Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants
joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben
bé, no ho sabem!
L’exèrcit espanyol mantenia una guerra
intermitent de caire colonial des del segle XIX. És clar que al capdavant hi
posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions que
formen l’Estat. Els més rics, pagant, podien estalviar-se d’una mort quasi
segura.
Les dades que tenim de la Pobla de Montornès són
força fiables. Calculem que anaren al Marroc vuit veïns d’aquest municipi i que
tornaren vius tres. Si extrapolem aquestes dades de manera estadística al
conjunt de pobles del Baix Gaià ens surten unes dades esfereïdores: Uns 71
joves van anar a fer la guerra al nord de l’Àfrica dels quals van morir uns 45.
Qui eren aquests homes? M’ajudeu a localitzar-los? Hi posem els noms i les
seves fotografies?
Sabem, per exemple, que la Societat la Violeta
d’Altafulla va recollir diners (21 pessetes) per a les víctimes del Rif l’any
1912.
Josep Vallverdú Nin “Pepet del Po”, de la Pobla de Montornès, va ser
una de les víctimes d’aquesta guerra. Va morir el 1921. Dos anys després, els
veïns del seu poble, coincidint amb la Festa Major, descobririen una làpida en un carrer en la seva memòria, a la façana de cal
Pexerino. Un company seu de la Pobla, Pere
Parera Casas, tornà ferit. Sembla ser que unes monedes al cinturó li
salvaren la vida després de l’impacte d’una bala. El 15 de novembre de 1921
arribà ala Pobla on fou rebut per molts veïns. Altres poblencs que foren
destinats a l’Àfrica en aquella època són Isidre
Mercadé Olivé de cal Paserino, Josep
Orpinell Figuerola de cal Pastisser, Eloi
Romeu (fet presoner i desaparegut), Josep
Miracle de cal Goixona que morí de malaltia, Silvestre Solé de cal Duros que també morí de malaltia, Pere Fortuny de ca la Quica, que va
morir de malaltia, i Josep Romeu,
que va ser detingut i va desaparèixer.[1]
De Torredembarra, sabem que tornà ferit d’un braç l’Eleuteri Papiol Sabanés (1900-1958),
després de lluitar a Annual. Papiol seria alcalde de Torredembarra l’any 1937. L’any
1921 es va fer una festa benèfica al Teatre Unió d’aquesta vila per recollir
diners pels ferits a la guerra del Marroc. El 6 de gener de 1922 es va fer una missa en sufragi de les tres víctimes locals de la guerra.
Del Catllar, sabem que anà al Rif Salvador Zaragoza.
Carlos de Morenés y de Carvajal, “vizconde de Alessón, teniente del arma de
caballería y piloto del aerodromo de Nador”, veí de la Nou de Gaià, va morir a
Melilla el 24 de juny de 1922 “a consecuencia de un lamentable accidente de
aviación”. Carlos de Morenés havia nascut el 6 de setembre de 1896, era fill de
Ramón María Morenés García-Alessón, setè comte de l’Asalto, i Inmaculada de
Carvajal Hurtado de Mendoza, i nét de Carlos Morenés y Toro, quart Baró de les
Quatre Torres. El poble de la Nou li va retre un homenatge mesos després de la
seva mort. L’organització dels actes va anar a càrrec d’una comissió formada
per l'alcalde Joan Fortuny, els regidors Josep Virgili i Ramon Martí Mestre, el
mossèn Tomàs March, els propietaris Pau Dalmau, Antonio Virgili i Florencio
Gibert, el fuster Jaume Rafí i el secretari de l'ajuntament Josep Boada
Caballé.
De Salomó, hi anaren Josep Ferrando de cal Po Creus, Pep Recasens de l’Estanc, Pep
de ca l’Arrel i un de cal Celestino.
La guerra s’allargà fins als anys vint i alguns
joves optaren per exilar-se abans que marxar a la guerra. És el cas del Pepet Sanromà de Vespella de Gaià, que fugí
a França.
La fi del conflicte armat fou celebrat per
consistoris com el de Tamarit que el 12 d’octubre del 1927 va homenatjar
l’exèrcit espanyol i va dedicar el nom de la plaça que forma el final del
carrer Pau Segú de Ferran a “la Paz del Protectorado”.
El 12 d’octubre de 1927, s’organitzà la Festa de
la Pau a Altafulla per tal de celebrar la fi de la guerra de l’Àfrica. A part
d’actes lúdics, s’oferí un sopar als supervivents locals que havien participat en
aquest conflicte bèl·lic en alguna ocasió des del 1904.
Mans a la feina! Busco els noms dels joves dels pobles del Baix Gaià
que van anar a la guerra del Marroc. Si trobem alguna fotografia seva, molt
millor! Podeu contactar amb mi via facebook o per correu electrònic (antropologiaimes@gmail.com).
Jordi Suñé Morales
Autor del llibre El
Baix Gaià al segle XX
La fotografia està extreta
de la publicació La Hormiga de Oro de l’11 de novembre de 1922 on es poden
veure les autoritats que van participar a l’homenatge a Carlos Morenés
realitzat a la Nou de Gaià.
[1] Josep M. Santamaria i Puig, al seu article
“No s’ha d’oblidar la història” publicat a La
Pigota 25, del desembre de 2018 (pàgina 11), afegeix aquests dos darrers
noms que jo desconeixia (Pere Fortuny i Josep Romeu). Santamaria diu que Josep
Miracle és de ca la Boixona i no pas de ca la Goixona.
Comentaris