DESEMBRE: CASTELLÀS

Article per al Regió 7

Benvolgudes lectores, benvolguts lectors,

M’acomiado d’aquest espai. Ha estat un viatge de 12 articles, un per cada mes de l’any 2013. He intentat apropar-me de manera planera als pobles de l’Alt Urgell que toquen al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ha estat molt divertit. Espero que us hagi agradat. Continuaré el meu viatge per altres racons amb la mateixa filosofia. Ens hi trobarem! Només em resta agrair a Regió 7 l’oportunitat que m’ha donat per explicar les meves rutes etnogràfiques. Ens veiem al meu blog, elriu.cat, i a les presentacions del llibre El riu de les dones del 7 de desembre a Tírvia, del 21 de desembre a Sort i del gener a Salàs del Pallars.

Castellàs es va incorporar al nou municipi de les Valls d’Aguilar el 1971. Tenia una extensió de 20,9 km². És a tocar del Coll de Cantó, Soriguera, Baén, Taús i la Guàrdia d’Ares. L’any 2011 eren 9 habitants i el 1857, 352.

Pujava cap a Vilamitjana per entrevistar a l’Antonio i a la Nati. Un dels seus fills, però, em va trucar perquè el seu pare havia caigut i estava ingressat. Així és que el cotxe es va desviar cap a la primera vall que va trobar. I sorpresa!, és clar. Deixo el cotxe i em poso a caminar per Castellàs i em reben dues senyores molt simpàtiques. Em faran de guia durant tot el matí. Visitarem l’església, les cases, l’entorn i un antic palau fortificat, cal Cervós.

La parròquia està dedicada a la Verge Maria i està en molt mal estat. Una d’elles guarda la clau. Havia arribat a tenir un mossèn fix. Fa uns anys van obrir una porta en un dels laterals, on hi havia un altar a la Verge del Roser. Realment la porta principal fa molt mal aspecte i no s’hi pot entrar perquè el nivell del carrer ha canviat i no hi ha escales per fer peu.

La festa major és el 15 d’agost. Abans venia una orquestra.

M’expliquen que les dues van marxar a viure fora, una d’elles a Andorra. Però al cap dels anys van començar a tornar. Les cases estaven en mal estat i algunes d’elles ja eren a terra. Només quedava una casa habitada, la del comte. En aquesta casa hi viu un pastor que guarda animals. Diuen que dins hi ha una antiga presó i una capella. El comte tenia un molí per a moldre el gra. Després també es va utilitzar per a fer electre.

Al poble tenien un forn comunal. Una padrina se n’encarregava. Després vingué un forner professional i posà un altre forn. També havien tingut llevadora. Era una dona de fora que s’havia casat a Castellàs. Diuen que una vegada va parir pel matí a la tarda ja va ajudar a un part d’una veïna.

Tenien escola. Venien nens i nenes de tota la vall. Ara han restaurat l’edifici per a les activitats del poble.

Veig minairons que em miren de reüll i trec el tema a la conversa. Que sí, que els seus avis explicaven històries d’aquests misteriosos personatges. D’acord!

Comentaris