Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem!
L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX. És clar que al capdavant hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions que formen l’Estat. Els més rics, pagant, podien estalviar-se d’una mort quasi segura.
Les dades que tenim de la Pobla de Montornès són força fiables. Calculem que anaren al Marroc vuit veïns d’aquest municipi i que tornaren vius tres. Si extrapolem aquestes dades de manera estadística al conjunt de pobles del Baix Gaià ens surten unes dades esfereïdores: Uns 71 joves van anar a fer la guerra al nord de l’Àfrica dels quals van morir uns 45. Qui eren aquests homes? M’ajudeu a localitzar-los? Hi posem els noms i les seves fotografies?
Sabem, per exemple, que la Societat la Violeta d’Altafulla va recollir diners (21 pessetes) per a les víctimes del Rif l’any 1912.
Josep Vallverdú Nin “Pepet del Po”, de la Pobla de Montornès, va ser una de les víctimes d’aquesta guerra. Va morir el 1921. Dos anys després, els veïns del seu poble, coincidint amb la Festa Major, descobririen una làpida en un carrer en la seva memòria, a la façana de cal Pexerino. Un company seu de la Pobla, Pere Parera Casas, tornà ferit. Sembla ser que unes monedes al cinturó li salvaren la vida després de l’impacte d’una bala. El 15 de novembre de 1921 arribà ala Pobla on fou rebut per molts veïns. Altres poblencs que foren destinats a l’Àfrica en aquella època són Isidre Mercadé Olivé de cal Paserino, Josep Orpinell Figuerola de cal Pastisser, Eloi Romeu (fet presoner i desaparegut), Josep Miracle de cal Goixona que morí de malaltia, Silvestre Solé de cal Duros que també morí de malaltia, Pere Fortuny de ca la Quica, que va morir de malaltia, i Josep Romeu, que va ser detingut i va desaparèixer.[1]
De Torredembarra, sabem que tornà ferit d’un braç l’Eleuteri Papiol Sabanés (1900-1958), després de lluitar a Annual. Papiol seria alcalde de Torredembarra l’any 1938 per ERC. Per fonts orals, sabem que també va anar al Marroc Pere Arall de cal Pastoret. L’any 1921 es va fer una festa benèfica al Teatre Unió d’aquesta vila per recollir diners pels ferits a la guerra del Marroc. El 6 de gener de 1922 es va fer una missa en sufragi de les tres víctimes locals de la guerra.
Del
Catllar, sabem que anà al Rif Salvador
Zaragoza.
De Roda de Berà va morir el fill de Pau Vives Ferré. L’Associació de Senyores per Auxiliar a les Famílies dels morts i ferits de la guerra del Marroc, presidida per la Reina Victòria, va acordar concedir a la família un donatiu de 1250 pessetes per haver perdut un fill a Ceuta.[2]
Carlos de Morenés y de Carvajal, “vizconde de Alessón, teniente del arma de caballería y piloto del aerodromo de Nador”, veí de la Nou de Gaià, va morir a Melilla el 24 de juny de 1922 “a consecuencia de un lamentable accidente de aviación”. Carlos de Morenés havia nascut el 6 de setembre de 1896, era fill de Ramón María Morenés García-Alessón, setè comte de l’Asalto, i Inmaculada de Carvajal Hurtado de Mendoza, i nét de Carlos Morenés y Toro, quart Baró de les Quatre Torres. El poble de la Nou li va retre un homenatge mesos després de la seva mort. L’organització dels actes va anar a càrrec d’una comissió formada per l'alcalde Joan Fortuny, els regidors Josep Virgili i Ramon Martí Mestre, el mossèn Tomàs March, els propietaris Pau Dalmau, Antonio Virgili i Florencio Gibert, el fuster Jaume Rafí i el secretari de l'ajuntament Josep Boada Caballé.
De Salomó, hi anaren Josep Ferrando de cal Po Creus, Pep Recasens de l’Estanc, Pep de ca l’Arrel i un de cal Celestino.
La guerra s’allargà fins als anys vint i alguns joves optaren per exilar-se abans que marxar a la guerra. És el cas del Pepet Sanromà de Vespella de Gaià, que fugí a França.
La fi del conflicte armat fou celebrat per consistoris com el de Tamarit que el 12 d’octubre del 1927 va homenatjar l’exèrcit espanyol i va dedicar el nom de la plaça que forma el final del carrer Pau Segú de Ferran a “la Paz del Protectorado”.
El 12 d’octubre de 1927, s’organitzà la Festa de la Pau a Altafulla per tal de celebrar la fi de la guerra de l’Àfrica. A part d’actes lúdics, s’oferí un sopar als supervivents locals que havien participat en aquest conflicte bèl·lic en alguna ocasió des del 1904.
Mans a la feina! Busco els noms dels joves dels pobles del Baix Gaià que van anar a la guerra del Marroc. Si trobem alguna fotografia seva, molt millor! Podeu contactar amb mi via facebook o per correu electrònic (antropologiaimes@gmail.com).
Jordi Suñé
Morales
Autor del llibre El
Baix Gaià al segle XX
La fotografia està extreta de la publicació La Hormiga de Oro de l’11 de novembre de 1922 on es poden veure les autoritats que van participar a l’homenatge a Carlos Morenés realitzat a la Nou de Gaià.
[1] Josep M. Santamaria i Puig, al seu article
“No s’ha d’oblidar la història” publicat a La
Pigota 25, del desembre de 2018 (pàgina 11), afegeix aquests dos darrers
noms que jo desconeixia (Pere Fortuny i Josep Romeu). Santamaria diu que Josep
Miracle és de ca la Boixona i no pas de ca la Goixona.
[2] Baix Penedès, 13-II-1915.
Comentaris