Corria el mes de març de 1913, ara fa 101, quan un polític republicà emergent, molt estimat pels pescadors i els pagesos torrencs, el Marcel·lí Domingo, escrivia un article a la portada de La Publicidad titulat “El ejemplo de una cooperativa”. En ell reconeixia la vàlua de la cooperativa de Baix a Mar. El polític tarragoní reflexionava sobre les dificultats per viure amb dignitat en un context econòmic molt dur. La seva proposta era clara: fer com els veïns de Baix a Mar, fundar una cooperativa. “En el barrio marítimo de este pueblo, poblado de casitas bajas, enjalbegadas, con un tejaroz sobre la puerta, destaca, junto a la playa, un cuerpo de edificio de dos pisos, coronado por un delicado frontón”. La Societat Cooperativa s’havia fundat el 1895 i comptava llavors amb 90 famílies sòcies. L’edifici estava valorat amb 30.000 pessetes. La funció principal de la cooperativa era la de permetre sobreviure a aquelles famílies, durant “unos años de verdadera miseria”, sense la necessitat de pagar al comptat, amb un dèbit màxim de 225 pessetes. Els socis podien comprar tots els productes de primera necessitat i els ormejos de pesca. A finals d’any els beneficis eren repartits entre els socis. L’any anterior van ser unes 100 pessetes, que no era poca cosa. Una part del rendiment s’invertia en formació i cultura. Domingo destacava la força que prenien aquelles famílies humils quan s’unien. Políticament significava l’empoderament una part de la població que havia resultat invisible durant molts anys. “No son hombres sin conciencia de sus derechos: son ya perfectos ciudadanos”.
La cooperativa continuaria el seu camí amb grans fites com la construcció d’habitatges socials al carrer Tamarit als anys 20 o l’impuls d’una escola en el seu propi edifici durant la II República. La relació de Domingo amb Baix a Mar venia de lluny –va assistir al bateig del bot salvavides Manuela Artimes- i continuaria en futur. En aquest sentit el Tarragona Federal de l’11 de novembre de 1917 explicava el pas del tren amb Francesc Layret, Lluís Companys i Marcel·lí Domingo, recentment alliberat de la presó. Els republicans convocaren una manifestació per a rebre’ls. A tres quarts de vuit van anar cap a l’estació de tren on l’esperaven “bien puede afirmarse, todo el pueblo de Torredembarra”. Quan entrà el tren a l’estació esclatà “una ensordecedora salva de aplausos y vivas a Marcelino Domingo y a los políticos honrados y mueras al caciquismo”.
Domingo guaità per la finestra “saludando al pueblo de la republicana villa”. Van pujar al tren, per donar una abraçada al polític en nom de Torredembarra, l’alcalde Pere Cañellas Arbós i el secretari de l’Ajuntament. Llavors Cañellas va treure el cap per la finestra i “pronunció, emocionadísimo breves frases de salutación en nombre de los representados”. El tren arrencà de nou el viatge i fou acomiadat “repitiéndose los aplausos y vivas, agitando las mujeres sus pañuelos y con el gorro los hombres”.
Els pescadors de Baix a Mar ja eren en mar quan arribà la notícia del pas de Domingo per la Vila. Però quatre embarcacions que eren a un milla de la platja van poder veure l’aglomeració de gent i van suposar el que estava passant. Llavors “a toda vela y remo, dirigiéronse a la playa, dieron fondo y saltaron a tierra y corriendo desesperadamente, llegaron al andén todos descalzos, un minuto antes de entrar el tren en agujas”.
Domingo seria ministre d’instrucció pública i també d’agricultura, indústria i comerç durant la República. Va morir el 2 de març de 1939 a Tolosa, a Occitània.
(A LA IMATGE ES PODEN VEURE DOMINGO I NOUGUÉS A TORREDEMBARRA)
Comentaris