Arran de la crisi de la filoxera van aparèixer nombroses iniciatives col·lectives per tal de fer front a l’enfonsament de l’economia. A la Pobla existien la Germandat de Sant Pau (1893), la Germandat de Sant Isidre (1893) i la Germandat del Sant Crist (1901). Les tres donaven cobertura als socis que emmalaltien, patien invalidesa o morien. La primera junta de la Germandat del Sant Crist estava formada per Gaietà Mateu Orpinell, Josep Nin Orpinell, Joan Borràs Coll, Josep Segalà Gibert, Josep Duch Gatell, Salvador Ivern Vidal, Pau Boada Vidal, Joan Olivé Guinovart i Joan Mañé Gibert. Coneixem els noms d’altres juntes d’aquesta entitat. Fixem-nos en els seus presidents: el fuster Joan Fontana Novell (1921), Antonio Olivé Recasens (1923), Joaquim Solé Solé (1924), Josep Virgili Jané (1929), Joan Mercadé Casas (1930), Aleix Gibert Güell (1933), Josep Solé Solé (1934) i Josep Jansà Riambau (1940). La Germandat del Sant Crist es disolgué el 1945.
La Pobla va tenir secció local de Trabajadores Agrícolas (1896), un sindicat agrari impulsat pels republicans federals que va tenir una curta vida.
Si ens passegem pel carrer Major de la Pobla hi trobarem la Cooperativa Agrícola, el sindicat, amb servei de bar al primer pis. Antigament havia tingut sala de ball, cinema, un grup de teatre, una secció de cant coral, lo Pensament, i una de recreativa amb el mateix nom.
Els seus orígens els trobem amb la Protectora Agrícola. Es tracta d’una entitat creada el
1903 amb l’objectiu de fomentar la pagesia, donar serveis de protecció mútua, proporcionar articles de primera necessitat als socis, productes necessaris pel treball al camp i també fomentar l’esbarjo. El seu primer president va ser Josep Mercadé Ivern. La Protectora va desenvolupar la seva tasca al llarg del primer terç del segle XX. Eren uns 55 socis. El 1923 disposava de molí d’oli i de cafè. El 1925 encara existia. Durant la II República el nom de “Protectora Agrícola” desapareix i es fa servir el nom de Sindicat Agrícola, Durant la guerra va impulsar una secció de consum, amb botiga. El 1938 aquesta secció tenia 230 socis. Als anys 20 Jaume Borràs va ser-ne president.
Segurament, la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre, el “sindicat”, és l’hereva de l’Antiga Protectora Agrícola. El 1963 Josep Segalà Fortuny era el seu president. La resta de la junta estava formada per Pere Mercadé Casas, Pere Casas Domingo, Eusebi Jansà Virgili i Mario Recasens Fontana. El 1974 el seu president era Josep Borràs Figuerola.
El 1910-1923 també existia la Societat Cooperativa, que era una cooperativa de consum.
La Societat Agrària l'Aliança es va fundar el 1926 amb l'objectiu de donar-se suport en temes agrícoles. La seva junta estava formada per Josep Cid Estalayo (president), Josep Miracle Massó, Josep Mercadé Jané, Isidro Giralt Casas, Josep Galofré Güell, Pere Gibert Solé i Joan Parera Fusté. Aquesta entitat va ser succeïda per l’Associació de Propietaris de la Pobla de Montornès el 1931. La seva junta estava formada per Lluís Plana Llaudet (president), Josep Cid Estalayo, Lorenzo Recasens, Josep Recasens Pedrol, Josep Pi Soler, Rosendo Olivella, Francisco Estalayo, Francisco Soler Smith, Joan Mercadé Oliva, Joan Mestre i Pau Mercadé. Eren una trentena de socis.
Durant la II República es va crear la Societat de Rabassaires (1931) amb Jaume Jansà Nin al capdavant i Ramon Mateu Rovira, Llorenç Figuerola Gibert, Josep Busquets Virgili, Lluís Mateu, Pere Solé Solé, Joan Parera Fusté, Josep Jansà Gibert i Josep Jansà Solé a la junta. Eren 94 socis. El seu objectiu era donar suport als pagesos que no eren propietaris. Tenien la seu al carrer del Mar número dos, al local de l’Agrupació Republicana de la Cultura.
Posteriorment, aquest cos va desaparèixer i es va refundar el 1906, en plena crisi econòmica i amb la necessitat d’aturar els robatoris al camp. Una acció que va tenir ressò a la premsa va ser la que va protagonitzar Lluís Plana Llaudet, cap del sometent el 1915, quan va aconseguir evitar un accident ferroviari en avisar a temps d’un esllavissament de terra a la via. El 1923 el propietari Josep Recasens Pedrol era caporal del sometent. Els anys 20 i 30 participaven a les processons. El 1934 n’eren membres Pere Recasens Casas, Pere Solé Solé, Joaquim Solé Solé i Rufino Plana, entre d’altres.
Després de la guerra, es va crear l’Hermandad de Labradores y Ganaderos. Totes les entitats agràries prèvies van quedar prohibides. La junta de l’any 1944 estava formada per Joan Parera Fusté, que n’era el cap. La resta de la junta la formaven Josep Solé Recasens, Jaume Giralt Casas, Josep Miracle Massó, Joan Fontana Novell, Pau Güell Riambau, Joan Borràs Solé, Vicenç Recasens Fontana i Joan Mercadé Oliva.
Després de la Hermandad, les seves funcions van ser exercides per la Cambra Agrària Local, als anys 70. Josep Segalà Fortuny era el seu secretari.
Comentaris