La filòloga Carme Oriol i diversos col·laboradors va recollir contarelles, tradicions explicatives i llegendes en un llibre titulat El patrimoni oral a les comarques de Tarragona (2005). Una d’elles explica que, cap a l’any 1835, el monestir de Santes Creus estava abandonat i que una colla de joves hi van entrar per fer gresca. Pel que es veu, anaven una mica beguts i van picar-se per veure qui era capaç d’obrir la tapa d’un sepulcre. Un que ho va aconseguir va quedar cec. Van comprendre que Déu l’havia castigat.
LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA
“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...

Comentaris