1885: EL PARTIT LIBERAL AL BAIX GAIÀ



Marià Rius, el Comte de Rius (1838-1894), fou el líder del Partit Liberal Fusionista a les comarques tarragonines. La seva família provenia d’Altafulla. El seu partit es fundà el 1880 al voltant de Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903) i aglutinà els sectors liberals progressistes. El Partit Liberal i el Partit conservador es van repartir per torns el poder durant la Restauració borbònica. Rius fou diputat a Madrid el 1884, el 1886 i el 1893. El 1886 es va emportar la victòria a Torredembarra i al Catllar va quedar segon.

Al Baix Gaià disposava de diverses juntes locals que li donaven suport que es van anar publicant al seu portaveu, El Eco de la Provincia. Sabem que Renau, el Catllar, Roda de Berà, la Riera de Gaià, la Pobla de Montornès, Salomó i Creixell tenien comitès constituïts. D’aquests coneixem els noms següents:

 

CREIXELL

Josep Reverté Mercadé (president)

Josep Llagostera Mercadé (vicepresident)

Josep Llagostera Casas (vocals)

Salvador Fontanillas Pascual

Joan Virgili Recasens

Josep Bassa Mañé

Josep Riambau Fontanilles

Ramon Colet Martorell

Josep Hugas Mercadé (secretari)

 

LA RIERA DE GAIÀ

Joan Monner i Figueras (president)

Josep Espina i Sanromà (vicepresident)

Joan Mallafré Franquès (vocals)

Marcelino Sendrós Casas

Joan Recasens Galofré

Joan Espina i Virgili

Josep Espina Virgili (secretari)

 

RODA DE BERÀ

Josep Baldrich Mercadé (president)

Josep Colet (vicepresident)

Julià Colet Martorell (vocals)

Francisco Colet Martorell

Francisco Guivernau Gibert

Joan Baldrich Mercadé (secretari)

 

SALOMÓ

Salvador Espina Virgili (president)

Antonio Ferrando Busquet (vicepresidents)

Josep Virgili Fleix

Pau Borràs Mercadé (vocals)

Joan Boronat Sabaté

Pere Boronat Rull

Joan Rovira Borràs

Josep Badia Virgili

Joan Pascual Armengol

Joan Ferrando Reverté (secretari)

 

EL CATLLAR

Francisco Guinovart Mañé (president)

Josep Pallarès i Rull (vicepresident)

Pau Armengol i Figuerola (vocals)

Isidro Figuerola i Llauradó

Antonio Puig i Bardina

Joan Bové i Vidal

Gabriel Rull i Prats

Joan Elias i Urgell

Manuel Sagarra i Sabaté (secretari)

 

De Creixell sabem que els liberals continuaren actius. El 1886, Cosme Sabaté era el president del Círculo Liberal local. El 1889 obriren un local al públic anomenat Casino Liberal, amb estatuts aprovats pel govern provincial. La seu era al carrer de l’Església número 5. L’any següent es traslladaren al carrer Sant Jaume. El 1889 la seva junta estava constituïda de la següent manera:

 

Jaume Jané (president)

Salvador Solé i Gibert (vicepresident)

Ramon Meix

Jaume Arall

Josep Arall

Salvador Solé (vocals)

Josep Bertran

Josep Hugas (secretaris)

Joaquim Alomà (tresorer)

El 1894 la societat es dissolgué després d’haver organitzat balls per les festes i de ser un punt de trobada del sector liberal del municipi.[1]



[1] Salvador LLORAC (1987): Creixell. Visió general d’un poble del Tarragonès. Creixell: Ajuntament de Creixell.

Comentaris

Publicacions populars

18 d'ABRIL: ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 90 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

CONCERTS CONFINATS

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

Ermites, tradicions i devocions a la rodalia

CRISIS I COOPERATIVISME

18 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

LA TORREDEMBARRA REPUBLICANA

24 d'ABRIL: LLIBRES I CANÇONS

El quadre de sant Antoni d’Altafulla