LES ELECCIONS A CORTS DEL 1899 AL BAIX GAIÀ

El sistema electoral de l’època de la Restauració no reconeixia el dret a vot a les dones. A més a més, el seu funcionament era, massa sovint, irregular. Malgrat això, per a nosaltres és un termòmetre per apropar-nos a l’evolució política d’aquests municipis i entendre millor l’arribada de la II República. Veiem, a continuació, alguns resultats de les eleccions a Corts d’aquesta època.
Del 1899 tenim dades dels resultats de les eleccions a Corts de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de Vespella. Aquests resultats mostren la irrupció de les noves idees polítiques representades pel catalanisme i el republicanisme. Un dels candidats és el reusenc Font de Rubinat, fundador de la publicació El Somatent i representant del catalanisme. Els seus resultats són discrets, amb 3.372 vots (una desena part dels emesos), molt lluny dels 6.433 vots (una quarta part dels vots) del guanyador a la circumscripció, el republicà federal Pi i Margall. Curiosament, aquesta formació republicana només aconseguí dos escons a tot l’Estat i un d’ells fou per Tarragona. El catalanisme rep molts vots a Torredembarra (22%), el Catllar (15%) i la Riera de Gaià (13%). I no té cap vot a Creixell i a la Nou de Gaià. Els més votats al Baix Gaià foren Pi i Margall (Altafulla, el Catllar, Tamarit, Torredembarra i Creixell), el liberal conservador Ramon de Morenés (la Nou i Renau), el carlista i Marquès de Tamarit Josep de Suelves (Salomó), l’independent Pere Inglada (la Pobla) i el constitucionalista Antonio Rossell (Roda).

Comentaris

Publica un comentari

Publicacions populars

Imatges

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és
Imatges

CONCERTS CONFINATS

# JOEMQUEDOACASA   # JOACTUO   # VIDEOCLIPCONFINAT Entrevista a Tarragona Ràdio arran del 14è concert confinat. 17è CONCERT CONFINAT (14/XI/2020) 16è CONCERT CONFINAT (7/XI/2020) 15è CONCERT CONFINAT (31/X/2020) 14è CONCERT CONFINAT (24/X/2020) 8 de MAIG 1 de MAIG 24 d'ABRIL 12 d'ABRIL 3 d'ABRIL 27 de MARÇ https://www.facebook.com/JordiSuneMorales/videos/10158306083071385/ 21 de MARÇ 20 de MARÇ 19 de MARÇ 18 de MARÇ 17 de MARÇ 16 de MARÇ 15 de MARÇ
Imatges

ELS ARMATS DE TORREDEMBARRA

Armats de Torredembarra 50 anys de la seva recuperació El 23 d’abril de 2011 es va presentar el llibre  Els Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació , de David Morlà i Jordi Suñé, en el marc dels actes de la Setmana Santa. La presentació va tenir lloc al Pati del Castell de Torredembarra i va incloure la presentació d’un vídeo del procés d’el·laboració del treball i el parlament del Dr. Josep M. Solé i Poblet. El llibre dóna llum sobre els orígens dels Armats a Torredembarra, amb referències documentals del segle XIX, i sobre el procés de recuperació de la colla ara fa 50 anys. El volum inclou més de 200 fotografies i una descripció de caire antropològic dels actuals Armats. El llibre va ser editat per la Confraria de la Creu- Armats de Torredembarra. David Morlà i Jordi Suñé han publicat diversos treballs de recerca sobre Torredembarra. Conjuntament han signat dos llibres:  La Veu del Poble. Més de cent anys de tradició coral a Torredembarra  i  El Cafè de Dalt,
Imatges

18 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu
Imatges

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una d
Imatges

CONFERÈNCIA SOBRE ELS LLIUREPENSADORS

El 26 de març de 2019 va tenir lloc la conferència sobre els lliurepensadors organitzada pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas a la Biblioteca Mestra Maria Antonia. La foto és de la Jerusalen. Vaig partir d'un text publicat al Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinibald de Mas però ho vaig ampliar intentant contextualitzar l'època i explicant noves troballes que encara no he publicat. Aquí teniu l'enllaç  a totes les activitats del mes que es fan a la Biblioteca. I l'enllaç a totes les activitats  culturals que es fan a Torredembarra durant el mes de març.
Imatges

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --
Imatges

Santa Creu de la Riera de Gaià

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les morts es contare