“A Renau,
el llop hi jau.
A Peralta,
la guineu hi salta.”
Dita
popular.
Aquesta és una dita que he extret de l’article
de Josep Veciana “Recull de topònims i antropònims del terme municipal de
Renau”.[1] Ens
servirà per introduir una història d’un llop i una guineu que va tenir lloc a
Peralta. L’Albert Manent va escriure La
memòria del llop al Camp de Tarragona l’any 2000, un recull etnogràfic i
d’històries explicades per diferents testimonis i llibres.[2] Una de
les llegendes fou explicada, precisament, per Josep Veciana de Renau i Josep M.
Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a
la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta
història ens parla d’això.
Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau,
avui en dia abandonat, reconvertit en un hotel-restaurant fantàstic. L’any 1897
tenia 39 habitants! La guineu explica al
llop un pla per dinar un plat suculent en tal data senyalada. El llop hauria de
fer sonar la campana de l’església per avisar d’un incendi inexistent. La
guineu entraria en una casa aprofitant l’enrenou i robaria alguna cosa a la cuina.
Es trobarien després, d’amagat, al bosc de les Cases Noves.
En el moment acordat, el llop venta les campanes amb totes les seves
forces. La gent surt corrents a apagar el foc deixant les cases obertes. La
guineu, de morro fi, tria una cassola de conill rostit. Ràpidament es trasllada
al bosc. Es menja la cassola sencera, s’unta la panxa amb l’oli que ha sobrat i
es posa a fer la migdiada. Al cap d’una estona arriba el llop esbufegant. La
guineu que el veu i es posa a gemegar fent veure que té mal de panxa. Després
de demanar-li que marxi, es posa a dormir. I el llop, mort de gana, enganyat
una vegada més, fuig capcot.
Del llop es valora l’astúcia, però sempre ha estat molt temut. Si llegim la premsa del segle XIX, trobarem desenes de referències d’atacs brutals a persones i bestiar. La por cap aquest animal era evident. El defora no era l’espai idíl·lic dels romàntics. Era un món perillós on calia estar alerta. Fixem-nos amb un retall de l’època. L’estiu de 1842, a la zona de Tarragona, els sometents locals organitzaven batudes per posar a ratlla els llops que ja no trobaven tall, “carne humana que les daba en abundancia la guerra civil, ahora que no tienen cadáveres se lanzan contra los niños de las casas de campo y poblaciones pequeñas”. Aquell estiu ja es comptaven 5 criatures mortes atacades dels llops als voltants de Tarragona.[3] Gràcies al rierenc Jordi Rius i al seu interessant perfil a twitter[4] conec el Garrofer del Llop, a prop del Pujol Rodó, al terme de la Riera de Gaià, on es diu que va tenir lloc una matança d’infants perpetrades per un llop. Ho recull Xavier Martorell al seu llibre (...).
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
Comentaris