Sou a l'espai de llibres i música del Jordi

📚 “La Pobla de Montornès. Un viatge pel record” El dissabte 8 de novembre, el Casal d’Amics de Montornès serà l’escenari de la presentació d’aquest llibre dedicat a la memòria i la història del nostre poble. Una obra que recull més de 800 imatges i ens fa viatjar pels carrers, les celebracions i la vida quotidiana de La Pobla de Montornès. Un autèntic recorregut pel record, ple d’emocions, vivències i moments que formen part de la nostra identitat col·lectiva. Un llibre per mirar enrere, reconèixer-nos i continuar estimant el nostre poble una mica més. 💛 📅 Dissabte, 8 de novembre 🕠 17.30 h 📍 Casal d’Amics de Montornès A l’acabar la presentació totes les persones interessades podran comprar el llibre! 📚 No t’ho perdis, t’hi esperem! #LaPobladeMontornès #MemòriaHistòrica #Cultura #HistòriaLocal #IdentitatPoblenca #FemPobla #AjuntamentLaPobladeMontornès

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...

Hem tingut una idea! A veure què us sembla: es tracta de col•laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho fan cada dia fins que s'acabi l'any (cerqueu aquesta iniciativa a l'instagram).  Julivert hi pujaríem el diumenge 9 novembre pel matí. Què us sembla? Ens hi acompanyaríeu?

El Centre d'Estudis d'Altafulla acaba d'editar un nou llibre dins la seva col·lecció de l'Oliverot. Es tracta del treball Famílies alemanyes a Altafulla per Pasqua escrit per Peter Lufen, Sabine Grahlman i Brita Keisheyer. Els autors evoquen els seus records de tots els anys de relació amb Altafulla i els pobles de la rodalia (el mercadet de Torredembarra, l'aplec de Montornès, etc.). Ja fa més de 50 estius que van arribar els primers joves alemanys de la zona del Nord-Westfàlia. Des de llavors, s'han vinculat a Altafulla participant dels actes de la Setmana Santa, tornant després amb els fills, fent esport i convertint en tradició les rutines vacacionals de cada any. El llibre inclou retalls de diaris i fotografies i també una traducció a l'alemany que agrairan els lectors protagonistes del volum. La lectura d'aquest Oliverot et fa rumiar sobre com ha influit positivament en el paisatge humà nostre l'arribada d'aquest turisme que arrela i repet...

“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el  1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carre...

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. Inscriviu-vos a la Jornada clicant a la imatge. 25 d’octubre de 2025, Vila-rodona L'aprofitament dels recursos hídrics Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 habitants però al llarg del segle XIX i mig segle XX va rondar els 2.000 veïns...

L'any 1917, el mes de juliol, Ferran va organitzar un homenatge a Pau Segú Creus, que fou nomenat Fill Predilecte. Segú havia nascut a Ferran però havia desenvolupat la seva tasca empresarial com a transportista Barcelona. Aquest emprenedor va patrocinar al llarg de la seva vida diverses obres de millora a Ferran.  A la foto hi podem veure l'Arquebisbe de Tarragona Antolín López Peláez. La fotografia va aparèixer publicada, com ens ha recordat aquesta setmana el Centre d'Estudis d'Altafulla , a la revista La Il·lustració Catalana del 22 de juliol d'aquell any. Aquí teniu una crònica d'aquella diada: La Cruz , 19 de juliol de 1917. Anunci de l'empresa de Pau Segú a La Humanitat del 18 de febrer de 1934 Anunci de l'empresa de Pau Segú a La Publicitat del 22 d'abril de 1934 L'agost de 1914, el dia de l'Assumpció de la Mare de Déu, es van inaugurar les obres de reforma de la parròquia de Ferran. Aquestes obres es van finançar a través de donati...

SI VOLEU LLEGIR UN RESUM D'AQUESTA ENTRADA CLIQUEU AQUÍ . ES TRACTA D'UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A FRONTISSA.CAT. 0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, ...

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...