Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

21 de març: Maldà, l'Urgell (Bar Centro) " La primavera la sang altera. Totes ho sabem, oi? Nosaltres us volem ajudar a domar-la posant-la tota al ventre paint un fantàstic tec de jabalí. Així us proposem celebrar l'entrada a l'equinocci de la primavera aquest 21 de març! Fent un tec i cantant i ballant cançons de taverna de les companyes de Julivert. Perquè ens mereixem celebrar que iniciem un nou cicle de vida, i no se'ns ocorre millor manera de fer-ho que compartint-ho en comunitat. Reserva! 973331114 #urgell #ponentinament "  24 de juny: La Nou de Gaià, Baix Gaià (vespre) : El Pla de Santa Maria, Alt Camp : Tamarit, Baix Gaià : Garcia, la Ribera d'Ebre : Torredembarra, Baix Gaià

  El 29 d'abril al vespre faré una conferència sobre la importància d'associar-se en aquest món tan complex on trionfen els missatges simplistes. Davant de la intempèrie del mercat, construir punts de trobada. Ben aviat us dic el lloc i l'hora.  Per anar fent boca podeu repassar un article que vaig escriure sobre el tema fa un temps. Records. 

El 2007 vam publicar la primera edició del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Ara (2023) estem preparant la reedició ampliada d'aquest treball. Cerquem persones que ens ofereixin es seus records sobre el Cafè de Dalt, el Recreo. Contacteu amb nosaltres! Moltes gràcies! David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2007): El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Torredembarra: Associació Cultural Baix Gaià. DL: T-1689-2007 Retalls de l' Aquí  i del  Som-hi . Fotografia del dia de la presentació. Presentació del llibre “El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre” El dissabte 17 de novembre de 2007 a les 7 del vespre es va presentar a la Biblioteca Municipal de Torredembarra la presentació del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . El llibre, escrit per Jordi Suñé i David Morlà, va ser editat per l’Associació Cultural Baix Gaià amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre és un estudi històric sobre aquest cafè...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...

Jordi Suñé Morales Centre d’Estudis Sinibald de Mas Text llegit al XIV Congrés de la CCEPC “Els rius: territori, societat i cultura” El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca a Tamarit. És un riu mediterrani, de 59 quilòmetres de llargada. Des de l’any 1975 pateix l’acció de l’embassament del Catllar. Malgrat tot, el recorregut del riu amaga una bellesa paisatgística, històrica i humana que convé explicar. El Gaià travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Els torrents que li són tributaris i el conjunt del territori d’influència del riu abasta també parts de l’Anoia i del Penedès. Durant segles, els seus habitants han aprofitat l’aigua i la seva força corrent per viure, treballar la terra i generar energia. El paisatge d’aquest territori varia des de la capçalera fins a la desembocadura. A l’extrem de la Conca de Barberà, a la comarca natural de la Baixa Segarra, a uns 700 metres d’alçada, els cultius herbacis omplen els cinc sentits del vi...

  El dimecres 11 de febrer de 2026 vam viure una vaga històrica del sector de l'ensenyament públic a Catalunya. L'acció va fer visible un gran malestar de mestres i professors. Ensenyar al nostre país s'ha convertit en un tema ben complexe si és pretén aconseguir bons resultats. El sector de docents compromesos amb el país, els infants i el jovent ens vam plantar davant del Departament per dir prou. La diversitat de les aules i la burocràcia no es poden gestionar amb els recursos que tenim.  La resposta de la Generalitat de Catalunya ha estat frustrant. Diuen que tenen els recursos i que els posaran al disposició. No han entès res: fan falta molts mestres i especialistes. Ja no val mesures cosmètiques i publicitat. Hem tocat fons! L'ensenyament a Catalunya és com els rodalies. Fa anys que han deixat d'invertir.  Sembla que la nostra interlocució sigui amb funcionaris de Madrid que treballen a Barcelona. No alçaran la veu contra l'infrafinançament dels nostres se...

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...