El sistema electoral de l’època de la Restauració
no reconeixia el dret a vot a les dones. A més a més, el seu funcionament era,
massa sovint, irregular. Malgrat això, per a nosaltres és un termòmetre per
apropar-nos a l’evolució política d’aquests municipis i entendre millor
l’arribada de la II República. Veiem, a continuació, alguns resultats de les
eleccions a Corts d’aquesta època.
Del 1899 tenim dades dels
resultats de les eleccions a Corts de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de
Vespella. Aquests resultats mostren la irrupció de les noves idees polítiques
representades pel catalanisme i el republicanisme. Un dels candidats és el
reusenc Font de Rubinat, fundador de la publicació El Somatent i representant del catalanisme. Els seus resultats són
discrets, amb 3.372 vots (una desena part dels emesos), molt lluny dels 6.433
vots (una quarta part dels vots) del guanyador a la circumscripció, el
republicà federal Pi i Margall. Curiosament, aquesta formació republicana només
aconseguí dos escons a tot l’Estat i un d’ells fou per Tarragona. El
catalanisme rep molts vots a Torredembarra (22%), el Catllar (15%) i la Riera
de Gaià (13%). I no té cap vot a Creixell i a la Nou de Gaià. Els més votats al
Baix Gaià foren Pi i Margall (Altafulla, el Catllar, Tamarit, Torredembarra i
Creixell), el liberal conservador Ramon de Morenés (la Nou i Renau), el
carlista i Marquès de Tamarit Josep de Suelves (Salomó), l’independent Pere
Inglada (la Pobla) i el constitucionalista Antonio Rossell (Roda). Val a dir
que, a finals del segle XIX, tenien juntes locals del partit carlista la Nou,
Salomó, Roda de Berà, Torredembarra, la Riera, la Pobla i el Catllar, tot i que
els resultats de Suelves no eren destacables.
Comentaris