Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

El diumenge 12 d'abril de 2026 de JULIVERT acústic a Cal Boter , a Torredembarra. Serà al migdia i esteu tots convidats. Us avancem que podem confirmar que enguany serem a Alió, Vic, la Nou, Alcover i Barcelona!

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Document cedit per David Morlà. Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits, pots sentir els versos de l’infer...

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...

  14 de juny: Nois de la Torre 21 de juny: Carrer Carnisseria 10 d'agost: Marçà 22 de novembre: Esplai Matinada I veieu els concerts del 2026 !

Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra . Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra.  DL: T-1576-2010 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música? Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics  de la carpeta Arrels de Torredembarra . Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots...

Torredembarra vivia de la terra i de la pesca. Al seu voltant eren necessaris molts oficis artesanals. Torredembarra exercia de certa capitalitat entre els municipis de la rodalia, amb notari, estació de ferrocarril, mercat, etc. La major part de la seva història va tenir uns 2.500 habitants. Al segle XX es van instal·lar a la vila dues fàbriques de cables elèctrics, diverses indústries tèxtils i una empresa que feia refractaris. També hi havia tallers de ceràmica i de càntirs. Llistat d’antics oficis : Barber El barber afeitava la barba als homes un cop a la setmana i els tallava els cabells un cop al mes.  Baster El baster guarnia els animals de peu rodó. L’últim baster va ser Antonio Pallàs, que va acabar fent matalassos i tapisseries per a mobles perquè ja no li venien pagesos per encarregar-li guarniments per als animals. De més antic es recorda el Manelet “Baster”, que segons va escriure el Josep Gual a les seves Memòries de la meva joventut , era “un artista fent collars, ba...

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...