La filòloga Carme Oriol i diversos col·laboradors va recollir contarelles, tradicions explicatives i llegendes en un llibre titulat El patrimoni oral a les comarques de Tarragona (2005). Una d’elles explica que, cap a l’any 1835, el monestir de Santes Creus estava abandonat i que una colla de joves hi van entrar per fer gresca. Pel que es veu, anaven una mica beguts i van picar-se per veure qui era capaç d’obrir la tapa d’un sepulcre. Un que ho va aconseguir va quedar cec. Van comprendre que Déu l’havia castigat.
VARA PER TRES!
“Altafulla” Paraula màgica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes! -Vara per tres, vara per tres! Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen. -Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. -Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre! I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El...

Comentaris