La lectura d'aquest llibre-dietari de l'advocat Gonzalo Boye és inquietant. Estem davant d'una crònica d'un dels protagonistes de l'any 2021, el defensor del president Puigdemont davant dels tribunals europeus. Al llarg de les seves pàgines, descobrim la guerra bruta que ha iniciat l'Estat espanyol per destruir tot allò que tingui a veure amb el referèndum d'autodeterminació de l'any 2017. Un dels exemples d'aquesta guerra és l'ús il·legal del programa Pegasus per tal d'espiar les comunicacions mòbils dels actors polítics del procés cap a la independència. També ho és la pressió judicial contra el propi advocat. Els sospitosos robatoris perpetrats contra el seu bufet posen les sospites a les clavegueres de l'Estat. Els èxits judicials de la defensa de Puigdemont han fet actuar amb imprudència als jutges espanyols. Els propers mesos viurem nous capítols i ja esperem una nova crònica escrita de Gonzalo Boye.
FUSTEGUERES
Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta
Comentaris