Els Pomells de Joventut al
Baix Gaià
A continuació podreu llegir un retall de la nostra història. Un
retall petit, d’una història petita però que ens ajuda a entendre una mica més
un moment crucial de la nostra història contemporània. Acabada la guerra
mundial i les oportunitats de fer negoci a causa de la neutralitat de l’Estat
espanyol, la crisi econòmica es va fer present de nou a les nostres contrades.
El pistolerisme va ser la part més coneguda de la tensió creixent entre patrons
i sindicalistes. Però hi ha més colors per pintar el quadre del moment:
l’electricitat havia permès la instal·lació de noves fàbriques a la rodalia i
fer més competitives les que ja hi havia. La funesta guerra amb el Marroc. Una
alça de l’associacionisme lliure ens parla d’una societat que bull. És l’època
en què es posa de moda el futbol i els balls moderns. El catalanisme pren força
i els republicans prenen posicions per fer l’assalt definitiu al poder. Tot
s’estronca amb el cop d’estat de Primo de Rivera del setembre de 1923.
I l’església? Havia
sabut adaptar-se als nous temps? Com havien evolucionat les seves bases?
Apropem-nos a aquest món de la mà dels Pomells de Joventut. L’escriptor Josep
M. Folch i Torres aprofita el ressò de la revista juvenil En Patufet per fer una crida: Crear un Pomell de Joventut a cada
municipi que promogui les obres caritatives, la religió catòlica i el
catalanisme. Ho aconseguirà? L’església continuava ser el pal de paller de les
festes als pobles però maldava per continuar mantenint la seva hegemonia en la
moral de la parròquia. Sortir de les quatre parets de la parròquia, vincular-se
a la cultura i als actes literaris podria ser una bona idea. Veiem-ho.
Índex
1.- Justificació
2.- Els Pomells de Joventut
3.- Josep Maria Folch i Torres
4.- Aires favorables per al catalanisme al Baix Gaià
5.- Neixen els Pomells al Baix Gaià
6.- Les activitats dels Pomells
7.- Magda Marti Travé
8.- Més
9.- Fonts emprades
La imatge de la portada és
un grup de pomellistes torrenques a la porta de la parròquia de Sant Pere
Apòstol de Torredembarra. Editada per la Unión Universal de
Correos i cedida per Rosa Castro Llorach.
1.- Justificació
Sobre els Pomells hi
ha poca bibliografia publicada. A Torredembarra es van escriure tres articles a
finals de la dècada de 1990.[1] En el present escrit hem
intentat recollir les cròniques dels actes organitzats pels Pomells i l’ambient
que es va viure a l’inici de la dècada de 1920 per intentar entendre aquest
moviment social. Veurem com el sentiment catalanista pren volada i com Josep M.
Folch i Torres aprofita el ressò de la publicació periòdica En Patufet per bastir una xarxa social
al voltant dels valors catòlics i catalanistes. Com es van organitzar? En quins
municipis del Baix Gaià es van crear Pomells? Tot seguit ho veurem.
2.- Els Pomells de Joventut
En Patufet era una revista infantil molt
llegida a Catalunya. Molts avis i àvies recordaven que havien après a llegir i a
escriure en català amb aquesta publicació. Ho explicava el periodista i
escriptor Andreu Avel·lí Artís “Sempronio” (Barcelona, 1908-2006): “a la meva infantesa, tothom era patufista, addicte al setmanari
En Patufet. Ho eren no solament els menuts, sinó també els grans, la gent
madura, les persones xarugues, els homes i les dones casats, els avis...”.[2] Aprofitant la popularitat de
la revista, el 9 d'octubre de 1920 en Josep Maria Folch i Torres (1880-1950)
escrivia: “Jo voldria que en cada poble, en cada indret, en cada escola, en
cada entitat, oficina, despatx o magatzem de la nostra Catalunya o d'allí on
sigui que s'hi trobin aplegats almenys cinc amics patufistes, s'hi formés un
"Pomell de Joventut", amb paraula donada entre ells, de realitzar
individualment o col·lectiva, cada setmana, si més no sovint, dues obres bones:
una virtuosa, altra patriòtica.”
Aquest text va ser el tret de sortida d’una entitat, els Pomells
de Joventut, que va arribar a tenir desenes de nuclis arreu de la geografia
catalana i alguns milers d’afiliats. En els primers 8 mesos de vida de
l’entitat es van crear 129 nuclis pomellistes.[3] Van tenir una publicació
periòdica pròpia (Àmfora), una vestimenta determinada (caputxa blanca) i
un calendari ple d’activitats culturals, religioses i patriòtiques. Tot i que
era un moviment de nois i noies el vessant femení va tenir més força. Van
reivindicar l’esperit cristià i la catalanitat.
Amb la
Dictadura de Primo de Rivera, els Pomells van ser prohibits.
Malgrat això hi va haver nenes que van continuar anant a missa amb la caputxa
blanca fet que va provocar que el governador de Barcelona, el
general Losada, publiqués la següent ordre: “Teniéndose noticia de que
concurren a las iglesias grupos de niños vistiendo las capuchas (?) y
ostentando emblemas que constituyen el distintivo de dicha agrupación [els Pomells], cesará para lo sucesivo la
tolerancia que se ha venido teniendo para dicha falta.”[4]
3.- Josep Maria Folch i Torres
Folch va ser un escriptor molt popular. Una de les seves
principals obres va ser el setmanari infantil En Patufet, que va arribar
a tenir uns 325.000 lectors setmanals. Durant molt temps, va publicar una
novel·la mensual amb una tirada d’entre 20.000 i 40.000 exemplars.
Provinent d’una família acomodada, ben aviat, va entrar en
contacte amb cercles catalanistes. L'11 de setembre de 1901, el van detenir en
un acte d’homenatge a Rafael Casanova. Començà a escriure a La Renaixença
i entrà a treballar a La Veu de Catalunya. Els esdeveniments de la Setmana Tràgica li
van reforçar les seves conviccions religioses. Tot plegat va forjar una
identitat personal basada en els principis catalanistes conservadors i
catòlics.
És entre els anys 1910 i 1938 que dedica gran part dels seus esforços
a escriure per als infants i aquesta activitat es converteix en la seva
principal font d’ingressos. La seva prosa destaca per un apropament a
l’estètica noucentista i un to moralitzador. Eren arguments senzills, on
apareixia un conflicte que s’acabava solucionant amb tendresa, comicitat o
algun final inesperat. Els seus detractors criticaven el sentimentalisme de les
seves novel·les rosa i la seva gran quantitat d’obres que feia pensar amb
llibres de poca qualitat.[5]
Actualment existeix la Fundació Folch i Torres que gestiona el llegat de
Josep Maria Folch i tots els seus germans des del Castell de Palau-Solità i
Plegamans. Allí, vaig poder continuar la meva recerca i trobar molta informació
cabdal.
4.- Aires favorables per al catalanisme al Baix Gaià
Dels 11 municipis del Baix Gaià, els Pomells es van
organitzar en tres: Torredembarra, amb les seccions “Bones
Catalanes”, “Santa Rosalia” i “Soldats de la Pàtria ”; a La Riera de Gaià, amb el Pomell de Joventut
Catalunya Floreixent; i a La
Pobla de Montornès amb el Pomell Roses de la Verge Montornès.
L’ambient, als inicis de la dècada de
1920, era força favorable a les idees catalanistes. En aquest període els Ajuntaments del Baix Gaià aprovaren
diverses mocions a favor de la
mancomunitat i de l’autonomia. El maig de 1922, els consistoris ratificaren els
seus acords presos a favor de l’autonomia i amb la queixa següent: “los
gobiernos después de haber creado la ‘Mancomunidad de Catalunya’ que tanto y
bueno ha hecho en beneficio de los pueblos, no le conceden los medios
necesarios para su desarrollo, negándole incluso los que le pertenecen por
ministerio de la ley.” Al setembre d’aquell any, són diversos els ajuntaments
que aproven textos com el següent: “Nosotros que representamos la voluntad del pueblo de
Torredembarra, Proclamamos, el hecho de Cataluña Nación. Reclamamos por la Nación Catalunya
el derecho de regirse por un gobierno propio. Declaramos la voluntad de nuestro
Pueblo de ayudar a la inmediata institución de este gobierno, que ha de
conducir a la Nación
Cataluña a cumplir sus destinos en la Historia de los pueblos.”
El 1921 es crea el Centre Nacionalista de Torredembarra
que inaugurà el seu local amb l’assistència de representants de la Riera,
Creixell, Altafulla, la Nou, la Pobla, Salomó i altres pobles.[6] També és el moment de la creació del Futbol Club Mediterrà
de Torredembarra (1923). L’article 8è dels estatuts del Mediterrà especifica
que “La lengua Catalana será el idioma oficial de la Sociedad.”
Un
altafullenc es queixava a la premsa, l’any 1923, que els programes i anuncis
estivals es fessin en castellà al seu poble perquè hi havia molts turistes de
Barcelona que utilitzaven el castellà.[7]
El periodista altafullenc Josep Maria Boronat Recasens, membre d’Acció
Catalana, escrivia que aquest fet era “una vergonyosa taca que cada istiu cau
en la tan bonica vila d’Altafulla”.[8]
I per la festa major de Torredembarra
de 1919, la Magda Martí ,
que seria una de les impulsores dels Pomells, va donar una de les banderetes
per a la cursa de cintes. En ella hi va escriure el lema “Tot bon català deu sa
glòria a Catalunya”.[9]
5.- Neixen els Pomells al Baix Gaià
El Pomell de Torredembarra va ser
liderat per la jove Magda Martí Travé, que pronunciava parlaments, escrivia
articles i, fins i tot, va composar una petita obra teatre per a ser
representada.[10]
Aquest Pomell es va constituir el mes de d’abril de 1921.[11] El mes de maig es va donar
a conèixer a través de la premsa:
A
Torredembarra ja no cal dir que siguent-ne organitzadora nostra col·laboradora
distinguida senyoreta Magda Martí, acaba de constituir-se un Pomell de Joventut
que porta per nom Pàtria, i ja en sos inicis consta de més de 40 nenes i
senyoretes.
Nostra
coral felicitació a la senyoreta Martí, extensiva a quantes l’ajuden en la seva
patriòtica tasca, junt amb el desig de que’l seu Pomell sigui dels que més
honorin la bella iniciativa del benemèrit patrici en Joseph Mª Folch i Torres,
per bé de Catalunya.[12]
La presidenta era Josepa Servitjé i la secretària la mateixa Magda
Martí.
El Pomell de La Pobla va ser impulsat per
Adela Muñoz (presidenta), Antònia Rovira (vicepresidenta), Adela Olivé
(secretària) i Maria Mercadé (comptadora).[13] Aquí teniu els noms de les sòcies que hi surten
als documents que hem pogut consultar: Adela Muñoz, Carmen Rovira, Maria
Mercadé, Maria Batlle, Adelina Nin, Carme Mercadé, Rogelia Muñoz, Teresa Jansà,
Maria Busquets, Roser Montserrat, Mercedes Segú, Rosa Fortuny, Rosa Parera,
Maria Borràs, Teresa Mañé, Pilar Mercadé, Pepita Mercadé, Maria Jansà, Pilar
Batlle, Maria Busquets, Maria Recasens, Rosa Recasens, Teresa Mañé i Dolores
Jansà.
El Pomell de La Riera , que va arribar a
estar format per 65 noies, es va constituir el mes següent:[14]
A
l’hostatge de nostre bon amic en Joan Bertran de la Riera, s’hi reuniren les
pomellistes de «Catalunya Floreixent» d’aquell poble, on hi esperaven nostra
simpàtica col·laboradora, la senyoreta Magda Martí, secretària del Pomell
«Bones catalanes» de Torredembarra, la qual hi acudí acompanyada del seu
entusiasta pare i de sa germaneta Rosina. (...) En un bell parlament ple
d’esperit català i d’unes dolces paraules que’t fan escoltar i et convencen,
els hi digué la finalitat d’aquesta institució i el grandiós paper que en ella
hi poden representar les noies, que són les dones del demà, les mares dels
fills que tenen que engrandir més encara la nostra oprimida pàtria. (...) Jo
crec que a tots els pobles els hi fóra necesaria una Magda Martí. (…) Es
donguéren visques a Catalunya, a en Folch i Torres i als Pomells de Joventut de
tot arreu (...).
Aquests són els noms de les sòcies
gràcies a un llistat conservat a l’Arxiu Folch i Torres: Pilar Espina, Maria
Mestre, Carmen Batet, Carme Figueras, Teresa Mestre, Maria Tomàs, Maria Marcè,
Teresa Recasens, Maria Solé, Margarida Ferran, Maria Boronat, Maria Salvat,
Carmen Ferrando, Maria Figueras, Josepa Socias, Maria Guardis, Maria Recasens,
Maria Cañellas i Manuela Socias.
6.- Les activitats dels Pomells
El 24 juliol de 1921 el Pomell de La Torre va organitzar una
diada per a solemnitzar la seva recent constitució. Pel matí van fer missa, a
la qual van assistir unes 300 persones, i per la tarda una festa
literària-musical al teatre Unió, a cal Maiam. En aquest local es van
instal·lar senyeres als balcons i la bandera dels Pomells. Parlà la Magda
Martí:[15]
No
n’espereu pas de mi un bell parlament, saturat de conceptes grans, de mots
assenyalats i fins agradívols, no l’espereu, perquè vos enganyaré.
Migrats
són els meus cabals per poguer-vos parlar com és mon intent, com escauria a
gaia festa que, per commemorar la constitució del Pomell de Joventut
« Bones Catalanes », avui ens té aplegats en eix casal amb
l’unificació d’un mateix ideal, amb l’encarnació vibrant i única dels dos grans
amors per quins han sigut creats els Pomells de Joventut: per l’amor del bon
Déu i de la nostra Pàtria com ha dit el Mestre en Josep M. Folch i Torres, per
quin, abans de prosseguir en la meva tasca, aixecarem unànim crit. Pomellistes :
Visca el pare i el mestre dels infants i les joventuts de la terra catalana! (Forts
i generals visques)
I la crònica de l’acte: Comunió a les 8 del matí amb unes 300
persones, cant del Virolai i festa literària que “no resultà menys lluïda doncs
a l’hora de començar, el teatre La
Nova Unió , en quals balcons hi havia hagut tot el dia draps
barrats i la bandera del Pomell, estava ple d’una compacta generació frissosa de
presenciar tan simpàtic acte.”
A continuació Elisa Arbós “llegeix la formosa poesia del nostre
amic Ventura Gassol El Crist dels Vents”.
Ovació. Després, la senyora Antònia Jubes de Puiggener, professora Barcelona de
música, al piano, i les nenes Oliva Benítez, Montserrat Torrens, Dolors Pijuan,
Teresa Vidal, Rosa Suñé, Josepa Fortuny, Maria Girol, Rosa Recasens, Joana
Marquès, Josepa Guasch i Isabel Mercadé representaren la cançó “Són deu noies
per casar”. Després, Francesca Salvat i Rosalia Barado representaren els
diàlegs Com si volgués entrar al cel de
Rius Vidal. A continuació, Enric Alujas llegí “unes quartilles plenes de
patriotisme”. Acabà la primera part amb l’Encís (Cançó de fades) del Canigó,
que cantà admirablement el cor de Pomellistes. A la segona part, la Concepció Baró va
llegir la poesia “La llengua catalana” de Pons i Fuster. Mercè Montllort cantà
“Gira el caparró” i “La primera Missa”, acompanyada al piano per la senyora
Jubés. Rosalia Queralt i Mariana Santero van recitar el diàleg “La salve i la
sardana”. Teresa Rimbau, Maria Pujol, Josepa Guasch, Aurora Ribé i Rafaela
Pijoan van jugar a “Els quatre cantons”. Carme Casasús, Maria Duran, Joana
Rubió, Maria Mercadé, Josepa Guasch, Maria Nin, Antonia Solé representaren “De
les golfes”. Lluís Tintorer llegí la seva poesia “La Ventafocs ”. Maria Solé
interpretà el monòleg La pageseta del Mas
de Rius Vidal. Parlaments de la
Magda Martí i de la presidenta Ester Farreny. Després pujaren
tots els pomellistes presents i cantaren “Els Segadors”. El públic s’afegí
interpretant la cançó a peu dret.
Hi van assistir el rector Joaquim Boronat, que era el President
Honorari dels Pomells de Torredembarra, mossèn Ros i altres sacerdots. També hi
van ser Francesc Solà i família de Barcelona, que és qui havia cedit el piano
per la festa, l’escriptor Ferran de Querol, pomellistes d’altres pobles (“Amor
i Germanor”, “Ones Literàries” i “Roselles i Ginesta”). El servei de taquilles
i acomodadores va estar format per la Rosalia Ciuró , la Maria Pi , la Mercè Balanso , la Mercè Montllort , la Concepció Baró i
l’Isabel Montserrat.
El mateix Pomell de nenes “Santa
Rosalia”, amb l’ajuda dels nens dels “Soldats de la Pàtria ”, va organitzar el
mes d’agost una festa en motiu de la benedicció de la seva senyera i també pel
fet d’haver arribat als 100 socis. Es va fer missa, cants i una vetllada literària
i musical al teatre Unió. A la missa, mossèn Joaquim Boronat va predicar “proclamant
les glòries i els drets de Catalunya: donant visques a Catalunya, als Pomells
de la Joventut
de Catalunya i als padrins de la formosa Senyera.”
Després es va fer un acte de caritat als pobres al Patronat Antoni
Roig. A la tarda es va fer la vetllada, amb el teatre “ple de gom a gom”. La
benedicció de la Senyera ,
que havia estat apadrinada per Joana Ibern de Torrens i Francesc Solà, va
acabar amb una vetllada literària al Teatre de la Unió i amb el cant dels
Segadors i l’himne dels Pomells.[16]
Una manera de canalitzar accions a favor dels ideals dels Pomells
eren les “obres piadoses i patriòtiques” que eren recollides mensualment al
butlletí de l’entitat. Aquests serien alguns exemples del mes d’agost:[17]
SANTA
ROSALIA.- Col·lectius: Dels cèntims per la fira n’han comprat unes mitges per
una nena pobra. Enviat deu pessetes a can Patufet pels infants, comprat
mocadors per un pobre home ferit, llegeixen a cada reunió un llibre de Mossèn
Cinto, totes combreguen sovint, fan pràctica de llegir i escriure el català i
deixen llegir En Patufet a les noies
que no el tenen.
Josepa
Servitjé.- Ensenyat a cantar l’himne dels Pomells a totes les nenes del
Pomell. En tot el mes m’he abstingut d’anar al Cine per amor a Maria, perdonat
agravis.
Rosa
Rovira.- Ha fet vetlla a Jesús Sagramentat i s’ha subscrit a l’Àmfora.
Casimira
Cañellas.- S’ha reconciliat amb una noia amb qui havia renyit i s’ha fet
subscriptora d’En Patufet.
Totes
donen compte d’haver realitzat obres ben remarcables com són: combregar,
descompartir baralles, corregir a renegaires, pregar pels pomells, etc.
Treballen també amb molta fe i entusiasme.
El Pomell de Torredembarra va organitzar un acte en record a Rafael
Casanova el 2 de setembre de 1921. Assistiren representants de la Joventut Nacionalista
i del Pomell “Amor i Germanor” de Tarragona. Aquest acte es va avançar per a no
solapar-se amb els actes que s’havien de fer a Torredembarra aquell 11 de
setembre. El teatre es va omplir de públic. Al fons de l’escenari es va
instal·lar una senyera catalana i una imatge de Rafael Casanova. Entre els
parlaments es va fer una ofrena d’una corona de flors i de branques de llorer a
la imatge:[18]
Orgullós pot estar el Consell Directiu
d’aquest simpàtic Pomell, i especialment la cultíssima Magda Martí que d’ell és
l’ànima, de l’èxit de la festa que en homenatge als màrtirs de les nostres
llibertats es celebrà en la nit del dia 2 del mes corrent.
L’espaiós teatre estava curull de gent. En
l’escenari, artísticament adornat, s’hi veia al fons, sobre un drap barrat, i
voltat d’una hermosa garlanda de llorer i roure, el retrat d’aquell últim conseller
que junt amb el màrtir que de fam va morir a la presó de Briston fou el mirall
on deuríem mirar-nos (...).
Començant l’acte, l’entusiasta secretària del
Pomell, N’Antonia Gibert, llegí unes ratlles molt ben escrites explicant
l’objecte i la finalitat cultural i patriòtica de la vetllada.
Parlà un representant de la Joventut Nacionalista
de Tarragona i després la Magda Martí que “en són parlament es superà a si mateixa”. Després de parlar dels màrtirs de 1714 una “xardosa
obació coronà les últimes paraules de Magda Martí. Seguidament el Pomell ofrenà
una gran corona que posà als peus del màrtir català, on també hi deixaren
branques de llorer, les pomellistes que anaven desfilant tot cantant l’himne
dels Pomells (...)”.
El Pomell torrenc va organitzar
activitats de cara al dia de Sant Antoni: una missa en sufragi de l’ànima de
l’indià torrenc Antoni Roig Copons que va donar la seva fortuna per a fer les
escoles i una excursió a l’ermita de Sant Antoni (Altafulla).[19]
El 6 de gener de 1922, els Pomells de
Torredembarra va organitzar un programa d’actes en motiu de la festivitat de
Reis. A les 8 del matí es va fer missa a la parròquia en sufragi als tres
difunts torrencs a la guerra del Marroc i en homenatge als Reis Mags per tal
que “beneeixin les bones obres que executa aqueix Pomell”. A la tarda es va fer
una festa artística amb poesies, cançons i teatre. Entre les persones que van
actuar trobem a la Josepa Cañellas, que llavors era vicesecretària del Pomell,
Joaquim Torrens, secretari del Pomell torrenc “Soldats de la Pàtria”, Teresa
Mercadé, secretària del Pomell, Casimira Cañellas, Carme Coc, Teresa Servitjé i
Maria Martí, pomellistes torrenques, etc.[20]
A principis de febrer de 1922, el
Pomell de La Riera
va organitzar una festa amb repic de campanes, missa, berenar al Castellot,
cançons i es va fer un donatiu en forma de regal a una “pobra”.[21]
El 19 de febrer de 1922, els Pomells
de la Torre van
organitzar una diada amb sardanes, missa, teatre, poesies i parlaments. Entre
les obres de teatre hi havia una de Folch i Torres (En Patufet i l’amic) i una de la
torrenca Magda Martí (El bon cor de la Rosina ) escrita expressament per la diada. S’acabà cantant els Segadors “que’l públic corejà a peu dret”. Als
actes van assistir 50 pomellistes de Tarragona.[22]
L’11 de juny, van fer una altra festa a Torredembarra. Els Pomells
de Joventut “Bones Catalanes”, amb col·laboració dels “Soldats de la Pàtria ”, la secció
masculina dels Pomells torrencs, van celebrar, una festa molt important. Van
fer missa i futbol pel matí. I a la tarda, al teatre del “Recreo”, que estava
ple de gent, es va fer un recital amb Rosina Martí, Joaquim Torrens i Ramon
Miracle. Aquest últim va recitar “Voleu que us conti una rondalla?” de Magda
Martí. El poeta tarragoní Cases de Muller recità uns versos. Mercè Monllort,
acompanyada al piano per Antònia Jubés de Puiggener, cantà. Bernabé Martí i Bofarull
xerrà sobre “Les dones catalanes guardadores dels bells ideals”. Després llegí
alguna de les seves poesies. Va acabar parlant Magda Martí, entregant un ramell
de flors nuat amb cintes dels colors dels Pomells a la filla de Bernabé Martí.[23]
El 23 de juliol de 1922 es va fer un partit de futbol entre el
Pomell de Torredembarra i el Pomell “Amor i germanor” de Tarragona.[24] El 8 d’octubre, va jugar
el Pomell tarragoní contra l’equip infantil de la Unió Sportiva de
Torredembarra. La copa va ser donada per la Magda Martí del Pomell
torrenc.
7.- Magda Marti Travé
La Magda Martí i Travé va ser una de les impulsores dels Pomells.
Va escriure, va recitar, va convocar reunions i va fer d’oradora. Poc en sabem
d’aquest personatge. Pel que m’han explicat fonts orals era de cal “Servitje” i
tenien una casa llogada a l’extrem del carrer Antoni Roig, a l’actual número
89. Gràcies a les recents recerques de l’historiador Pau Vinyes, sabem que la
Magda Martí va néixer a Torredembarra el 1902. Els seus pares eren Josep Martí
i Martí, natural de Tarragona, i Maria Travé i Iglesias, de Solivella. Els avis
paterns eren d’Altafulla i Salomó i els materns, de Solivella. Després de viure
uns anys a Torredembarra, la família Martí-Travé va marxar suposem que a
Barcelona. Desconeixem si la seva marxa va ser motivada per l’arribada de la
dictadura. La seva obra de teatre, El bon cor de la Rosina , que es va
publicar a la impremta Sugrañes el 1922, és un “quadret molt simple, poc
teatral fins i tot, i molt maniqueista, per no dir pamfletari.”[25] La professora Montse
Palau ens ofereix un resum:
la
Rosina està trista perquè el seu cosí Jordi, amb qui es va criar, ha tornat
després d’estar uns anys estudiant fora i menysprea els costums dels catalans i
prefereix parlar en espanyol. Rosina explica això a la seva amiga Maria i no
sap que el Jordi les està escoltant d’amagat. El cosí recorda llavors la
infantesa i els consells de l’àvia i sent com reneixen en ell els sentiments
catalanistes. El Jordi demana perdó a la Rosina i, davant de tota la colla d’amics, fa
professió de fe catalanista i ingressa al Pomell de Joventut.
Com veiem, la voluntat de Martí era clarament moralista tot
pretenent que les joves dones que participen o observen l’obra se sentin
atretes pels ideals patriòtics. La seva intensa activitat d’aquests anys anirà
sempre en aquest sentit.
Gràcies a l’historiador Pau Vinyes, hem pogut saber que la Magda
Martí es casà amb el poeta, periodista i cineasta Melcior Font i Marsà
(1902-1959). La parella s’exilià el 1936 a França.[26]
8.-
Més
El
Pomells de Joventut foren prohibits per la Dictadura de Primo de Rivera.
Després, els Pomells ja no van renéixer tot i que podríem trobar certs
paral·lelismes en moviments juvenils com els fejocistes durant la II República,
amb nuclis a Torredembarra, el Catllar i la Riera. Els fejocistes estaven eren
nuclis vinculats les parròquies, associats a través de la Federació de Joves
Cristians de Catalunya i desenvolupaven activitats culturals i religioses.
L’any
1980, a
la Riera de Gaià, el dia de Santa Creu, en motiu dels 100 anys del naixement de
Josep Maria Folch i Torres, es va descobrir una placa a l’escola, es va fer
teatre, es van guarnir els carrers amb els colors dels Pomells i es va
homenatjar a Laura Bertran, darrera supervivent del Pomell Catalunya
Floreixent. Tots els nens van anar amb les típiques caputxes dels Pomells.[27]
9.- Fonts emprades
PALAU, Montserrat, “Magda Martí
Travé. Teatre i associacionisme a la Torredembarra dels anys 20” , La Sínia , núm. 18, X-1997, pàg. 9.
PALAU, Montserrat, “El Pomell de Joventut ‘Santa Rosalia’”, La Sínia , núm. 19, gener de 1998.
TERRAFETA, Rosa M., “Ara fa 100 anys.. el míting
autonomista de la Riera”, La Riera dia a dia, núm. 33, desembre de 2006,
pàg. 20.
VALLS, Anton, “Magda Martí Travé i… ‘Els Pomells’”, La Sínia , núm. 21, VII-1998, pàg. 15.
VINYES, Pau (2018): Melcior Font. Guerriller cultural. Barcelona:
Tot Història Associació Cultural / Llop Roig. Llibres i Cultura.
L’Àmfora
El Camp de
Tarragona
La Veu de Tarragona
La Veu de Catalunya
[1] Montserrat PALAU,
“Magda Martí Travé. Teatre i associacionisme a la Torredembarra dels
anys 20” , La Sínia , núm. 18, X-1997, pàg. 9 i “El
Pomell de Joventut ‘Santa Rosalia’”, La Sínia , núm. 19, I-1998. Anton VALLS, “Magda Martí Travé i… ‘Els Pomells’”, La Sínia , núm. 21, VII-1998, pàg. 15.
[3] La Veu de Tarragona,
núm. 425, 25-VI-1921.
[5] Una
cronologia de la biografia de Josep Maria Folch i Torres es pot trobar a http://www.tvcatalunya.com/elmeuavi/2003/folchitorres/tablacronologia.htm.
A
internet també es pot trobar un reportatge amb records de diverses persones al
voltant de la figura de Folch i Torres realitzat per TVC:
[6] La Veu de Tarragona, núm. 439, 1-X-1921.
[7] El Camp de Tarragona,
núm. 5, 02-VIII-1923.
[8] El Camp de Tarragona,
núm. 7, 16-VIII-1923.
[9] La Veu de Tarragona, 19-IX-1919, pàg. 9.
[10] Diversos documents conservats
a l’Arxiu Folch i Torres.
[11] Àmfora, núm. 5,
IV-1921.
[12] La Veu de Tarragona,
núm. 421, 29-V-1921.
[13] La Veu de Tarragona,
núm. 450, 17-XII-1921.
[14] La Veu de Tarragona,
núm. 458, 11-II-1922. La Veu
de Tarragona, núm. 424, 18-VI-1921.
[15]
La Veu
de Tarragona, núm. 429, 23-VII-1921. La Veu de Tarragona, núm. 430, 30-VII-1921.
[18] La Veu de Tarragona,
núm. 435 i 436, 03-IX-1921 i 10-XI-1921.
[19] Àmfora, núm. 12,
XI-1921, pàg. 7.
[20] Programa de mà conservat per
David Morlà.
[21] Bertran, Maria, “Bella festa a
La Riera ”, La Veu de Catalunya,
núm. 458, 11-II-1922.
[22] La Veu de Tarragona,
núm. 460, 26-II-1922.
[23] La Veu de Tarragona, núm.
476, 17-VI-1922.