendre tot el moviment polític i cultural de l’època en un context més ampli. L’autor localitza la primera manifestació republicana a Torredembarra l’any 1868 i l’any següent un grup organitzat ja guanya les eleccions municipals. El 1890 es funda el Centre Republicà Federal, ...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

Jordi SUÑÉ (2008): La Torredembarra republicana i federal . Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura. DL T-82-2008 "La proclamación de  la República  fue recibida aquí con grandes vítores y aplausos, desbordándose el entusiasmo popular. Por la noche del día 14, se constituyó el Ayuntamiento, siendo nombrado alcalde provisional el consecuente republicano federal y maestro de obras, don Pedro Cañellas Arbós. Acto seguido fue izada la bandea tricolor en el balcón principal de la casa de la villa con colgaduras de los colores de la bandera catalana, estando dicho balcón espléndidamente iluminado.  (Text publicat al diari Las Noticias l'abril de 1931 i recollit al llibre  La Torredembarra republicana i federal ). Veieu el Plecs d'Història Local , la notícia de El Punt , la resenya per les revistes de La Pobla de Montornès , La Nou de Gaià , Altafulla i La Riera de Gaià . Mireu la referència de la Viquipèdia . El podeu demanar ...

Aquesta i altres preguntes es responen en un nou volum del Recull de Treballs editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Es tracta del número 15 d’una revista en format llibre, nascuda el 1983, que podeu consultar online ( www.raco.cat ) i en paper a la Biblioteca Mestra Maria Antonia. Sapigueu que la podeu comprar a les llibreries habituals i que els socis la reben gratuïtament. A la portada hi veureu una imatge antiga i ben curiosa de la plaça de la Font. S’hi reconeix la impremta Sonsona i el bar Santoro. De refiló s’intueix el bar Pujol. Precisament, un dels articles que hi podeu llegir és del Josep Gual que recorda, a través de diferents anècdotes, la vida en un dels centres neuràlgics de la vila. La revista inclou, bàsicament, col·laboracions procedents de la universitat (Magí Sunyer, Salvador-J. Rovira, Miquel M. Gibert, Ramon Arnabat i Joaquim Sala-Sanahuja) i de diferents autors locals (Carlos Blanco, Joaquim Nolla, Lluís Català, David Morlà, Josep Bargalló, Elisenda Forè...

Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre , núm. 195, pàg. 24. Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc. A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per...

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts...

Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...