Esborrany - text en construcció
Introducció
La notícia va caure com una llosa, de sobte, l’endemà de les eleccions municipals de 2023. Tot anava bé de manera oficial. La maquinària publicitària funcionava a tot drap. El sistema s’avaluava contínuament, a tothora i de manera minuciosa, com mai s’havia fet abans. Noves tècniques, plans individualitzats i noves tecnologies aplicades a l’ensenyament.
I de cop apareix la notícia: Catalunya se situa per sota de tot en comprensió lectora, a nivell de tot l’Estat a quart de primària, només per damunt de Ceuta i de Melilla. L’estudi PIRLS dona una puntuació a Catalunya de 507,14 punts, mentre que la mitjana, en el conjunt de comunitats de l’Estat, és de 521. La mitjana europea és del 528. Astúries, la regió amb millor nota de l’Estat, arriba als 550.
Què ens ha passat? Catalunya era a l’avanguarda del sistema, tenia la mirada posada a Europa i l’excel·lència i l’esperit de superació formava part de la seva identitat. Com és que els infants no aprenen a llegir correctament a les escoles catalanes? La pandèmia i les addiccions a les pantalletes també afecten a la resta d’Europa. Per què cauen els resultats en comprensió lectora a Catalunya?
Diagnosi
Els resultats acadèmics depenen en gran mesura del context social. En els entorns empobrits és més difícil l’èxit educatiu. Sembla que la pobresa a Catalunya ha augmentat aquests darrers anys de manera exponencial però llegim a les xifres oficials que aquesta sensació no és ben bé correcta. Segons l’Idescat, el percentatge de risc de pobresa a Catalunya s’ha reduït després de la pandèmia i ens apropem a les xifres prepandèmiques. El 2022 aquest percentatge rondava el 24,7 % mentre que la mitjana europea se situa al 21,6 %. En el conjunt de l’Estat s’arriba a al 26 %. En tot cas, són dades altíssimes, injustificables davant d’un món que acumula tanta riquesa en mans de pocs. Les xifres amagen una dada que fa pensar: el 2015 Catalunya tenia un percentatge de risc de pobresa inferior a la mitjana europea. Ara no.
La pandèmia i la fe renovada amb les noves tecnologies han posat les pantalletes en un primer pla. El Departament centra els seus esforços en formar docents i en fer arribar equips informàtics a mestres i alumnes. Quins estudis s’han fet que demostrin l’eficàcia de posar alumnes d’infantil i primària davant de tablets i portàtils? Què estan fent els països que excel·leixen en resultats de lectoescriptura? No ho sabem. Però aquest curs hem començat a veure coses, a posar en dubte aquesta nova religió, aquesta fe cega amb les noves tecnologies. El paper i els llibres s’han relegat a un segon pla. I tot d’un apareix la notícia: els nostres alumnes no estan aprenent a llegir correctament. Se n’ha parlat poc, de les addiccions a les pantalletes. Haurem de començar a fer-ho urgentment. Els infants estan preparats per rebre l’allau de publicitat d’internet? Els continguts són adequats? La lectura intertextual i plena d’estímuls per tot arreu permeten una lectura lenta i comprensiva? Jo crec que no i veig que països com Suècia s’ho han començat plantejar.
Estic a favor d’avaluar tot el procés educatiu: S’ha de fer per millorar. Però l’actual disseny i les noves tendències ens porten al col·lapse burocràtic. I no estic pensant en tasques doblades o redundants, que també, si no en les hores dedicades a un procés de reflexió que omple moltes hores amb uns resultats més que qüestionables. L’estat permanent d’avaluació havia detectat la caiguda lliure dels resultats de comprensió lectora? En tot cas, sí que es detecten contínuament alumnes que necessiten suports educatius que el sistema no atén correctament per manca de recursos. Els equips de mestres haurien de tenir més hores per preparar les classes, per coordinar-se i per veure com treballen els companys per tal de prendre notes de pràctiques que excel·leixen. Les ràtios s’han de reduir i per això cal una inversió forta en ensenyament que ens apropi a les xifres dels països europeus amb millors resultats.
La llei d’educació catalana, i ara l’espanyola també, aposten per un canvi de paradigma. Cal ensenyar als alumnes a ser competents en un món de canvis constants. No importen tant els continguts com l’autonomia d’aprendre per un mateix. Sona bé. Però, es pot ser competent sense saber llegir i escriure correctament? Es pot renunciar a transmetre la cultura heretada a les noves generacions de ciutadans? Com expliquem un món en comú quan premiem que aprenguin sols? Els donem tècniques perquè formin el seu món individual, competitiu, com si entressin en una selva on estan sols. L’escola ha de formar persones que viuen en societat! No hi podem renunciar! Un exemple d’això és com s’arraconen les arts i les humanitats. Els relats compartits, els camins cooperatius, el valor de l’esforç i la saviesa del mestre no formen part de les competències bàsiques. Estats com el noruec van abandonar l’ensenyament competencial quan van detectar la caiguda dels resultats als informes PISA. Ho explica el professor Josep Sala, que treballa a Noruega des de fa uns anys a l’ensenyament secundari, en una entrevista publicada a la revista Docència del sindicat USTEC (número. 47, maig de 2023, pàg. 48-53).
Es llegeix menys
Abans de continuar, per posar-nos en context, cal tenir en compte que l'índex de lectura ha baixat entre els adults. Mestres i famílies llegeixen menys. No prediquem amb l’exemple. Demanem als infants que facin una cosa que nosaltres hem deixat de fer. Darrere aquesta evidència hi ha el mòbil. Segons llegim en un article d’Ignasi Aragay al diari Ara del 4 de juny de 2023, hi ha estudis que diuen que mirem el nostre telèfon més de 300 vegades al dia de mitjana. Es tracta d’una xifra que multiplica les estadístiques d’abans de la pandèmia. El prestigi cultural ja no el tenen els llibres. De fet, en moltes cases ja no hi ha llibres. En molts nuclis familiars no llegeix ningú. Us imagineu que la literatura, la infantil i la juvenil també, tingués més espai als mitjans de comunicació? Alguna cosa canviaria.
Si no llegim i ens quedem amb els missatges simplistes de les xarxes, estem perduts. Calen oracions subordinades, metàfores, ironia, comparacions, sarcasme, informació, entreteniment, menys opinions i més coneixement. Cal donar llum i adonar-nos de la complexitat del món. Cal aprendre a llegir entre línies i cultivar un esperit crític real, no com el que promouen les xarxes, basades en les confrontacions sense diàleg i en teories de la conspiració.
Tal i com defensen pedagogs com Gregorio Luri, sofistiquem el nostre vocabulari a través de la literatura. Tindrem més paraules per definir allò que sentim, allò que volem expressar. Forgem el nostre caràcter amb bones lectures. No només ens hem d’entretenir. Els llibres són portes obertes. Necessitem una cultura humanista, amb bons mestres i bons llibres, que ens permetin governar aquest tsunami tecnològic. Necessitem les humanitats per tenir consciència que els drets que gaudim són el llegat de les lluites socials que ens han precedit, que no són un regal del sistema.
La sociòloga Alba Castellví va fer de professora associada a la universitat, ensenyant didàctica de la literatura infantil i juvenil a futur mestres. A través de la premsa (Ara, 01-06-2023), va explicar que la majoria dels seus alumnes no llegien, eren indiferents a la literatura i a altres formes de la cultura, i a la carrera ningú els havia ensenyat l’art d’ensenyar a llegir. Castellví es preguntava: com aquells futurs mestres, que detestaven la lectura, podien transmetre el desig de llegir i el goig de la narrativa?
Transmetre una cultura
L'escola no pot oblidar el seu rol: fer poble, fer comunitat, explicar el món en comú que gaudim, ensenyant als infants la llengua, escrita i parlada del tros de món on ens ha tocat viure, i uns valors compartits i una cultura que ha escrit la humanitat a batzegades. Ells, quan siguin grans, ja canviaran tot allò que creguin. Però l'esperit crític no es pot exercir sense coneixements. Els deixem a mercè del mercat i de la publicitat.
La filòsofa Hannah Arendt torna cíclicament a l’actualitat. Ara ho ha fet de la mà de Fina Birulés amb el seu assaig Hannah Arendt: el món en joc (Arcàdia, 2023). Aquesta pensadora defensava el paper del professor com algú que coneix el món i transmet aquest saber, amb una autoritat responsable. Ja a la dècada de 1950, advertia de la “desresponsabilització” dels adults en no transmetre a les noves generacions l’herència cultural.
Les noves modes pedagògiques posen l’interès de l’infant al centre. I pedagogs com Gregorio Luri posen el crit al cel: El coneixement és el motor més important de l’interès i la creativitat. Sense coneixements, el món se’ns presenta petit i redundant. Cal conèixer profundament, cal observar, escoltar, llegir, preguntar. A partir d’aquí, amb els elements preexistents, podrem crear i cercar nous camins.
Davant dels estímuls i els soroll d'aquest nou món, ple d'ansietat per produir més i competir en tot moment, l'escola s'ha de calmar i triar molt bé les seves rutines i els seus projectes. No ho podem fer tot. Pensem-hi. Hi ha massa soroll, massa interrupcions, massa megafonia, massa calor,... Hem d'evitar la pressa, tornar a ensenyar, explicar, modelar i apagar pantalletes. Hem de llegir i escriure. Hem d'empoderar els infants a través d'un procés d'aprenentatge que els permeti dominar la llengua i gaudir d’uns valors compartits. La calma i l'esforç tranquil s'han convertit en excepcions.
Propostes
El mètode no pot ser l’objectiu. Hem de saber on volem arribar i dissenyar els mètodes per arribar-hi. Les modes juguen una mala passada a aquest plantejament. Entenem que millorar la comprensió lectora és una de les claus. Què hem deixat de fer per arribar a tenir aquests resultats? Pensem-hi. Segurament, a part de la precarització de les vides de les famílies, ens hem centrat en el canvi metodològic, més lúdic, atractiu, interessant i divertit, però menys efectiu. Per aprendre a llegir i a escriure, cal enfrontar-se al paper, al procés d’abstracció d’uns símbols. Cal comprendre un context cultural que ens permet fer intel·ligibles aquelles paraules que llegim.
Calen canvis estructurals. Que hi hagi treball i la gent es guanyi la vida. Que l’escola formi a les famílies. Que els adults es tornin responsables davant d’un món que complex que actualment relega a l’escola tots els canvis que somiem pel futur. Que l’escola s’obri els caps de setmana per a fer-hi esport, que s’obri per les tardes per gaudir de la biblioteca. Que es posi al centre l’aprenentatge de la lectoescriptura. Que es llegeixi amb l'acompanyament de l’adult. Que els alumnes sentin que és un moment important, on se’ls escolta i se’ls dedica un temps de qualitat.
Llegim. Llegim sols i llegim en veu alta per tal que ens escoltin. Expliquem històries. Compartim temps de qualitat. Famílies i escola, acompanyem la lectura dels infants: Al seu costat, formulem teories del què passarà, imaginem històries, emocionem-nos, riem plegats, fem connexions.
Calen bons pressupostos públics per al foment de la cultura. Calen bones biblioteques municipals, de barri, d’escola, d’aula, personals. Calen bons llibres, per grans i petits, revistes en paper i diaris per aprendre el món.
Conclusions
Sense el domini de la llengua -parlada, escrita, llegida- no hi ha possibilitat d’aprenentatge, ni de competències bàsiques. Sense la llengua compartida, no hi ha possibilitat de cohesió social. Sense el domini de la llengua no hi ha igualtat d’oportunitats. Sense el domini de la llengua no hi ha la possibilitat de triar, no hi ha llibertat per escollir amb quina llengua volem parlar en cada context.
I calen mesures urgents per redistribuir la riquesa i el treball. Els contextos empobrits són una fàbrica d’abandonament escolar. Les xifres de Catalunya dels alumnes que no segueixen estudiant després de quart d’ESO són alarmants. Llegim un estudi impulsat des de la Fundació Bofill, que el 86, 3% dels joves amb 17 anys continuen els estudis. A Navarra són el 100 %. La mitjana de l’Estat és del 90 %. Catalunya té la xifra més baixa. Ceuta i Melilla tenen xifres millors que Catalunya. Tenim un país trencat per la pobresa amb un espoli asfixiant que condemna al país a la precarietat.
.JPG)
.jpg)
Comentaris