LA GUERRA DE CUBA

EL TEU AVI VA ANAR A CUBA?
ELS SOLDATS DEL BAIX GAIÀ                                           ACTUALITZAT EL 10-VIII-2020

En aquest escrit recupero una seixantena de noms de persones dels municipis del Baix Gaià que van anar a la guerra de Cuba. Si teniu qualsevol informació dels vostres avantpassats relacionat amb aquest tema no dubteu en escriure’m.

 

El 1898, Espanya perdia la guerra de Cuba i, amb ella, una relació comercial que havia donat substanciosos beneficis a alguns catalans. Val a dir que molts foren també els que provaren sort i no ho aconseguiren. Aquell any, l’imperi espanyol també perdé Puerto Rico i les Filipines. Foren uns quants els joves a qui els va tocar anar a defensar l’ocupació espanyola de les illes. La realitat, però, és que sempre eren els fills de famílies humils els que havien d’anar a fer la guerra. Ho denunciava un apunt publicat a La Campana de Gràcia del 9 de novembre de 1895: a Torredembarra “de 35 minyons qu’ entraven en quinta, únicament n’hi ha hagut 9 que han passat lo sorteig”. Més d’un es va amagar per tal de no anar-hi. És el cas del torrenc Josep Baldrich Gibert, teixidor de 20 anys, solter, fill del Pere i l’Antònia i que estava en “busca i captura a finals del 1897. (Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT), 10-XII-1897) Altres, simplement, posaven excuses que el secretari municipal certificava però que tothom sabia que no eren certes. En aquest sentit el corresponsal torrenc del diari La Publicidad denunciava dos casos a l’edició del 14 d’octubre de 1895, un dels quals, sembla ser, aconseguí salvar-se d’embarcar. És el cas de Josep Mercadé Sanabre, que al·legà que era de família pobra, “y, sin embargo, posee cuatro cases, 3 viñas, establecimiento de panadería, un carro, un coche y un caballo”. (La Publicidad, 14-X-1895)

A la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), sabem que hi va perdre la vida el torrenc Josep Mauri i Llorach. Era soldat de la tercera companyia del segon batalló del regiment d’artilleria a peu i va morir el 30 de juliol de 1878 a bord del Gijón. (El Diluvio, 31-I-1881) També sabem que el desembre de 1878 foren cridats a embarcar Salvador Baduell Carreras de la Nou de Gaià, Pere Gené Moragas d’Altafulla, Joan Guinovart Mañé de Creixell, Antonio Boronat Figuerola de Salomó, Serafí Solé Recasens de la Riera i Joaquim Vidal Godall de Vespella de Gaià. Com a substituts foren cridats Josep Blay Fontanilles de Roda de Berà i Josep Pijuan Plana d’Altafulla. (BOPT, 6-XII-1878). Per ara no en sabem res de la seva sort. Si en teniu notícies, no dubteu a escriure’m.

Posteriorment, a la definitiva Guerra de Independència Cubana (1895-1898), hem pogut documentar deu morts de la comarca, encara que calculem que podrien haver estat molts més. Alguns joves foren declarats pròfugs per haver-se amagat per no anar a la guerra. A part d’enviar joves, els pobles foren obligats a contribuir econòmicament a la guerra. Però la situació econòmica era tant precària que alguns, com Altafulla, s’hi van negar.

De Torredembarra, sabem que hi van morir Rafael Casasús Serra (Diario el Comercio, 4-VIII-1900), Sebastià Mallafré Solé, que era soldat del Regiment de Cavalleria de Sagunt de l’Exèrcit de Cuba i Joan Fernández Reguera. (Diario el Comercio, 14-III-1897) Mallfré era fill de Joan Mallafré Musté i Rosa Solé Mallafré. (La Opinión, 14-IV-1899) Pere Jané Domingo va anar a la guerra però desconeixem la seva sort. (La Opinión, 7-VII-1897) El 1898, foren repatriats Josep Virgili, Francisco Balaguer i Francisco Amigó.

També van lluitar-hi tota una colla de joves torrencs que van rebre la solidaritat material dels veïns de la Torre que van recollir fons (300 pessetes) per ells durant la Festa Major de 1896 (El Vendrellense, 13-IX-1896). Els beneficiats van ser: Francisco Español Vallvé, que va morir a Cuba l’any següent i que pertanyia al Regimiento de León (Diario el Comercio, 9-IX-1897), Joan Fernández Recasens, que va morir al cap de poc, Pau Carbonell, Jacinto Solé Solé, Pere Suñé Cervían, Pau Casasús Mercadé, Arturo Vives “Arturo de l’Hort del Nap”, Casimiro Porta Guasch, Mariano Ciuró Saumell “Mariano de la Gralla” (1876-1943), Fernando Ciuró Saumell, el boter nascut el 1877 Joan Gibert Rovira, Josep Sardà Figuerola de cal Gil, Rafael Cervían Piñol, Adrià Samaniego Guasch, que va morir en arribar en tren a Torredembarra després d’haver estat a la guerra, Joaquim Roig Escarell, Joaquim Castro Garcia, Joan Mercadé Batalla, Adrià Samaniego Solé i Josep Garcia Virgili. Tots ells estaven servint a València quan van ser cridats per anar a Cuba.[1] D’aquest soldats sabem d’uns quants que van tornar vius. El 1897, per exemple, van tornar a casa Casimiro Porta, Mariano Ciuró, Joan Gibert, Jacinto Solé, Joaquim Castro i Josep Sardà (La Opinión, 2-III-1897, 9-XI-1897, El Regional, 25-XI-1898 i BOPT, 18-IV-1897) També tenim notícia que van poder tornar els torrencs Rafael Canals Creus (La Opinión, 9-XI-1897), Adrià Severiano (La Opinión, 3-II-1899) i Josep Bonet. (La Opinión, 7-II-1899)

Sabem també que van ser repatriats el 1899 Salvador Olivé (Diario el Comercio, 8-III-1899), Salvador Boada de la Pobla de Montornès (La Opinión, 3-II-1899) i Josep Armengol del Catllar (La Autonomía, 15-II-1899). Del Catllar, també hi anaren Pere Morgades, que tornà ferit, Roc Zaragoza, Maties Canals Virgili (El Regional, 25-XI-1898), Aureli Mercadé (La Opinión, 7-II-1899) i Josep Salon (Salort?) Moragas, que tornà ferit. (BOPT, 24-III-1897) Diuen que en una casa del Catllar encara es conserva una bandera que un rebesavi va guardar amb cura en tornar de la guerra. De la Pobla de Montornès –casat a Ardenya-, el pagès Lluís Miracle Llenas que també tornà amb vida. De Roda tornà viu Joan Guinovart. (La Opinión, 3-II-1899) De Salomó, se sap que hi lluitaren Josep Fernández de cal Pep Sec, Josep Virgili del Manou, Joan Colet de cal Pere Benet, un de cal Calvet, Joan Borràs Virgili de cal Pau Ferrer i el Joan “Xic”. L’octubre de 1897, la premsa informava de la mort de diferents soldats a Cuba entre els quals trobem Joaquim Guàrdia Ventura, fill de la Riera de Gaià, que havia batallat al Regiment Luchana; i Jordi Oliver Plana del Catllar, del Regiment Vergara. (La Opinión, 13-X-1897) El desembre de 1898, arribaven repatriats des de Cuba i les Filipines Joan Solé d’Altafulla i Anselmo Magriñà d’Ardenya. El gener de 1899, també tornaven (suposem que des de Cuba) els soldats Andreu Ballester i Ramon Ballester d’Altafulla. (La Autonomía, 1-II-1899) D’Altafulla, també anaren a la guerra Joan Soler Canals, que morí a l’Hospital Militar de Barcelona el gener de 1899, i Ramon Rovira, que retornà el febrer del mateix any. El rierenc Josep Solé Guardis va tornar mutilat. És per això que va tenir facilitats, posteriorment, a exercir de carter. Aquesta darrera dada me l’ha fet saber l’amic Ricard Ramon.

El juliol de 1898, les conseqüències de la guerra eren evidents. A Torredembarra s’havia celebrat la Festa del Quadre amb balls “dados en los dos salones, que por razón de las circunstancias que atraviesa el país, fueron poco concurridos.” A més a més, la pobresa s’havia extès per totes les cases: “Esta pobre villa es una de las víctimas de la maldita guerra que sostenemos con los Estados Unidos , por cuyo motivo se encuentran paralizados la infinidad de toneleros que hay en esta y gracias á la filantropia de las muchas familias pudientes de aquí y de fuera que estan relacionades con esta población , ha podido reunirse una subscripción para repartir comida á más de 200 personas que á no ser por este medio perecerían de hambre.”[2]

Per cert, diuen que a la Torre, el General Valerià Weyler, que comandà l’exèrcit colonial a partir del 1896, feia estades a cal Gibert, a la plaça de la Vila. Per tradició oral es recorda que sempre seia en un lloc del menjador segur, preveient possibles atemptats contra la seva persona. Sempre l’acompanyava un guardaespatlles. Amb els anys Weyler seria ministre de guerra i tornaria a ser Capità General de Catalunya.

A la Riera de Gaià, en acabar la guerra, es va constituir una junta municipal d’auxili per als damnificats. Ho anuncià el mateix alcalde rierenc Josep Rull a través d’una carta de caire patriòtic publicada a la premsa. (Diario de Tarragona, 28-V-1898) Suposem a que d’altres pobles de la rodalia es deurien fer iniciatives solidàries semblants.

No en sabem gaire cosa més de les conseqüències humanes que patiren els municipis del Baix Gaià amb la funesta guerra de Cuba. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, puguem llegir recerques en aquest àmbit que seran d’enorme interès.



[1] Llibre d’actes, 17-IX-1896, AMTO. “Fiestas en Torredembarra”, Diario de Tarragona, núm. 209, 02-IX-1896, pàg. 2 i 3.

[2] El Vendrellense, 24-VII-1898.


Comentaris

Entrades populars

VARA PER TRES!

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?

GIRA JULIVERT 2021!

CRISIS I COOPERATIVISME

PERE GIBERT RECASENS DE LA POBLA DE MONTORNÈS

SANT JAUME DE CREIXELL

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ