En aquest escrit recupero una seixantena de noms de persones dels municipis del Baix Gaià que van anar a la guerra de Cuba. Si teniu qualsevol informació dels vostres avantpassats relacionat amb aquest tema no dubteu en escriure’m.
El
1898, Espanya perdia la guerra de Cuba i, amb ella, una relació comercial que
havia donat substanciosos beneficis a alguns catalans. Val a dir que molts
foren també els que provaren sort i no ho aconseguiren. Aquell any, l’imperi
espanyol també perdé Puerto Rico i les Filipines. Foren uns quants els joves a
qui els va tocar anar a defensar l’ocupació espanyola de les illes. La
realitat, però, és que sempre eren els fills de famílies humils els que havien
d’anar a fer la guerra. Ho denunciava un apunt publicat a La Campana de Gràcia del 9 de novembre de 1895: a Torredembarra “de
35 minyons qu’ entraven en quinta, únicament n’hi ha hagut 9 que han passat lo
sorteig”. Més d’un es va amagar per tal de no anar-hi. És el cas del torrenc
Josep Baldrich Gibert, teixidor de 20 anys, solter, fill del Pere i l’Antònia i
que estava en “busca i captura a finals del 1897. (Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT), 10-XII-1897) Altres, simplement, posaven excuses que el
secretari municipal certificava però que tothom sabia que no eren certes. En
aquest sentit el corresponsal torrenc del diari La Publicidad denunciava dos casos a l’edició del 14 d’octubre de
1895, un dels quals, sembla ser, aconseguí salvar-se d’embarcar. És el cas de
Josep Mercadé Sanabre, que al·legà que era de família pobra, “y, sin embargo,
posee cuatro cases, 3 viñas, establecimiento de panadería, un carro, un coche y
un caballo”. (La Publicidad,
14-X-1895)
A la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), sabem
que hi va perdre la vida el torrenc Josep Mauri i Llorach. Era soldat de la
tercera companyia del segon batalló del regiment d’artilleria a peu i va morir
el 30 de juliol de 1878 a bord del Gijón. (El
Diluvio, 31-I-1881) També sabem que el desembre de 1878 foren cridats a
embarcar Salvador Baduell Carreras de la Nou de Gaià, Pere Gené Moragas
d’Altafulla, Joan Guinovart Mañé de Creixell, Antonio Boronat Figuerola de
Salomó, Serafí Solé Recasens de la Riera i Joaquim Vidal Godall de Vespella de
Gaià. Com a substituts foren cridats Josep Blay Fontanilles de Roda de Berà i
Josep Pijuan Plana d’Altafulla. (BOPT,
6-XII-1878). Per ara no en sabem res de la seva sort. Si en teniu notícies, no
dubteu a escriure’m.
Posteriorment, a la definitiva Guerra de
Independència Cubana (1895-1898), hem pogut documentar deu morts de la comarca,
encara que calculem que podrien haver estat molts més. Alguns joves foren
declarats pròfugs per haver-se amagat per no anar a la guerra. A part d’enviar
joves, els pobles foren obligats a contribuir econòmicament a la guerra. Però
la situació econòmica era tant precària que alguns, com Altafulla, s’hi van
negar.
De Torredembarra, sabem que hi van morir
Rafael Casasús Serra (Diario el Comercio,
4-VIII-1900), Sebastià Mallafré Solé, que era soldat del Regiment de Cavalleria
de Sagunt de l’Exèrcit de Cuba i Joan Fernández Reguera. (Diario el Comercio, 14-III-1897) Mallfré era fill de Joan Mallafré
Musté i Rosa Solé Mallafré. (La Opinión,
14-IV-1899) Pere Jané Domingo va anar a la guerra però desconeixem la seva
sort. (La Opinión, 7-VII-1897) El
1898, foren repatriats Josep Virgili, Francisco Balaguer i Francisco Amigó.
També van lluitar-hi tota una colla de joves torrencs
que van rebre la solidaritat material dels veïns de la Torre que van recollir
fons (300 pessetes) per ells durant la Festa Major de 1896 (El Vendrellense, 13-IX-1896). Els
beneficiats van ser: Francisco Español Vallvé, que va morir a Cuba l’any
següent i que pertanyia al Regimiento de León (Diario el Comercio, 9-IX-1897), Joan Fernández Recasens, que va
morir al cap de poc, Pau Carbonell, Jacinto Solé Solé, Pere Suñé Cervían, Pau
Casasús Mercadé, Arturo Vives “Arturo de l’Hort del Nap”, Casimiro Porta
Guasch, Mariano Ciuró Saumell “Mariano de la Gralla” (1876-1943), Fernando
Ciuró Saumell, el boter nascut el 1877 Joan Gibert Rovira, Josep Sardà
Figuerola de cal Gil, Rafael Cervían Piñol, Adrià Samaniego Guasch, que va
morir en arribar en tren a Torredembarra després d’haver estat a la guerra,
Joaquim Roig Escarell, Joaquim Castro Garcia, Joan Mercadé Batalla, Adrià
Samaniego Solé i Josep Garcia Virgili. Tots ells estaven servint a València
quan van ser cridats per anar a Cuba.[1]
D’aquest soldats sabem d’uns quants que van tornar vius. El 1897, per exemple,
van tornar a casa Casimiro Porta, Mariano Ciuró, Joan Gibert, Jacinto Solé,
Joaquim Castro i Josep Sardà (La Opinión,
2-III-1897, 9-XI-1897, El Regional,
25-XI-1898 i BOPT, 18-IV-1897) També tenim
notícia que van poder tornar els torrencs Rafael Canals Creus (La Opinión, 9-XI-1897), Adrià Severiano
(La Opinión, 3-II-1899) i Josep
Bonet. (La Opinión, 7-II-1899)
Sabem també que van ser repatriats el 1899
Salvador Olivé (Diario el Comercio,
8-III-1899), Salvador Boada de la Pobla de Montornès (La Opinión, 3-II-1899) i Josep Armengol del Catllar (La Autonomía, 15-II-1899). Del Catllar,
també hi anaren Pere Morgades, que tornà ferit, Roc Zaragoza, Maties Canals
Virgili (El Regional, 25-XI-1898), Aureli
Mercadé (La Opinión, 7-II-1899) i
Josep Salon (Salort?) Moragas, que tornà ferit. (BOPT, 24-III-1897) Diuen que en una casa del Catllar encara es
conserva una bandera que un rebesavi va guardar amb cura en tornar de la
guerra. De la Pobla de Montornès –casat a Ardenya-, el pagès Lluís Miracle
Llenas que també tornà amb vida. De Roda tornà viu Joan Guinovart. (La Opinión, 3-II-1899) De Salomó, se sap
que hi lluitaren Josep Fernández de cal Pep Sec, Josep Virgili del Manou, Joan
Colet de cal Pere Benet, un de cal Calvet, Joan Borràs Virgili de cal Pau
Ferrer i el Joan “Xic”. L’octubre de 1897, la premsa informava de la mort de
diferents soldats a Cuba entre els quals trobem Joaquim Guàrdia Ventura, fill
de la Riera de Gaià, que havia batallat al Regiment Luchana; i Jordi Oliver
Plana del Catllar, del Regiment Vergara. (La
Opinión, 13-X-1897) El desembre de 1898, arribaven repatriats des de Cuba i
les Filipines Joan Solé d’Altafulla i Anselmo Magriñà d’Ardenya. El gener de
1899, també tornaven (suposem que des de Cuba) els soldats Andreu Ballester i
Ramon Ballester d’Altafulla. (La Autonomía,
1-II-1899) D’Altafulla, també anaren a la guerra Joan Soler Canals, que morí a
l’Hospital Militar de Barcelona el gener de 1899, i Ramon Rovira, que retornà
el febrer del mateix any. El rierenc Josep Solé Guardis va tornar mutilat. És
per això que va tenir facilitats, posteriorment, a exercir de carter. Aquesta
darrera dada me l’ha fet saber l’amic Ricard Ramon.
El juliol de 1898, les conseqüències de la
guerra eren evidents. A Torredembarra s’havia celebrat la Festa del Quadre amb
balls “dados en los dos salones, que por razón de las circunstancias que
atraviesa el país, fueron poco concurridos.” A més a més, la pobresa s’havia
extès per totes les cases: “Esta pobre villa es una de las víctimas de la
maldita guerra que sostenemos con los Estados Unidos , por cuyo motivo se
encuentran paralizados la infinidad de toneleros que hay en esta y gracias á la
filantropia de las muchas familias pudientes de aquí y de fuera que estan
relacionades con esta población , ha podido reunirse una subscripción para
repartir comida á más de 200 personas que á no ser por este medio perecerían de
hambre.”[2]
Per cert, diuen que a la Torre, el General Valerià Weyler, que comandà l’exèrcit
colonial a partir del 1896, feia estades a cal Gibert, a la plaça de la Vila.
Per tradició oral es recorda que sempre seia en un lloc del menjador segur,
preveient possibles atemptats contra la seva persona. Sempre l’acompanyava un
guardaespatlles. Amb els anys Weyler seria ministre de guerra i tornaria a ser
Capità General de Catalunya.
A la Riera de Gaià, en acabar la
guerra, es va constituir una junta municipal d’auxili per als damnificats. Ho
anuncià el mateix alcalde rierenc Josep Rull a través d’una carta de caire
patriòtic publicada a la premsa. (Diario
de Tarragona, 28-V-1898) Suposem a que d’altres pobles de la rodalia es
deurien fer iniciatives solidàries semblants.
No en sabem gaire cosa més de les
conseqüències humanes que patiren els municipis del Baix Gaià amb la funesta
guerra de Cuba. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, puguem llegir
recerques en aquest àmbit que seran d’enorme interès.
[1] Llibre
d’actes, 17-IX-1896, AMTO. “Fiestas en Torredembarra”, Diario de Tarragona, núm.
209, 02-IX-1896, pàg. 2 i 3.
[2] El Vendrellense, 24-VII-1898.
Comentaris