ELS POMELLS DE JOVENTUT AL BAIX GAIÀ


Índex
1.- Justificació
2.- Els Pomells de Joventut
3.- Josep Maria Folch i Torres
4.- Aires favorables per al catalanisme al Baix Gaià
5.- Neixen els Pomells al Baix Gaià
6.- Les activitats dels Pomells
7.- Magda Marti Travé
8.- Més
9.- Fonts emprades

La imatge de la portada és un grup de pomellistes torrenques a la porta de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Editada per la Unión Universal de Correos i cedida per Rosa Castro Llorach.

1.- Justificació
         Sobre els Pomells hi ha poca bibliografia publicada. A Torredembarra es van escriure tres articles a finals de la dècada de 1990.[1] En el present escrit hem intentat recollir les cròniques dels actes organitzats pels Pomells i l’ambient que es va viure a l’inici de la dècada de 1920 per intentar entendre aquest moviment social. Veurem com el sentiment catalanista pren volada i com Josep M. Folch i Torres aprofita el ressò de la publicació periòdica En Patufet per bastir una xarxa social al voltant dels valors catòlics i catalanistes. Com es van organitzar? En quins municipis del Baix Gaià es van crear Pomells? Tot seguit ho veurem.

2.- Els Pomells de Joventut
En Patufet era una revista infantil molt llegida a Catalunya. Molts avis i àvies recordaven que havien après a llegir i a escriure en català amb aquesta publicació. Ho explicava el periodista i escriptor Andreu Avel·lí Artís “Sempronio” (Barcelona, 1908-2006): “a la meva infantesa, tothom era patufista, addicte al setmanari En Patufet. Ho eren no solament els menuts, sinó també els grans, la gent madura, les persones xarugues, els homes i les dones casats, els avis...”.[2] Aprofitant la popularitat de la revista, el 9 d'octubre de 1920 en Josep Maria Folch i Torres (1880-1950) escrivia: “Jo voldria que en cada poble, en cada indret, en cada escola, en cada entitat, oficina, despatx o magatzem de la nostra Catalunya o d'allí on sigui que s'hi trobin aplegats almenys cinc amics patufistes, s'hi formés un "Pomell de Joventut", amb paraula donada entre ells, de realitzar individualment o col·lectiva, cada setmana, si més no sovint, dues obres bones: una virtuosa, altra patriòtica.”
Aquest text va ser el tret de sortida d’una entitat, els Pomells de Joventut, que va arribar a tenir desenes de nuclis arreu de la geografia catalana i alguns milers d’afiliats. En els primers 8 mesos de vida de l’entitat es van crear 129 nuclis pomellistes.[3] Van tenir una publicació periòdica pròpia (Àmfora), una vestimenta determinada (caputxa blanca) i un calendari ple d’activitats culturals, religioses i patriòtiques. Tot i que era un moviment de nois i noies el vessant femení va tenir més força. Van reivindicar l’esperit cristià i la catalanitat.
Amb la Dictadura de Primo de Rivera, els Pomells van ser prohibits. Malgrat això hi va haver nenes que van continuar anant a missa amb la caputxa blanca fet que va provocar que el governador de Barcelona, el general Losada, publiqués la següent ordre: “Teniéndose noticia de que concurren a las iglesias grupos de niños vistiendo las capuchas (?) y ostentando emblemas que constituyen el distintivo de dicha agrupación [els Pomells], cesará para lo sucesivo la tolerancia que se ha venido teniendo para dicha falta.”[4]

3.- Josep Maria Folch i Torres
Folch va ser un escriptor molt popular. Una de les seves principals obres va ser el setmanari infantil En Patufet, que va arribar a tenir uns 325.000 lectors setmanals. Durant molt temps, va publicar una novel·la mensual amb una tirada d’entre 20.000 i 40.000 exemplars.
Provinent d’una família acomodada, ben aviat, va entrar en contacte amb cercles catalanistes. L'11 de setembre de 1901, el van detenir en un acte d’homenatge a Rafael Casanova. Començà a escriure a La Renaixença i entrà a treballar a La Veu de Catalunya. Els esdeveniments de la Setmana Tràgica li van reforçar les seves conviccions religioses. Tot plegat va forjar una identitat personal basada en els principis catalanistes conservadors i catòlics.
És entre els anys 1910 i 1938 que dedica gran part dels seus esforços a escriure per als infants i aquesta activitat es converteix en la seva principal font d’ingressos. La seva prosa destaca per un apropament a l’estètica noucentista i un to moralitzador. Eren arguments senzills, on apareixia un conflicte que s’acabava solucionant amb tendresa, comicitat o algun final inesperat. Els seus detractors criticaven el sentimentalisme de les seves novel·les rosa i la seva gran quantitat d’obres que feia pensar amb llibres de poca qualitat.[5]
Actualment existeix la Fundació Folch i Torres que gestiona el llegat de Josep Maria Folch i tots els seus germans des del Castell de Palau-Solità i Plegamans. Allí, vaig poder continuar la meva recerca i trobar molta informació cabdal.

4.- Aires favorables per al catalanisme al Baix Gaià
Dels 11 municipis del Baix Gaià, els Pomells es van organitzar en tres: Torredembarra, amb les seccions “Bones Catalanes”, “Santa Rosalia” i “Soldats de la Pàtria”; a La Riera de Gaià, amb el Pomell de Joventut Catalunya Floreixent; i a La Pobla de Montornès amb el Pomell Roses de la Verge Montornès.
L’ambient, als inicis de la dècada de 1920, era força favorable a les idees catalanistes. En aquest període els Ajuntaments del Baix Gaià aprovaren diverses mocions  a favor de la mancomunitat i de l’autonomia. El maig de 1922, els consistoris ratificaren els seus acords presos a favor de l’autonomia i amb la queixa següent: “los gobiernos después de haber creado la ‘Mancomunidad de Catalunya’ que tanto y bueno ha hecho en beneficio de los pueblos, no le conceden los medios necesarios para su desarrollo, negándole incluso los que le pertenecen por ministerio de la ley.” Al setembre d’aquell any, són diversos els ajuntaments que aproven textos com el següent: “Nosotros que representamos la voluntad del pueblo de Torredembarra, Proclamamos, el hecho de Cataluña Nación. Reclamamos por la Nación Catalunya el derecho de regirse por un gobierno propio. Declaramos la voluntad de nuestro Pueblo de ayudar a la inmediata institución de este gobierno, que ha de conducir a la Nación Cataluña a cumplir sus destinos en la Historia de los pueblos.”
El 1921 es crea el Centre Nacionalista de Torredembarra que inaugurà el seu local amb l’assistència de representants de la Riera, Creixell, Altafulla, la Nou, la Pobla, Salomó i altres pobles.[6] També és el moment de la creació del Futbol Club Mediterrà de Torredembarra (1923). L’article 8è dels estatuts del Mediterrà especifica que “La lengua Catalana será el idioma oficial de la Sociedad.”
Un altafullenc es queixava a la premsa, l’any 1923, que els programes i anuncis estivals es fessin en castellà al seu poble perquè hi havia molts turistes de Barcelona que utilitzaven el castellà.[7] El periodista altafullenc Josep Maria Boronat Recasens, membre d’Acció Catalana, escrivia que aquest fet era “una vergonyosa taca que cada istiu cau en la tan bonica vila d’Altafulla”.[8]
I per la festa major de Torredembarra de 1919, la Magda Martí, que seria una de les impulsores dels Pomells, va donar una de les banderetes per a la cursa de cintes. En ella hi va escriure el lema “Tot bon català deu sa glòria a Catalunya”.[9]

5.- Neixen els Pomells al Baix Gaià
El Pomell de Torredembarra va ser liderat per la jove Magda Martí Travé, que pronunciava parlaments, escrivia articles i, fins i tot, va composar una petita obra teatre per a ser representada.[10] Aquest Pomell es va constituir el mes de d’abril de 1921.[11] El mes de maig es va donar a conèixer a través de la premsa:
A Torredembarra ja no cal dir que siguent-ne organitzadora nostra col·laboradora distinguida senyoreta Magda Martí, acaba de constituir-se un Pomell de Joventut que porta per nom Pàtria, i ja en sos inicis consta de més de 40 nenes i senyoretes.
Nostra coral felicitació a la senyoreta Martí, extensiva a quantes l’ajuden en la seva patriòtica tasca, junt amb el desig de que’l seu Pomell sigui dels que més honorin la bella iniciativa del benemèrit patrici en Joseph Mª Folch i Torres, per bé de Catalunya.[12]
La presidenta era Josepa Servitjé i la secretària la mateixa Magda Martí.
El Pomell de La Pobla va ser impulsat per Adela Muñoz (presidenta), Antònia Rovira (vicepresidenta), Adela Olivé (secretària) i Maria Mercadé (comptadora).[13] Aquí teniu els noms de les sòcies que hi surten als documents que hem pogut consultar: Adela Muñoz, Carmen Rovira, Maria Mercadé, Maria Batlle, Adelina Nin, Carme Mercadé, Rogelia Muñoz, Teresa Jansà, Maria Busquets, Roser Montserrat, Mercedes Segú, Rosa Fortuny, Rosa Parera, Maria Borràs, Teresa Mañé, Pilar Mercadé, Pepita Mercadé, Maria Jansà, Pilar Batlle, Maria Busquets, Maria Recasens, Rosa Recasens, Teresa Mañé i Dolores Jansà.
El Pomell de La Riera, que va arribar a estar format per 65 noies, es va constituir el mes següent:[14]
A l’hostatge de nostre bon amic en Joan Bertran de la Riera, s’hi reuniren les pomellistes de «Catalunya Floreixent» d’aquell poble, on hi esperaven nostra simpàtica col·laboradora, la senyoreta Magda Martí, secretària del Pomell «Bones catalanes» de Torredembarra, la qual hi acudí acompanyada del seu entusiasta pare i de sa germaneta Rosina. (...) En un bell parlament ple d’esperit català i d’unes dolces paraules que’t fan escoltar i et convencen, els hi digué la finalitat d’aquesta institució i el grandiós paper que en ella hi poden representar les noies, que són les dones del demà, les mares dels fills que tenen que engrandir més encara la nostra oprimida pàtria. (...) Jo crec que a tots els pobles els hi fóra necesaria una Magda Martí. (…) Es donguéren visques a Catalunya, a en Folch i Torres i als Pomells de Joventut de tot arreu (...).
Aquests són els noms de les sòcies gràcies a un llistat conservat a l’Arxiu Folch i Torres: Pilar Espina, Maria Mestre, Carmen Batet, Carme Figueras, Teresa Mestre, Maria Tomàs, Maria Marcè, Teresa Recasens, Maria Solé, Margarida Ferran, Maria Boronat, Maria Salvat, Carmen Ferrando, Maria Figueras, Josepa Socias, Maria Guardis, Maria Recasens, Maria Cañellas i Manuela Socias.

6.- Les activitats dels Pomells
El 24 juliol de 1921 el Pomell de La Torre va organitzar una diada per a solemnitzar la seva recent constitució. Pel matí van fer missa, a la qual van assistir unes 300 persones, i per la tarda una festa literària-musical al teatre Unió, a cal Maiam. En aquest local es van instal·lar senyeres als balcons i la bandera dels Pomells. Parlà la Magda Martí:[15]
No n’espereu pas de mi un bell parlament, saturat de conceptes grans, de mots assenyalats i fins agradívols, no l’espereu, perquè vos enganyaré.
Migrats són els meus cabals per poguer-vos parlar com és mon intent, com escauria a gaia festa que, per commemorar la constitució del Pomell de Joventut « Bones Catalanes », avui ens té aplegats en eix casal amb l’unificació d’un mateix ideal, amb l’encarnació vibrant i única dels dos grans amors per quins han sigut creats els Pomells de Joventut: per l’amor del bon Déu i de la nostra Pàtria com ha dit el Mestre en Josep M. Folch i Torres, per quin, abans de prosseguir en la meva tasca, aixecarem unànim crit. Pomellistes : Visca el pare i el mestre dels infants i les joventuts de la terra catalana! (Forts i generals visques)
I la crònica de l’acte: Comunió a les 8 del matí amb unes 300 persones, cant del Virolai i festa literària que “no resultà menys lluïda doncs a l’hora de començar, el teatre La Nova Unió, en quals balcons hi havia hagut tot el dia draps barrats i la bandera del Pomell, estava ple d’una compacta generació frissosa de presenciar tan simpàtic acte.”
A continuació Elisa Arbós “llegeix la formosa poesia del nostre amic Ventura Gassol El Crist dels Vents”. Ovació. Després, la senyora Antònia Jubes de Puiggener, professora Barcelona de música, al piano, i les nenes Oliva Benítez, Montserrat Torrens, Dolors Pijuan, Teresa Vidal, Rosa Suñé, Josepa Fortuny, Maria Girol, Rosa Recasens, Joana Marquès, Josepa Guasch i Isabel Mercadé representaren la cançó “Són deu noies per casar”. Després, Francesca Salvat i Rosalia Barado representaren els diàlegs Com si volgués entrar al cel de Rius Vidal. A continuació, Enric Alujas llegí “unes quartilles plenes de patriotisme”. Acabà la primera part amb l’Encís (Cançó de fades) del Canigó, que cantà admirablement el cor de Pomellistes. A la segona part, la Concepció Baró va llegir la poesia “La llengua catalana” de Pons i Fuster. Mercè Montllort cantà “Gira el caparró” i “La primera Missa”, acompanyada al piano per la senyora Jubés. Rosalia Queralt i Mariana Santero van recitar el diàleg “La salve i la sardana”. Teresa Rimbau, Maria Pujol, Josepa Guasch, Aurora Ribé i Rafaela Pijoan van jugar a “Els quatre cantons”. Carme Casasús, Maria Duran, Joana Rubió, Maria Mercadé, Josepa Guasch, Maria Nin, Antonia Solé representaren “De les golfes”. Lluís Tintorer llegí la seva poesia “La Ventafocs”. Maria Solé interpretà el monòleg La pageseta del Mas de Rius Vidal. Parlaments de la Magda Martí i de la presidenta Ester Farreny. Després pujaren tots els pomellistes presents i cantaren “Els Segadors”. El públic s’afegí interpretant la cançó a peu dret.
Hi van assistir el rector Joaquim Boronat, que era el President Honorari dels Pomells de Torredembarra, mossèn Ros i altres sacerdots. També hi van ser Francesc Solà i família de Barcelona, que és qui havia cedit el piano per la festa, l’escriptor Ferran de Querol, pomellistes d’altres pobles (“Amor i Germanor”, “Ones Literàries” i “Roselles i Ginesta”). El servei de taquilles i acomodadores va estar format per la Rosalia Ciuró, la Maria Pi, la Mercè Balanso, la Mercè Montllort, la Concepció Baró i l’Isabel Montserrat.
El mateix Pomell de nenes “Santa Rosalia”, amb l’ajuda dels nens dels “Soldats de la Pàtria”, va organitzar el mes d’agost una festa en motiu de la benedicció de la seva senyera i també pel fet d’haver arribat als 100 socis. Es va fer missa, cants i una vetllada literària i musical al teatre Unió. A la missa, mossèn Joaquim Boronat va predicar “proclamant les glòries i els drets de Catalunya: donant visques a Catalunya, als Pomells de la Joventut de Catalunya i als padrins de la formosa Senyera.”
Després es va fer un acte de caritat als pobres al Patronat Antoni Roig. A la tarda es va fer la vetllada, amb el teatre “ple de gom a gom”. La benedicció de la Senyera, que havia estat apadrinada per Joana Ibern de Torrens i Francesc Solà, va acabar amb una vetllada literària al Teatre de la Unió i amb el cant dels Segadors i l’himne dels Pomells.[16]
Una manera de canalitzar accions a favor dels ideals dels Pomells eren les “obres piadoses i patriòtiques” que eren recollides mensualment al butlletí de l’entitat. Aquests serien alguns exemples del mes d’agost:[17]
SANTA ROSALIA.- Col·lectius: Dels cèntims per la fira n’han comprat unes mitges per una nena pobra. Enviat deu pessetes a can Patufet pels infants, comprat mocadors per un pobre home ferit, llegeixen a cada reunió un llibre de Mossèn Cinto, totes combreguen sovint, fan pràctica de llegir i escriure el català i deixen llegir En Patufet a les noies que no el tenen.
Josepa Servitjé.- Ensenyat a cantar l’himne dels Pomells a totes les nenes del Pomell. En tot el mes m’he abstingut d’anar al Cine per amor a Maria, perdonat agravis.
Rosa Rovira.- Ha fet vetlla a Jesús Sagramentat i s’ha subscrit a l’Àmfora.
Casimira Cañellas.- S’ha reconciliat amb una noia amb qui havia renyit i s’ha fet subscriptora d’En Patufet.
Totes donen compte d’haver realitzat obres ben remarcables com són: combregar, descompartir baralles, corregir a renegaires, pregar pels pomells, etc. Treballen també amb molta fe i entusiasme.
El Pomell de Torredembarra va organitzar un acte en record a Rafael Casanova el 2 de setembre de 1921. Assistiren representants de la Joventut Nacionalista i del Pomell “Amor i Germanor” de Tarragona. Aquest acte es va avançar per a no solapar-se amb els actes que s’havien de fer a Torredembarra aquell 11 de setembre. El teatre es va omplir de públic. Al fons de l’escenari es va instal·lar una senyera catalana i una imatge de Rafael Casanova. Entre els parlaments es va fer una ofrena d’una corona de flors i de branques de llorer a la imatge:[18]
Orgullós pot estar el Consell Directiu d’aquest simpàtic Pomell, i especialment la cultíssima Magda Martí que d’ell és l’ànima, de l’èxit de la festa que en homenatge als màrtirs de les nostres llibertats es celebrà en la nit del dia 2 del mes corrent.
L’espaiós teatre estava curull de gent. En l’escenari, artísticament adornat, s’hi veia al fons, sobre un drap barrat, i voltat d’una hermosa garlanda de llorer i roure, el retrat d’aquell últim conseller que junt amb el màrtir que de fam va morir a la presó de Briston fou el mirall on deuríem mirar-nos (...).
Començant l’acte, l’entusiasta secretària del Pomell, N’Antonia Gibert, llegí unes ratlles molt ben escrites explicant l’objecte i la finalitat cultural i patriòtica de la vetllada.
Parlà un representant de la Joventut Nacionalista de Tarragona i després la Magda Martí que “en són parlament es superà a si mateixa”. Després de parlar dels màrtirs de 1714 una “xardosa obació coronà les últimes paraules de Magda Martí. Seguidament el Pomell ofrenà una gran corona que posà als peus del màrtir català, on també hi deixaren branques de llorer, les pomellistes que anaven desfilant tot cantant l’himne dels Pomells (...)”.
El Pomell torrenc va organitzar activitats de cara al dia de Sant Antoni: una missa en sufragi de l’ànima de l’indià torrenc Antoni Roig Copons que va donar la seva fortuna per a fer les escoles i una excursió a l’ermita de Sant Antoni (Altafulla).[19]
A principis de febrer de 1922, el Pomell de La Riera va organitzar una festa amb repic de campanes, missa, berenar al Castellot, cançons i es va fer un donatiu en forma de regal a una “pobra”.[20]
El 19 de febrer de 1922, els Pomells de la Torre van organitzar una diada amb sardanes, missa, teatre, poesies i parlaments. Entre les obres de teatre hi havia una de Folch i Torres (En Patufet i l’amic) i una de la torrenca Magda Martí (El bon cor de la Rosina) escrita expressament per la diada.[21] S’acabà cantant els Segadors “que’l públic corejà a peu dret”. Als actes van assistir 50 pomellistes de Tarragona.[22]
L’11 de juny, van fer una altra festa a Torredembarra. Els Pomells de Joventut “Bones Catalanes”, amb col·laboració dels “Soldats de la Pàtria”, la secció masculina dels Pomells torrencs, van celebrar, una festa molt important. Van fer missa i futbol pel matí. I a la tarda, al teatre del “Recreo”, que estava ple de gent, es va fer un recital amb Rosina Martí, Joaquim Torrens i Ramon Miracle. Aquest últim va recitar “Voleu que us conti una rondalla?” de Magda Martí. El poeta tarragoní Cases de Muller recità uns versos. Mercè Monllort, acompanyada al piano per Antònia Jubés de Puiggener, cantà. Bernabé Martí i Bofarull xerrà sobre “Les dones catalanes guardadores dels bells ideals”. Després llegí alguna de les seves poesies. Va acabar parlant Magda Martí, entregant un ramell de flors nuat amb cintes dels colors dels Pomells a la filla de Bernabé Martí.[23]
El 23 de juliol de 1922 es va fer un partit de futbol entre el Pomell de Torredembarra i el Pomell “Amor i germanor” de Tarragona.[24] El 8 d’octubre, va jugar el Pomell tarragoní contra l’equip infantil de la Unió Sportiva de Torredembarra. La copa va ser donada per la Magda Martí del Pomell torrenc.

7.- Magda Marti Travé
La Magda Martí i Travé va ser una de les impulsores dels Pomells. Va escriure, va recitar, va convocar reunions i va fer d’oradora. Poc en sabem d’aquest personatge. Pel que m’han explicat fonts orals era de cal “Servitger” i tenien una casa llogada a l’extrem del carrer Antoni Roig, a l’actual número 89. Gràcies a les recents recerques de l’historiador Pau Vinyes sabem que la Magda Martí va néixer a Torredembarra el 1902. Els seus pares eren Josep Martí i Martí, natural de Tarragona, i Maria Travé i Iglesias, de Solivella. Els avis paterns eren d’Altafulla i Salomó i els materns, de Solivella. Després de viure uns anys a Torredembarra la família Martí-Travé van marxar suposem que a Barcelona. Desconeixem si la seva marxa va ser motivada per l’arribada de la dictadura. La seva obra de teatre, El bon cor de la Rosina, que es va publicar a la impremta Sugrañes el 1922, és un “quadret molt simple, poc teatral fins i tot, i molt maniqueista, per no dir pamfletari.”[1] La professora Montse Palau ens ofereix un resum:
la Rosina està trista perquè el seu cosí Jordi, amb qui es va criar, ha tornat després d’estar uns anys estudiant fora i menysprea els costums dels catalans i prefereix parlar en espanyol. Rosina explica això a la seva amiga Maria i no sap que el Jordi les està escoltant d’amagat. El cosí recorda llavors la infantesa i els consells de l’àvia i sent com reneixen en ell els sentiments catalanistes. El Jordi demana perdó a la Rosina i, davant de tota la colla d’amics, fa professió de fe catalanista i ingressa al Pomell de Joventut.
Com veiem, la voluntat de Martí era clarament moralista tot pretenent que les joves dones que participen o observen l’obra se sentin atretes pels ideals patriòtics. La seva intensa activitat d’aquests anys anirà sempre en aquest sentit.
Gràcies a l’historiador Pau Vinyes hem pogut saber que la Magda Martí es casà amb el poeta, periodista i cineasta Melcior Font i Marsà (1902-1959). Vinyes ens ha fet saber que la parella s’exilià el 1936 a França.



[1] Montse PALAU, “Magda Martí Travé. Teatre i associacionisme a la Torredembarra dels anys 20”, La Sínia, núm. 18, X-1997, pàg. 9.

8.- Més
L’any 1980, a la Riera de Gaià, el dia de Santa Creu, en motiu dels 100 anys del naixement de Josep Maria Folch i Torres, es va descobrir una placa a l’escola, es va fer teatre, es van guarnir els carrers amb els colors dels Pomells i es va homenatjar a Laura Bertran, darrera supervivent del Pomell Catalunya Floreixent. Tots els nens van anar amb les típiques caputxes dels Pomells.[26]

9.- Fonts emprades
PALAU, Montserrat, “Magda Martí Travé. Teatre i associacionisme a la Torredembarra dels anys 20”, La Sínia, núm. 18, X-1997, pàg. 9.
PALAU, Montserrat, “El Pomell de Joventut ‘Santa Rosalia’”, La Sínia, núm. 19, gener de 1998. 

TERRAFETA, Rosa M., “Ara fa 100 anys.. el míting autonomista de la Riera”, La Riera dia a dia, núm. 33, desembre de 2006, pàg. 20.
VALLS, Anton, “Magda Martí Travé i… ‘Els Pomells’”, La Sínia, núm. 21, VII-1998, pàg. 15.
L’Àmfora
El Camp de Tarragona                        
La Veu de Tarragona
La Veu de Catalunya




[1] Montserrat PALAU, “Magda Martí Travé. Teatre i associacionisme a la Torredembarra dels anys 20”, La Sínia, núm. 18, X-1997, pàg. 9 i “El Pomell de Joventut ‘Santa Rosalia’”, La Sínia, núm. 19, I-1998.  Anton VALLS, “Magda Martí Travé i… ‘Els Pomells’”,