Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

L’estiu de 1892, a Torredembarra, va veure la llum un periòdic que portava per títol El Veraniego . Va ser una publicació breu, amb només tres números coneguts, però d’una importància cabdal per entendre la vida cultural i social de la vila de finals del segle XIX. El Veraniego va ser impulsat per la colònia d’estiuejants de Torredembarra. Molts d’ells tenien arrels torrenques. Eren indians, fills o nets d’aquests que havien arrelat a Barcelona però que encara conservaven casa i terres a casa nostra. Gaudien d’estius llargs, de passejos, festes i vida social. Encara no hem localitzat els exemplars d’aquesta efímera publicació. Tenim notícia, però, de tot el que s’hi va escriure gràcies a les cròniques aparegudes del Diari de Tarragona d’aquella època.  El Veraniego parlava de les obres de construcció del Patronat Antoni Roig, la nova caserna de la Guàrdia Civil, la compra del castell dels Icard per part de la família Huguet, el trasllat de l’altar de Sant Antoni a la capella del R...

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. Inscriviu-vos a la Jornada clicant a la imatge. 25 d’octubre de 2025, Vila-rodona L'aprofitament dels recursos hídrics Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 habitants però al llarg del segle XIX i mig segle XX va rondar els 2.000 veïns...

 

El 2007 vam publicar la primera edició del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Ara (2023) estem preparant la reedició ampliada d'aquest treball. Cerquem persones que ens ofereixin es seus records sobre el Cafè de Dalt, el Recreo. Contacteu amb nosaltres! Moltes gràcies! David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2007): El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Torredembarra: Associació Cultural Baix Gaià. DL: T-1689-2007 Retalls de l' Aquí  i del  Som-hi . Fotografia del dia de la presentació. Presentació del llibre “El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre” El dissabte 17 de novembre de 2007 a les 7 del vespre es va presentar a la Biblioteca Municipal de Torredembarra la presentació del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . El llibre, escrit per Jordi Suñé i David Morlà, va ser editat per l’Associació Cultural Baix Gaià amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre és un estudi històric sobre aquest cafè...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...