LA GUERRA DE CUBA

El 1898, Espanya perdia la guerra de Cuba i, amb ella, una relació comercial que havia donat substanciosos beneficis a alguns catalans. Val a dir que molts foren també els que provaren sort i no ho aconseguiren. Aquell any, l’imperi espanyol també perdé Puerto Rico i les Filipines. Foren uns quants els joves a qui els va tocar anar a defensar l’ocupació espanyola de les illes. La realitat, però, és que sempre eren els fills de famílies humils els que havien d’anar a fer la guerra. Ho denunciava un apunt publicat a La Campana de Gràcia del 9 de novembre de 1895: a Torredembarra “de 35 minyons qu’ entraven en quinta, únicament n’hi ha hagut 9 que han passat lo sorteig”.

A la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), sabem que hi va perdre la vida el torrenc Josep Mauri i Llovet. Posteriorment, a la definitiva Guerra de Independència Cubana (1895-1898), hem pogut documentar deu morts de la comarca, encara que calculem que podrien haver estat molts més. Alguns joves foren declarats pròfugs per haver-se amagat per no anar a la guerra. A part d’enviar joves, els pobles foren obligats a contribuir econòmicament a la guerra. Però la situació econòmica era tant precària que alguns, com Altafulla, s’hi van negar.

De Torredembarra, sabem que hi van morir Rafael Casasús Serra i Sebastià Mallafré Solé, que era soldat del Regiment de Cavalleria de Sagunt de l’Exèrcit de Cuba. El 1898, foren repatriats Josep Virgili, Francisco Balaguer i Francisco Amigó. També van lluitar-hi tota una colla de joves que van rebre la solidaritat material dels veïns de la Torre que van recollir fons per ells durant la Festa Major de 1896. Els beneficiats van ser: Francisco Español Vallvé, que va morir a Cuba l’any següent, Joan Fernández Recasens, que va morir al cap de poc, Pau Carbonell, Jacinto Solé Solé, Pere Suñé Cervían, Pau Casasús Mercadé, Arturo Vives “Arturo de l’Hort del Nap”, Casimiro Porta Guasch, Mariano Ciuró Saumell “Mariano de la Gralla”, Fernando Ciuró Saumell, Joan Gibert Rovira, Josep Sardà Figuerola de cal Gil, Rafael Cervían Piñol, Adrià Samaniego Guasch, que va morir en arribar en tren a Torredembarra després d’haver estat a la guerra, Joaquim Roig Escarell, Joaquim Castro Garcia, Joan Mercadé Batalla, Adrià Samaniego Solé i Josep Garcia Virgili. Tots ells estaven servint a València quan van ser cridats per anar a Cuba.

Sabem també que van ser repatriats, segurament de Cuba, el 1899, Salvador Olivé de la Pobla de Montornès i Josep Armengol del Catllar. Del Catllar, també hi anaren Pere Morgades, que tornà ferit, Roc Zaragoza i Maties Canals Virgili. De la Pobla de Montornès –casat a Ardenya-, el pagès Lluís Miracle Llenas que també tornà amb vida. De Salomó, se sap que hi lluitaren Josep Fernández de cal Pep Sec, Josep Virgili del Manou, Joan Colet de cal Pere Benet, un de cal Calvet, Joan Borràs Virgili de cal Pau Ferrer i el Joan “Xic”. L’octubre de 1897, la premsa informava de la mort de diferents soldats a Cuba entre els quals trobem Joaquim Guàrdia Ventura, fill de la Riera de Gaià, que havia batallat al Regiment Luchana; i Jordi Oliver Plana del Catllar, del Regiment Vergara. El desembre de 1898, arribaven repatriats des de Cuba i les Filipines Joan Solé d’Altafulla i Anselmo Magriñà d’Ardenya. El gener de 1899, també tornaven (suposem que des de Cuba) els soldats Andreu Ballester i Ramon Ballester d’Altafulla. D’Altafulla, també anaren a la guerra Joan Soler Canals, que morí a l’Hospital Militar de Barcelona el gener de 1899, i Ramon Rovira, que retornà el febrer del mateix any. El rierenc Josep Solé Guardis va tornar mutilat. És per això que va tenir facilitats, posteriorment, a exercir de carter. Aquesta darrera dada me l’ha fet saber l’amic Ricard Ramon.