La filòloga Carme Oriol i diversos col·laboradors va recollir contarelles, tradicions explicatives i llegendes en un llibre titulat El patrimoni oral a les comarques de Tarragona (2005). Una d’elles explica que, cap a l’any 1835, el monestir de Santes Creus estava abandonat i que una colla de joves hi van entrar per fer gresca. Pel que es veu, anaven una mica beguts i van picar-se per veure qui era capaç d’obrir la tapa d’un sepulcre. Un que ho va aconseguir va quedar cec. Van comprendre que Déu l’havia castigat.
LA GENT DE MAR DE CREIXELL
Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...

Comentaris