ELS POMELLS DE JOVENTUT AL BAIX GAIÀ

La imatge de la portada és un grup de pomellistes torrenques a la porta de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra a principis de la dècada de 1920. Editada per la Unión Universal de Correos i cedida per Rosa Castro Llorach.


Llegiu l'article sencer al llibre Mollina. 10 retalls de Baix Gaià que sortirà el 4 d'abril del 2024.

Comentaris

Unknown ha dit…
Interessant. Sí que sembla que Magda Martí va anar a Barcelona. Si més no, el setembre de 1923 apareixia a la Vanguardia que havia estat escollida com a reina de la festa de l'Orfeó Gracienc.
"En la fiesta de la poesía y de la música que ha de celebrarse el próximo domingo en el Orfeón Graciense, ha obtenido la Flor Natural el poeta don José M. Casas de Muller, quien ha nombrado reina de la fiesta a la gentilísima señorita Magda Martí Travé".

Jordi Guasch
12.10.18
JORDI SUÑÉ ha dit…
Bon dia Jordi, no havia vist el teu comentari. Moltes gràcies per fer-ho. Confirmat: la Magda Martí va viure a Barcelona i després a França. Ho explica una biografia sobre el seu marit que ha sortit no fa gaire: VINYES, Pau (2018): Melcior Font. Guerriller cultural. Barcelona: Tot Història Associació Cultural / Llop Roig. Llibres i Cultura.

Salutacions,
Jordi Suñé
25.5.20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

6 de MAIG: HISTÒRIES DE SALOMÓ I DELS POBLES DE LA RODALIA

El dilluns 6 de maig de 2024 serem a Salomó, al Punt de Lectura, en el marc de la festa major. Explicarem històries de Salomó i dels pobles de la rodalia. No us ho perdeu! Llegint el llib re La crisi de la narració (Herder, 2024) del filòsof Byung-Chul Han ens adonem que ens calen relats compartits. Que s ense relats compartits no hi ha festa. Que s ense festa, només hi ha treball, temps de descans i consum. Sense relats compartits, la festa és un producte de consum més. Un calendari sense relat es converteix en una agenda sense sentit. La narració ens dona identitat, genera comunitat. Els consumidors son solitaris, narcissistes. Són t emps difícils per a l’escolta. Només ens escoltem a nosaltres mateixos.  La narració és l’experiència del passat, és la saviesa, que es transmet de generació en generació. Crea una continuïtat històrica.  Sense les narracions no hi ha passat, i sense narracions el futur esdevé tan sols una actualització permanent de l’actualitat. La vida que va passant
Imatge

EUSEBI MERCADER MERCADER

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts
Imatge

NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

Presentacions 4 d'abril: Torredembarra 6 de maig:  Salomó 16 de maig: El Catllar, 19h El 4 d'abril vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 188
Imatge

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i ta
Imatge

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

(Aquest és el text que vaig llegir ahir dissabte 29 d'agost de 2015 a la plaça del Castell de Torredembarra en motiu de la Trobada de Mulasses de Catalunya. El text és un recull de les aportacions de les diferents colles, del refregit fet pel Dani Cañellas i les coses que he trobat per la xarxa. Si hi veieu cap error em podeu escriure a antropologiaimesARROBAgmail.com). TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA Benvigudes i benviguts a la Trobada de Mulasses de Catalunya celebrada en motiu del 20è aniversari de la Mulassa de Torredembarra. Aquesta Trobada és organitzada per l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra. La Trobada ha començat a les sis de la tarda amb la plantada que les colles participants han realitzat a la plaça Mn Joaquim Boronat. A continuació han fet la cercavila que els ha portat a les portes de la plaça del Castell. A continuació podrem gaudir dels balls de totes les m
Imatge

GIRA JULIVERT 2024!

  1) 17 de FEBRER: festa privada  2) 23 de FEBRER:  EL CATLLAR / premis 19h 3) 1 de MARÇ: TORREDEMBARRA-Col·laboració presentació llibre Pep Puig  4) 6 d'ABRIL: ALMENARA ALTA (festa particular) 5) 22 d'ABRIL: REUS, biblioteca  6) 27 d'ABRIL: OLIUS 7) 28 d'ABRIL: TORDERA Entrades disponibles ! 7) 24 de MAIG: VACARISSES, nit, després del correfoc 8) 25 de MAIG: BALAGUER 9) 14 de JUNY: BELLVEI 10) 22 de JUNY: CAMBRILS  11) 29 de JUNY: HOSTAFRANCS, 12h 12) 5 de JULIOL: LA POBLA DE SEGUR (nit) 13) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 14) 13 de JULIOL: CREIXELL 15) 26 de JULIOL: L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, migdia 16) 14 d'AGOST: RODA DE BERÀ 17) 15 d'AGOST: TARRÉS 18) 6 de SETEMBRE: VILOBÍ D'ONYAR, nit 19) 13 d'OCTUBRE: ALCOVER Julivert hi torna, amb més força que mai, carregat de cançons i històries per explicar. Amb moltes ganes de compartir plaça, teatre i sobretaula. A mesura que tinguem confirmats més concerts, els anirem afegint. Salut i Julivert! I veieu la g
Imatge

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquesta llista em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic
Imatge

VIATGE PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Lluís CATALÀ, Carme MIQUEL, Joaquim NOLLA i Jordi SUÑÉ (2009) : "Viatge per la memòria històrica. Una recerca documental per diferents arxius de l'Estat" , Recull de Treballs , núm. 10, CESM,  pàg. 47-64. Veieu l'article a Raco.cat .
Imatge

LES ÀNIMES DE TAMARIT

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels pob