1885: EL PARTIT LIBERAL AL BAIX GAIÀ





La política del temps de la Restauració borbònica, una vegada la I República va fer aigües, es va basar en un bipartidisme més o menys pactat dels partits liberals i conservadors. Aquesta situació va perpetuar un sistema electoral basat en el sufragi restringit, masculí, i la manca de garanties i de transparència. A les diverses demarcacions, alguns personatges públics -advocats, propietaris o comerciants- van encapçalar les candidatures d’àmbit estatal. Per tal de donar-se a conèixer i mantenir un mínim d’organització electoral, disposaven de premsa pròpia, que a nosaltres ens ajuda a apropar-nos a aquella realitat política. Malgrat això, se’ns fa difícil, amb les dades que tenim, conèixer l’evolució de la política local en els paràmetres d’afiliacions polítiques.

Un d’aquests personatges importants va ser Marià Rius, el Comte de Rius (1838-1894), que va ser el líder del Partit Liberal Fusionista a les comarques tarragonines. La seva família provenia d’Altafulla. El seu partit es fundà el 1880 al voltant de Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903) i va aglutinar els sectors liberals progressistes. Rius va ser diputat a Madrid el 1884, el 1886 i el 1893. El 1886 es va emportar la victòria a Torredembarra i al Catllar va quedar segon.

Al Baix Gaià disposava de diverses juntes locals que li donaven suport que es van anar publicant al seu portaveu, a l’Eco de la Provincia. Sabem que Renau, Altafulla, el Catllar, Roda de Berà, la Riera de Gaià, la Pobla de Montornès, Salomó i Creixell tenien comitès constituïts.

Aquests són els noms de les juntes locals del partit liberal de l’any 1885:

CREIXELL
Josep Reverté Mercadé (president), el futur alcalde (1894, 1897) Josep Llagostera Mercadé (vicepresident), Josep Llagostera Casas (va ser regidor el 1894), Salvador Fontanillas Pascual, Joan Virgili Recasens, Josep Bassa Mañé, Josep Riambau Fontanilles, Ramon Colet Martorell (vocals) i el germà del famós casteller “Silvestre de Creixell” Josep Hugas Mercadé (secretari).

LA RIERA DE GAIÀ
Joan Monner i Figueras (president), Josep Espina i Sanromà (vicepresident), Joan Mallafré Franquès, Marcelino Sendrós Casas, Joan Recasens Galofré, Joan Espina i Virgili (vocals) i Josep Espina Virgili (secretari).

RODA DE BERÀ
Josep Baldrich Mercadé (president), Josep Colet (vicepresident), Julià Colet Martorell, Francisco Colet Martorell, Francisco Guivernau Gibert (vocals) i Joan Baldrich Mercadé (secretari).

SALOMÓ
Salvador Espina Virgili (president), Antonio Ferrando Busquet (vicepresidents), Josep Virgili Fleix (?), Pau Borràs Mercadé, Joan Boronat Sabaté, Pere Boronat Rull, Joan Rovira Borràs, Josep Badia Virgili, Joan Pascual Armengol (vocals) i Joan Ferrando Reverté (secretari). Josep Badia va ser alcalde pocs anys després, entre el 1888 i el 1889.

EL CATLLAR
Francisco Guinovart Mañé (president), Josep Pallarès i Rull (vicepresident), Pau Armengol i Figuerola, Isidro Figuerola i Llauradó, Antonio Puig i Bardina, Joan Bové i Vidal, Gabriel Rull i Prats, Joan Elias i Urgell (vocals) i Manuel Sagarra i Sabaté (secretari). Pau Armengol i Figuerola era de Peralta, a Renau. Estava casat amb Antònia Martí Roca. Havia estat alcalde de Renau (1876, 1880, 1887, 1889, 1891, 1892). Van tenir sis fills i van marxar a viure al Catllar, a Mas de Moragues.

De Creixell sabem que els liberals continuaren actius. El 1886, Cosme Sabaté era el president del Círculo Liberal local. El 1889 van obrir un local al públic anomenat Casino Liberal, amb estatuts aprovats pel govern provincial. La seu era al carrer de l’Església número 5. L’any següent es van traslladar al carrer Sant Jaume, a cal Cabaler, una antiga casa benestant construïda el 1783. El 1889 la seva junta estava constituïda de la següent manera:

Jaume Jané (president), Salvador Solé i Gibert (vicepresident), Ramon Meix, Jaume Arall, Josep Arall, Salvador Solé (vocals), Josep Bertran, Josep Hugas (secretaris) i Joaquim Alomà (tresorer).

El 1900 encara existia el Casino Liberal, amb 32 socis, i era dirigit per Jaume Ferré. El 1900 també hi havia un Casino Liberal a Salomó (1896) -el seu president era Joan Gallofré i tenien 27 socis (1900)- i la Pobla també tenien el seu Cafè Liberal.

Comentaris

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

GIRA JULIVERT 2024!

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

9 D'ABRIL: BANC DE LA SALUT