Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

Escolteu la presentació de la revista a Ona la Torre en aquest enllaç . "Les sínies de Torredembarra", Platea , agost de 2026, pàg. 70-73. Jordi Suñé Morales http://antropologiaimes.blogspot.com En aquest número m’estreno a Platea . I m’agradaria començar convidant-vos a descobrir Torredembarra des d’un punt de vista diferent a l’habitual. No passejarem pel nucli antic, ni resseguirem les restes de la seva muralla medieval. No anirem a la recerca dels vestigis romans ni anirem a guaitar pel Roquer. Deixem estar la gastronomia i les platges per dirigir-nos a un lloc ben humil. Calceu-vos les bambes, que caminarem. Abans hem de fer un petit exercici d’imaginació. Traslladem-nos 75 anys enrere. Quasi res del que veieu al voltant hi era. Torredembarra tenia poc més de 2.000 habitants i constava de tres espais construïts compactes: Baix a Mar, Clarà i l’actual nucli antic de Torredembarra. La resta, eren camps de conreu, algunes masies disperses i fàbriques tèxtils i de cables elè...

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...

He acabat de llegir el llibre La seducció de l'antropologia , una selecció d'articles de Joan Prat , catedràtic emèrit d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili. He gaudit, he après i he reflexionat relaxadament al llarg de les seves quasi 500 pàgines en paper amb un llapis a la mà, per subratllar tot allò que m'ha cridat l'atenció. Si li voleu donar un cop d'ull a la versió digital podeu clicar aquí . Abans, però, deixeu-me compartir com he gaudit de la lectura, tal i com vaig gaudir de les seves classes, quan cursava la llicenciatura d'antropologia a la URV i el màster d'antropologia urbana. Hi trobareu temes relacionats amb el parentiu, la cultura popular, l'etnologia dels pobles d'Espanya, les religions i les noves espiritualitats, els mites més nostrats, les històries de vida i una reflexió divertidíssima sobre el camí de Sant Jaume. Prat domina com ningú la bibliografia publicada. Aprofundeix en els temes i fa treball de camp. Despr...

Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...

Sabeu què és el bookcrossing ? És l'acció d'alliberar llibres en llocs que no són habituals. Es tracta de deixar llibres en un lloc de pas o en una botiga per tal que qualsevol persona els pugui agafar. De la mateixa manera, tothom pot col·laborar a incrementar el nombre de volums. A Torredembarra , per exemple, la Biblioteca Mestra Maria Antònia n'ha liderat la seva expansió. Fins i tot ha sabut implicar la Fundació Onada en el seu manteniment. Hi ha punts de distribució a tot el món. Molts estan donats d'alta en un web que fomenta aquest impuls a la lectura. Al meu carrer hi ha un lloc on trobar i deixar llibres. L'altre dia hi vaig deixar algun llibre escrit per mi. Trobo que és una bona iniciativa per donar una segona vida als llibres.

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer   23 de juny: Tàrrega  1 d'agost: Vic (22h) 21 d'agost: El Baell, 21:30h (El Ripollès) Retall del diari . 23 d'agost: Alió, 21h, al pati de l'escola VEIEU LA CRÒNICA DEL VALLENC ! 24 d'agost: El Catllar ( Coneix l'artista ), 19h, Sala Polivalent  APLAÇAT PER L'AIGUAT! 24 d'agost: Albinyana, 22:30h 28 d'agost: Cambrils  30 d'agost: Miramar (dinar de poble) Amb Carles Belda! 10 de setembre: Rocafort de Queralt, 23h, a la pista 11 de setembre: Bràfim, 20:30h 26 de setembre: La Nou de Gaià   10 d'octubre: Alcover  17 d'octubre: Barcelona  13 de desembre: La Selva del Camp

Tornar a la cuina. Conèixer el nom dels productes. Saber quan són de temporada. Les coccions. Dedicar-hi temps. Parlar-ne. Llegir. Treure la pols als llibres culinaris de Vázquez Montalbán. Saber comprar. Triar, remenar. Anar a aquella botiga. Rentar els aliments i engegar el foc.  Hem deixat d'entendre el món perquè hem deixat de cavar la terra. Ho deia el filòsof Byung-Chul Han (Seul, 1959) en una entrevista publicada a l'Ara (25-2-2018). Tornem a cavar la terra, tornem a cuinar. La cuina torna. Ha obert a Torredembarra, al carrer Filadors 15, cantonada amb el carrer Indians, a l'antic bar de cal Baturro, on hi havia hagut la pastisseria Rovira, un local molt especial. Es tracta del No Cuino , liderat per la Núria Cortés. Entre les seves activitats destaquen els tallers de cuina temàtics. Els professors i les professores són coneguts cuiners i pastissers de la rodalia. La gràcia dels tallers és la participació dels alumnes en l'acció de cuinar i l'àpat posteri...

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...

La Torre va arribar a tenir tres grans cafès, amb les seves respectives sales de ball, on cada setmana es projectava cinema. Eren el Centre Republicà (el Sabó), la Unió (cal Maiam) i el Recreo (el Cafè de Dalt). Al carrer Santa Rosalia, que antigament era un carrer ple de petits tallers i amb una cooperativa de consum que funcionava de manera exemplar, hi havia el Recreo. Tothom l’anomenava el Cafè de Dalt. Tenia cinema i una gran sala on es prenia cafè i es  jugava a cartes, al dòmino i als escacs. Les taules, és clar, eren de marbre i de ferro forjat. Des de finals del segle XIX i fins a principis del segle XXI, les seves quatre parets van ser testimoni d’una part de la història del nostre poble. Josep Arnalich Solé i Teresa Trèmul Bertrull van comprar la finca el 1868 on al cap de poc van construir les dues sales i un habitatge al mig. S’han conservat imatges i estatuts de la societat recreativa que va desenvolupar la seva activitat en aquest espai. Aquests documents ara són un ...