QUI VOLIA CREMAR TORREDEMBARRA?

Aquesta i altres preguntes es responen en un nou volum del Recull de Treballs editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Es tracta del número 15 d’una revista en format llibre, nascuda el 1983, que podeu consultar online (www.raco.cat) i en paper a la Biblioteca Mestra Maria Antonia. Sapigueu que la podeu comprar a les llibreries habituals i que els socis la reben gratuïtament. A la portada hi veureu una imatge antiga i ben curiosa de la plaça de la Font. S’hi reconeix la impremta Sonsona i el bar Santoro. De refiló s’intueix el bar Pujol. Precisament, un dels articles que hi podeu llegir és del Josep Gual que recorda, a través de diferents anècdotes, la vida en un dels centres neuràlgics de la vila.
La revista inclou, bàsicament, col·laboracions procedents de la universitat (Magí Sunyer, Salvador-J. Rovira, Miquel M. Gibert, Ramon Arnabat i Joaquim Sala-Sanahuja) i de diferents autors locals (Carlos Blanco, Joaquim Nolla, Lluís Català, David Morlà, Josep Bargalló, Elisenda Forès, Cristina Pueyo, Iris Gual, Gabriel Comes, etc.). Hi podreu trobar articles ben variats: des del litoral als indians, passant per la Batalla de Torredembarra i el futbol. El volum té regust a Baix Gaià –hi ha un treball sobre un alcalde i dirigent cooperativista del Catllar-, a Penedès –definició, Institut d’Estudis Penedesencs i la parla del gran Penedès- i a platja –hi trobareu dos articles-. És un llibre amè de llegir i paga la pena de regalar.
A continuació recullo algunes informacions interessants per a fer-vos un tast. 1713. Guerra de resistència contra els borbons. El patró torrenc Marc Coll és capturat acusat de traïció. Saltem 65 anys. En el període de màxima migració cap a les amèriques (1778-1833) un 8% dels vilatans havien marxat de Torredembarra a provar sort a l’altra banda de l’Atlàntic. El país que més torrencs va acollir va ser Cuba i després, Veneçuela. La majoria eren homes (98,34%) i solters (63,6%). 1808. El mossèn Anton Boni aconsegueix escapar cap a la Pobla. Ha estat greument ferit pels soldats francesos que saquegen la parròquia. 1811. Els francesos establerts a Tarragona amenacen de cremar Torredembarra si no paguen els tributs de guerra. 1815. Ha nascut Manuel Gatell i Roig. El 1854 serà elegit diputat a Madrid. Colze a colze amb el tarragoní Estanislau Figueras defensarà el sufragi universal, la descentralització de l’Estat, l’educació gratuïta, la justícia social i l’abolició de la mili. 1862. Ha nascut Pere Romeu. A finals de segle serà un dels quatre impulsors dels Quatre Gats, el local insigne del modernisme. 1939. Crònica de la visita a la Torre del comte Ciano, ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia i gendre de Mussolini. La curiositat és la imatge extreta d’una notícia de les notícies italianes de l’època on es pot veure la decoració del carrer Antoni Roig i la gent amb el braç alçat fent la salutació romana emprada llavors pels règims dictatorials. 1943. Ha nascut el Josep Maria Rovira Torres a Baix a Mar. Va jugar com a porter amb el Nàstic l’Espanyol i el Mallorca. També van jugar a l’Espanyol el Josep Maria Mercadé Figuerola –i al Llevant, al Nàstic i al Lleida- i el Gerard Gatell Valls –també va estar al Llevant, al Corunya, el Valladolid, l’Europa-. Futur. La vila podria tenir un mercat municipal? Al llibre hi trobareu algunes idees.
"Qui volia cremar la Torre?", Diari de la Torre, núm. 206, abril de 2015, pàg. 24.

Comentaris

Francesc Mercadé ha dit…
Molt bona i interessant ressenya, enhorabona!

Entrades populars

EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS

EL COMÚ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

El Cafè de Dalt: 156 anys d’història torrenca

Una idea per l’Ordenança General de Subvencions que vol elaborar l’Ajuntament de Torredembarra

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

23 de NOVEMBRE: 100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP

LES ÀNIMES DE TAMARIT

MIQUEL MESTRE AVINYÓ